País Valencià

Totes les notícies

PREGUNTEM AL GOVERN PER L’AMPLIACIÓ DEL PORT DE VALÈNCIA.

El Grup Republicà al Congrés dels Diputats ha registrat aquesta vesprada una bateria de preguntes al Govern espanyol sobre l’ampliació del Port de València i la remodelació de la ZAL. Des d’Esquerra Republicana del País Valencià – Esquerra Valenciana veiem amb molta preocupació el fet que el projecte d’ampliació del port i de remodelació de la ZAL s’haja reprès amb tanta pressa només anunciar-se la fi de l’estat d’alarma. En paraules de Josep Barberà, president d’ERPV-EV «hi ha temes més urgents per atendre al País Valencià, com ara la millora de les condicions del personal sanitari i el sistema de salut públic de cara a nous rebrots. A més a més, de cap manera es pot consentir l’ampliació del Port sense tindre un estudi d’impacte ambiental actualitzat i d’acord amb la normativa europea vigent, com tampoc sense tindre totes les dades sobre les obres, el seu cost econòmic, ambiental i social» Per aquest motiu, i en col·laboració amb els grups parlamentaris del Congrés i del Senat, els republicans valencians han elaborat una sèrie de preguntes que demanen per aspectes com la idoneïtat del projecte, l’import de l’acord econòmic entre l’Ajuntament de València i l’autoritat portuària per a la condonació del deute de la Marina Reial, el cost social i ambiental del projecte o si es planteja el govern la suspensió del mateix. L’ampliació del Port va comportar fa anys, amb la creació de la ZAL, la destrucció dels barris i poblats del sud com Natzaret que va perdre la seua platja, un barri al qual ara es vol destinar una partida de millora. Cal recordar que el projecte de la ZAL, compta amb diverses sentències condemnatories que fins ara no han parat els peus al govern espanyol (tant del PP com del PSOE). De fet, el govern acaba d'aprovar una inversió de 5'3 milions d'euros per a la ZAL, botant-se així totes les recomanacions judicials i la normativa ambiental europea.   Tampoc podem oblidar els fets de fa uns mesos, amb la demolició del Forn de Barraca per les obres d’ampliació de la V-21, obres que deriven de la pretesa ampliació del Port.

Imatge ACPV

CONTRA LA SENTÈNCIA DEL SUPREM I PER LA UNITAT DE LA LLENGUA

ERPV 25/06/2020. Esquerra Republicana del País Valencià - Esquerra Valenciana ha participat hui del posicionament comú d'una nodrida representació política, sindical i social respecte de les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra el Decret 61/2017 del Consell, de 12 de maig, d’Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l’Administració de la Generalitat.  Aquestes sentències suposen un atac forntal a l'ús del valencià i a la unitat de la llengua catalana. De fet, ERPV-EV va presentar el passat 16 de juny una proposta a Les Corts Valencianes (que trobareu en aquest enllaç) perquè es debata i s'aprove una moció que reconega la unitat de la llengua, proposta de la qual fins ara no hem rebut cap resposta.  Valorem el posicionament públic d'aquest migdia al Centre de Cultura Contemporània Octubre molt positivament en la mesura en què ha ajuntat una gran diversitat d'entitats socials, sindicals i polítiques, palesant així el grau de malestar que les sentències han despertat al País Valencià.  Tot i això, des d'ERPV-EV seguirem demanant a Les Corts i al Consell el seu posicionament obert en defensa de la unitat de la llengua. El País Valencià acumula massa agressions a la llengua i a l'autogovern com per a aconformar-nos amb demanar un "seguir avançant". Tot i això un primer pas demanant respecte a l'autogovern del País Valencià, a les autoritats acadèmiques i a l'oficialitat del valencià és un primer pas que ens ha d'empényer a seguir reivindicant. A continuació podeu llegir el manifest consensuat i les entitats que s'hi han adherit:   MANIFEST PRONUNCIAMENT D’ENTITATS, SINDICATS I PARTITS LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM CONTRA EL DECRET 61/2017 DEL CONSELL SÓN UN ATAC A L’AUTOGOVERN I A LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ Entitats, sindicats i partits demanem al Consell que continue avançant cap a la igualtat lingüística i la cooperació amb els governs de Catalunya i les Balears. Les dues sentències del Tribunal Suprem (TS) contra el Decret 61/2017 del Consell, de 12 de maig, d’Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l’Administració de la Generalitat, fetes públiques recentment són d’una extraordinària gravetat, per diverses raons: • Primer, signifiquen un greu atac contra l’autogovern del poble valencià.

MOCIÓ A LES CORTS PER LA UNITAT DE LA LLENGUA.

  “El reconeixement de la unitat de la llengua és un acte de naturalitat”, Josep Barberà. El president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha registrat una moció a les Corts Valencianes per tal d’instar el Govern valencià que declare i reconega la unitat de la llengua valenciana, coneguda també com a llengua catalana. De la mateixa manera s’insta la Generalitat a treballar de forma conjunta amb els altres governs dels territoris que comparteixen la llengua valenciana/catalana per afavorir la normalització lingüística en tots els sectors, a través d’eines com l’Institut Ramon Llull, i d’acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma signada el 20 de febrer del 2017. Segons Barberà, “el reconeixement de la unitat de la llengua és un acte de naturalitat que no pot esperar més temps, per aquest motiu -i unint-nos a la iniciativa de Plataforma per la Llengua- demanem a les Corts Valencianes que es posicionen en defensa de la llengua davant les injerències del tribunal espanyol ”. La unitat de la llengua, reconeguda per la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals, no contradiu en cap cas l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara valencià, alguerès, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenterer o fragatí; ara bé, en el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment al País Valencià, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerara que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. És responsabilitat del Govern valencià posar els mitjans perquè no torne a passar. Aquest és el text de la moció registrada:  Josep Barberà i Sorlí, en representació d'Esquerra Republicana del País Valencià-Esquerra Valenciana PREGA a la mesa de les Corts Valencianes i al seu Molt Excel·lent Senyor President Enric Morera, que prenga en consideració aquesta Proposició no de llei sobre la unitat de la llengua per al seu debat i votació A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES Esquerra Republicana del País Valencià-Esquerra Valenciana, presenten aquesta proposició no de llei de tramitació ordinària la unitat de la llengua valenciana/catalana: EXPOSICIÓ DE MOTIUS El valencià, conegut també com a llengua catalana, parlat de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seua diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals.

Camps d'arròs de l'Albufera (València)

Esquerra Republicana denuncia les conseqüències provocades al sector de l'arròs pels acords comercials de la Unió Europa amb el Vietnam i el MERCOSUR.

La senadora republicana Sara Bailac li va recordar divendres passat al ministre d’Agricultura; en la seva compareixença per informar de les línies d’actuació del seu Departament, la preocupació dels arrossaires per les possibles conseqüències provocades pels acords comercials de la Unió Europa amb el Vietnam i el MERCOSUR. El ministre, que es va estranyar de la preocupació mostrada perquè segons ell, ara els preus de l’arròs estant alts; va estar rebatut per Bailac recordant-li que el que se li demana és: “assegurar el compliment, seguiment i la transparència dels acords amb tercers països establint més mesures de control i correcció dels efectes negatius que puguen provocar al sector arrossaire” La senadora li va advertir “que l’entrada en vigor de l’acord amb el Vietnam se sumarà als existents amb Cambodja i Myanmar, fet que pot afectar el preu de l’arròs, i  la competitivitat i viabilitat d’explotacions com les que hi ha a l’Albufera de València i al Delta de l'Ebre” En aquest sentit li va reclamar “no tornar a repetir les mateixes errades ni els mateixos problemes viscuts pels nostres llauradors, com ara els del sector del cítric amb l’acord de la Unió Europea i Sud-Àfrica” Bailac proposà “la creació d’una mesa de seguiment dels acords, on estiguin representants de l’Estat i de les Comunitats de les zones productores d’arròs, i també les organitzacions agràries”. A més li va demanar que inste la Comissió Europea a informar els Estats i les organitzacions agràries del flux d’importacions d’arròs; i a aplicar quan siga convenient, restitucions a l’exportació i la suspensió dels drets a la importació d’arròs. La senadora republicana també li va dir que la situació es pot veure agreujada per l’entrada en vigor de l‘Acord de Lliure Comerç MERCOSUR. “Un acord podria permetre la importació d’arròs de grans productors, com són Uruguai, Argentina, Brasil i Paraguai, sense l’aplicació de cap aranzel.

Dia mundial del medi ambient: salvem el planeta!

El 1975 Nacions Unides, va declarar el 5 de juny es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient per generar consciència de la necessitat de protecció del medi ambient i sensibilitzar sobre les qüestions ambientals com la contaminació de la mar, l'escalfament global, el consum insostenible, o els delictes contra la natura. Una data que coincideix amb la data d’inici de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà, celebrada a Estocolm el 1972, a partir de la qual es va crear el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. L’any 2015, es van consensuar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb l’objectiu d’assolir un planeta més sostenible, just i equitatiu l’any 2030, entre els quals es troben la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, i l’energia. A 10 anys de la data acordada, encara són molts els reptes per assolir i els objectius per complir, com la transició cap a un model energètic lliure de carboni, la reducció de la contaminació i dels gasos que produeixen l’escalfament global. Si hem pogut avançar en la concreció d’aquests objectius pendents d’assolir i en la necessitat de situar al centre la perspectiva ecologista en la nostra acció política, ha estat gràcies al paper que han jugat i segueixen jugant, els moviments socials a favor del medi ambient des de tots els racons del planeta, posant de manifest la necessitat d’una mirada global davant de les problemàtiques locals. Aquests moviments, avui liderats per joves, ens recorden que el canvi climàtic és una realitat que no podem ignorar. Aquest 2020, a més, ens enfrontem a una greu crisi sanitària global ocasionada per un coronavirus, el SARS-CoV-2, que posa de manifest la importància de situar el benestar climàtic i les persones al centre per evitar que la crisi la paguen els de sempre. La crisi del coronavirus, com la crisi climàtica, és la mostra que cal coordinar les accions que realitzem en un món globalitzat perquè les nostres accions locals tenen conseqüències globals.

Manifest d'Esquerra Republicana amb motiu del 17 de maig, dia internacional contra la LGTBIfòbia

Com cada 17 de maig commemorem el Dia Internacional contra la LGTBfòbia, coincidint amb la data en què fa 30 anys l'OMS va retirar l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. Una data en què l'orientació sexual de les persones va deixar d'estar patologitzada, tot i que encara no s'ha aconseguit una despatologització absoluta per les persones trans. Durant aquests trenta anys hem aconseguit avenços i èxits significatius. Tanmateix, encara avui hem de fer front a situacions de discriminació, assetjament o humiliació per raó de la nostra orientació i identitat sexual i de gènere. No podem ni volem oblidar que l'homosexualitat segueix sent encara perseguida legalment en una vuitantena de països del món, en alguns casos fins i tot amb la mort, i en molts d'altres s'encobreix, legalment o tàcitament, la LGTBfòbia. Però no cal anar tan lluny. Aquí, a casa nostra, l'homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i la bifòbia segueixen sent una realitat molt arrelada a la nostra societat. Ens ho trobem a les aules, amb el bullying homòfob i transfob que pateixen molts menors; als centres de treball, on es fa especialment evident la discriminació que pateix el col·lectiu trans; en l'àmbit esportiu; en les dificultats a l'hora d'accedir a l'habitatge; a l'espai públic, en el dia a dia fins i fins i tot com casos recents de servidors públics contra ciutadanes... Discriminacions algunes d'elles flagrants però també moltes que no sempre són explícites, a vegades són també omissions i silencis còmplices que agreugen aquestes situacions. No és un tema menor: la LGTBfòbia mata. Queda molt camí a recórrer en diferents àmbits com el de l’educació (per tal de fer dels centres educatius espais segurs i respectuosos amb la diversitat i prevenir l’assetjament escolar per orientació sexual o identitat de gènere) o el de l'esport, així com en els col·lectius més vulnerables davant la discriminació com les persones amb discapacitat funcional, els i les joves, la gent gran o les persones trans.

Esquerra Republicana del País Valencià - Esquerra Valenciana s’adhereix a la “Progressive International”, l’aliança progressista a nivell global

Com a partit d’esquerres, europeista i internacionalista, Esquerra Republicana del País Valencià – Esquerra Valenciana s’adhereix a la “Progressive International” per participar activament en l’articulació d’un moviment progressista internacional i global que, amb una proposta de progrés social, econòmic i ecològic basat en uns paràmetres diferents als actuals, vol liderar les respostes als reptes globals i contrarestar l’ascens dels moviments populistes i reaccionaris que també s’estan organitzant a nivell mundial. En un moment de crisi sanitària, social i econòmica global provocada per la pandèmia de la Covid-19, és necessari crear un espai de reflexió dels moviments progressistes. En una situació excepcional i complexa per tota la humanitat hem de sumar forces per tal d’aprendre i intercanviar bones pràctiques que ajuden a implementar unes polítiques el més avançades possible amb l’objectiu principal de protegir i salvar a les persones vinguen d’on vinguen i visquen on visquen. Des d’Esquerra Republicana del País Valencià – Esquerra Valenciana creiem que és imprescindible fer un front comú amb tots aquells moviments d’esquerres i progressistes a favor de la implementació urgent de l’anomenat “Green New Deal” i d’una governança global que prioritze el compliment dels objectius de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible aprovada per Nacions Unides. La Progressive International neix per donar resposta a la crida a favor de la unitat global de les forces progressistes; feta des de l’entorn de “The Democracy in Europe Movement (DiEM25)” pròxim a l’ex-ministre grec Yanus Varoufakis, i del “Sanders Institute”, entitat vinculada a Bernie Sanders, candidat en dues ocasions a les primàries del Partit Demòcrata per presentar-se a les eleccions presidencials als Estats Units. Amb tot, l’objectiu principal de la “Progressive International” és coordinar, organitzar i mobilitzar les forces progressistes globals darrere d’una visió compartida d’un món diferent a l’actual.

Esquerra Republicana vol que el desconfinament es gestione des de València, no des de Madrid.

L’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana ha decidit aquesta vesprada que el grup parlamentari Republicà votarà no a la pròrroga de l’estat d’alarma al Congrés dels Diputats aquesta setmana.  L'estat d'alarma no és el mecanisme adequat. S'ha demostrat que no ho era durant tota aquesta crisi i així ho hem denunciat. La centralització ha estat un error. Vam abstenir-nos per responsabilitat i per donar un vot de confiança al govern espanyol. I vam demanar rectificació en la retirada de competències i espais de sobirania. No ho han fet. No han escoltat. No podem seguir donant els nostres vots per facilitar aquest estat d’alarma. Esquerra Republicana considera que el País Valencià ha de poder decidir amb les plenes competències com s’aborda la nova fase de desconfinament en la que entrem, perquè les decisions i la seua aplicació son molt més efectives des de la proximitat i amb el màxim coneixement de la realitat social. S’ha d’acabar la militarització i la restricció de drets, llibertats i competències que imposa l’estat d’alarma. Això no és una guerra, no necessitem un comandament únic del ministeri de defensa, aquesta situació s’ha de gestionar amb criteris mèdics i polítics com hem defensat des del principi. S’han de prorrogar les mesures excepcionals, no l’estat d’alarma.  Entrem en un canvi de fase, entrem en la fase del desconfinament, i no podem permetre que es tornen a repetir els errors que s’han donat en la primera fase. Aquesta segona fase requereix de l’assumpció de les competències de gestió pròpies del Consell.  No volem que rectifiquen, volem poder prendre les decisions en funció de l’opinió dels experts i coneixent plenament la realitat social del nostre país, no amb decisions preses a 500 km.  Hem de poder gestionar aquesta segona fase des del País Valencià, sense haver d’esperar autoritzacions ni rectificacions, sense duplicitats de faena i sense demanar permís per fer allò que es decideix al País Valencià.

Dia mundial de la Terra, és el moment!

Dia mundial de la Terra, és el moment!

Avui és el dia mundial de la terra, jornada de reivindicació i d’acció col·lectiva que aquest any celebra la seva 50ena edició, per fer una crida a la responsabilitat com a societat davant la Terra, i els seus ecosistemes que ens proporcionen vida. Celebrat arreu del planeta, és una jornada que posa de relleu la necessitat d’aconseguir un equilibri just entre les necessitats econòmiques, socials i ambientals de les generacions presents per garantir la subsistència de les generacions futures. Estem davant de grans reptes socials i ambientals, de fet estem des de fa temps en situació d’emergència ecològica i climàtica que ens han portat a una situació de no retorn. O prenem mesures efectives i immediates, que generen un canvi de grans dimensions, de forma urgent, o no ens en sortirem. Algunes de les conseqüències més immediates seran els milers de desplaçaments que algunes societats es veuran forçats a fer, abandonant les seues terres perquè no seran aptes per viure-hi. Si no actuem, la crisi climàtica farà encara més gran l’escletxa de les desigualtats. Aquest 2020, a més, ens enfrontem a una greu crisi sanitària global ocasionada per un coronavirus, el SARS-CoV-2, que posa de manifest la importància del “pensar globalment i actuar localment”. És el moment doncs d’actuar-hi, i pensar en un nou model social que situe al centre el benestar del planeta, i la qualitat de vida, amb una economia per la vida que prioritze el benestar, la sostenibilitat i la justícia social davant els interessos purament econòmics. La crisi del coronavirus, com la crisi climàtica, és la mostra que cal coordinar les accions que realitzem en un món globalitzat perquè les nostres accions locals tenen conseqüències globals. No podem esperar més, la terra ens ho reclama. Hem de construir una alternativa que permeta situar el benestar climàtic i les persones al centre i evite que la crisi la paguen els de sempre. Un canvi de model que prioritze les polítiques per millorar la qualitat de l’aire, la qualitat de l’aigua.