País Valencià

Totes les notícies

Esquerra Republicana del País Valencià renova la seua permanent

Esquerra Republicana del País Valencià ha celebrat avui el seu Consell Polític a Crevillent. Durant aquesta sessió de l’òrgan màxim entre congressos dels republicans valencianistes, ERPV ha ratificat els canvis en la seua Permanent.   El President d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha explicat que “ara que estem a l’equador de la legislatura municipal i autonòmica, és el moment de posar al dia les nostres estructures per encarar la recta final cap a les eleccions. El dirigent republicà ha afegit que "el nostre projecte és el més útil per als interessos de tots aquells qui vivim i treballem al País Valencià. En l'actual context, on el règim del 78 està permanentment en dubte, on la ciutadania és cada dia més conscient de la corrupció inherent a les estructures de l’Estat Espanyol, és la nostra responsabilitat saber explicar que l’única sortida digna, i sinònim de benestar per als valencians, és començar a bastir els fonaments polítics i socials per a la construcció de la República del País Valencià".       La nova permanent d’Esquerra Republicana del País Valencià queda conformada de la següent manera:   Josep Barberà : President   Francesc Sanxis: Vicesecretari d’Organització   Raquel Gómez: Secretària de Coordinació Territorial i Sectorial   Pilar Navarro: Secretària d’Administració Econòmica i Finances i Secretària de les Dones   Núria Arnau: Secretària d’Imatge i Comunicació   Doménec Garcia: Secretari de Política Municipal   Joan Carles Campello: Secretari de Moviments Socials   Josep Lozano: Secretari de Medi Ambient i Energia   Joanfran Martínez: Secretari de Polítiques de Salut   Laura Domingo: Secretària d’Ensenyament, cultura i política lingüística   Joan Vea: Secretari de Política Econòmica, Recursos Propis i Territori   Lluís H.Manero: Secretari d’Acció Política   Mikel Forcada: Secretari de Formació    

El Congrés aprova la proposta d'Esquerra per garantir la llibertat ideològica, religiosa i de culte

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous una iniciativa d’Esquerra Republicana que demana al govern espanyol que presente una nova llei per garantir la llibertat ideològica, religiosa i de culte abans de que finalitze aquest any. "Ja toca renovar la llei de llibertat ideològica, religiosa i de culte, ja toca, perquè la nostra societat s'assembla poc a la de 1980", ha defensat el portaveu del grup parlamentari, Joan Tardà. La iniciativa republicana ha quedat aprovada amb 167 vots a favor, 166 en contra(PP i C's) i 6 abstencions (PNB). Precisament, Tardà celebra que s’haja aconseguit aquest consens. “Celebrem que avui una majoria d'aquest Congrés li diga al govern que debata aquesta llei abans de finalitzar l'any", ha dit, després de recordar que Esquerra Republicana ha defensat reiteradament durant els darrers anys la necessitat de tenir “una nova llei per garantir la neutralitat de l'Estat i la igualtat de totes les creences, religioses o no religioses”. La moció conseqüència d’interpel·lació urgent demana que el Congrés dels Diputats inste el govern espanyol a presentar un Projecte de Llei Orgànica de llibertat ideològica, religiosa i de culte abans de que acabe el pròxim període de sessions, és a dir, abans de que acabe l’any 2017, substituint així l’actual llei de llibertat religiosa de 1980. Esquerra Republicana considera necessari avançar cap a una societat més laica, on “la ciutadania puga exercir els seus drets en llibertat i igualtat”. Tanmateix, el text de la proposta recull que l’Estat ha de mantenir “una actitud de neutralitat religiosa”, i en aquest sentit, cal actualitzar l’actual llei que està “clarament obsoleta” perquè omet la regulació i l’aplicació d’altres opcions de consciencia diferents de les religioses. En aquest sentit, Tardà ha explicat que, un cop arribat el moment, s’haurà de debatre “de tot”, des de les exempcions fiscals per part de les confessions religioses fins a l’escenari d’un sistema educatiu laic.

Esquerra demana a la Comissió què ha fet per evitar que els ciutadans espanyols paguen la indemnització del projecte Castor

Els eurodiputats per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé, han preguntat a la Comissió Europea (CE) si ha donat compliment al mandat del Parlament Europeu de prendre mesures per evitar que els ciutadans de l’Estat espanyol hagen de pagar els més de 1.300 milions d’euros per les compensacions pel projecte Castor. L’abril de 2015 el Parlament Europeu va aprovar un informe sobre el Banc Europeu d’Inversions (BEI), en què “lamentava el paper del BEI i de la Comissió en el projecte Castor” i els instava a prendre mesures per evitar que la indemnització recaigua sobre els ciutadans de l’Estat espanyol. Concretament, els eurodiputats republicans pregunten a la Comissió si ha donat compliment al mandat de l’Eurocambra, i si ho ha fet, en quins àmbits. També li pregunten sobre les responsabilitats que s’han exigit o que s’exigiran a les autoritats espanyoles. Finalment, li demanen quins mecanismes interns de comprovació va fer el BEI per avalar el projecte Castor, tot i els advertiments de diversos estudis i amplis sectors de la societat espanyola en sentit contrari. Terricabras critica  la indemnització de l’Estat espanyol a l’ex-concessionària Escal UGS pel magatzem subterrani de gas davant la costa del Montsià i el Baix Maestrat. “És un escàndol que ens està costant als ciutadans uns 2.000 milions d’euros, que ja estem pagant. És una barbaritat absoluta, un ajut d’Estat concedit d’una manera subreptícia i amagada perquè és un pagament il·legal, que no podria fer amb pagaments directes”, diu Terricabras. "El Castor és el típic projecte faraònic i innecessari, avalat per un govern espanyol irresponsable amb els recursos públics, que esdevé un fracàs tècnic i polític les conseqüències econòmiques del qual les acaba assumint tota la ciutadania. La UE, que també té un paper en aquest fracàs, no ha de permetre que la ciutadania pague els plats trencats de tanta incompetència política", ha afegit Solé.

Noguera: és preocupant la manca absoluta de prevenció i gestió dels espais forestals valencians

L’actuació de l’Administració als boscos valencians de cara a afrontar els devastadors incendis al País Valencià és “preocupant per la manca absoluta de prevenció i gestió dels espais forestals durant anys i panys” ha valorat Vicent Noguera, president de la Sectorial de Medi Ambient i Energia d’ERPV. L’anàlisi dels fets que fan els republicans, la corroboren també especialistes, científics i professionals de la muntanya. Pel que fa al pla d’actuació de la Conselleria per pal·liar els danys dels temporals d’hivern, que han produït una alta càrrega de combustible, les crítiques es centren a denunciar que “mentre que a la costa sí s’ha actuat ràpidament pensant en el turisme, a les comarques d’interior es gestiona tard i amb recursos insuficients per impedir les dimensions dels brutals incendis”. El problema immediat, segons el mateix Noguera, és doble: “la pròpia legislació redueix l’actuació en el bosc amb alerta 3 d’emergències, mentre que la contractació de personal per acabar amb aquest polvorí és ridícula”. D’entre les solucions, els republicans treballen per un aprofitament de la biomassa que li done un valor econòmic (brics, granulat per a calderes, producció d’electricitat...) i un valor afegit en l’activitat econòmica, que fixaria la població de zones rurals en regressió. “La situació a hores d’ara és que tan sols hi ha certificades 2.300ha amb el sistema internacional PEFC, molt lluny de la mitjana estatal, a la qual cosa cal afegir l’ínfim 10% d’aprofitament de fusta anual” es lamenta Noguera. Finalment, des d’ERPV encoratgen al Consell a veure en la muntanya valenciana i les comarques d’interior un dels principals motors de l’economia si es posa en valor el seu paisatge, tant l’agrícola com el natural, mitjançant ecotaxa o amb part de l’IBI per als paisatges agrícoles que envolten urbanitzacions.

Esquerra Republicana del País Valencià fa una crida a la participació a la mani de l'Orgull 2017

Esquerra Republicana del Pais Valencià participarà al proper dissabte a la manifestació de l'Orgull 2017 convocada pel Col·lectiu Lambda de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. La manifestació començarà a les 19:30 a la Porta de la Mar de València. Consulta el nostre manifest per al Dia Internacional de l'Orgull i Alliberament LGTBI 2017: CONSTRUIR LA #REPÚBLICA DE LA DIVERSITAT Dia Internacional per l’Orgull i l’Alliberament LGTBI 2017   Ara fa 40 anys, el 26 de juny de 1977, més de 5000 persones es van manifestar a La Rambla de Barcelona en la que va ser la primera manifestació de l’Orgull LGTB del nostre país. Aquesta marxa, organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya, reivindicava la derogació de la “Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social”, una llei franquista destinada a la repressió i el càstig de les persones homosexuals. Aquesta mobilització prenia el relleu als fets d’Stonewall, que es van produir 28 de juny de 1969 quan el col·lectiu LGTBI de Nova York va sortir al carrer i es va rebel·lar contra els abusos policials, en el que es considera l’inici de la lluita pels drets de les persones LGTBI.   Després de molts anys de lluites, el col·lectiu LGTBI ha assolit de manera desigual el reconeixement dels seus drets arreu del món. No podem oblidar que en molts països l’homosexualitat és perseguida i castigada, fins i tot amb la pena de mort, i que molts  estats no disposen encara de cap marc legislatiu que  protegesca els drets d’aquestes persones en casos d’homofòbia i discriminació.   Al nostre país, s’han produït importants avenços durant els darrers anys, gràcies a la voluntat política dels diferents governs i sobretot al treball incansable del teixit associatiu LGTBI. Catalunya va ser pionera amb l’aprovació de la Llei 11/2014 contra la LGTBIfòbia i darrerament també s’ha aprovat la Llei pels Drets de les Persones LGTBI de les Illes i la Llei pel Dret a la Identitat i l’Expressió de Gènere del País Valencià.

Fuster, encara.

Article de Josep Barberà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià Vint-i-cinc anys després de la seua desparició i cinquanta-cinc després de la publicació de “Nosaltres, els valencians”, hem avançat poc, massa poc.   Si bé és cert que, per fi, els valencians hem estat capaços de desallotjar alguns fartons de “l’orxateria administrativa del carrer Cavallers”, encara no hem aconseguit autocentrar-nos, tractar de pensar un projecte autònom -no “autonomista”- pel País Valencià. No seré jo qui diga que el canvi -el canvi- no s’ha notat; seria mentir: després de més de vint anys, tenim un Molt Honorable digne del seu títol; i les butxaques dels nostres consellers no són notícia per emplenament sospitòs. Hem guanyat la normalitat. Normalitat espanyola i autonòmica, però normalitat al cap i a la fi.   Tammateix, la conclusió que això és suficient resulta d’una miopia preocupant. Haver guanyat la normalitat no ens situa en un context de millora; ens situa en la gestió de la misèria -gestió honorable, al menys, ai las!-,gestió de poques competències i menys recursos, gestió de deute i de FLA, gestió d’ofrenes, en definitiva, a cent-denou euros per cap, que van barates.   L’evolució, doncs, és curta. Les decisions del Govern actual continuen castrades per un altre govern -l’espanyol- que ens va a la contra, per una estructura escrita en pedra del Sinaí, per un Estat, en definitiva, que ens encorseta econòmicament, políticament, socialment.   He tractat de fugir -cregueu-me— tant com he pogut de les cites. Desgraciadament, l’obra de Fuster és d’una actualitat insultant i no em queda més remei: “Les polítiques a curt termini són decisives, però, ben mirat només resultaran eficaces si arriben a ser imaginades de cara a una “emancipació nacional”. Si no és així tot es diluirà en pura descentralització. Jo sempre he cregut que la descentralització pot ser pitjor que el centralisme”.

Esquerra Republicana del País Valencià participa a la iniciativa "19J Alerta Feminista"

Esquerra Republicana del País Valencià es va sumar ahir s'ha a l'Alerta Feminista 19J, una acció reivindicativa davant el nombre incessant de dones mortes per violència masclista i com a denúncia de la poca implicació del govern espanyol en aquesta qüestió, com es demostra en la confecció dels pressupostos generals de l'Estat, que no inclouen els recursos suficients per a actuar contra la violència de gènere. D'aquesta manera, Esquerra Republicana ha participat a les concentracions convocada davant els ajuntaments en municipis com València, Crevillent, Faura, Alboraia, Pego, Mutxamel, Algemesí, entre d'altres que han secundat la iniciativa. La secretària de les dones d'ERPV, Pilar Navarro, ha remarcat que «l'assignació pressupostària contra la violència masclista que atorgarà el govern de Mariano Rajoy és fins i tot menor a la partida de l'any 2010. És urgent un increment de recursos econòmics per lluitar contra la violència masclista, com a mínom fins els 120 MEUR». La dirigent republicana ha afegit que  «Sense recursos, el Pacte d'Estat contra la violència masclista és un brindis al sol, un renta-consciències. Menys declaracions pomposes i minuts de silenci i més treball efectiu. I això sense dotació presupostaria no és possible».

Esquerra Republicana del País Valencià i les JERPV participen a la manifestació de denunciar l’espoli fiscal al País Valencià.

Esquerra Republicana i les JERPV van participar el passat dissabte a la convocatòria unitària de la Crida pel Finançament Valencià per denunciar l’espoli que pateix el País Valencià. A la convocatòria que va aplegar milers de persones als carrers de València s’hi van adherir una centenar d’entitats, partits polítics i sindicats.   Per al president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà “aquesta convocatòria ha de ser el principi d’un procés d’acumulació de forces contra el malgovern que patim els valencians i les valencianes. La discriminació històrica que sofrim els valencians per part del govern espanyol ha provocat la progressiva depauperació del nostre país, la lenta baixada de la nostra renda per càpita respecte la mitjana espanyola, la pèrdua de competitivitat de les nostres empreses, l’empitjorament del nostre nivell de vida, en definitiva".   El dirigent republicà ha explicat que “Esquerra Republicana del País Valencià ha participat a la convocatòria de la Crida Pel Finançament perquè és un crit de justícia, de reivindicació, de dir prou a l’espoli sistemàtic que sofrim els valencians per part d’un Estat que no ens respecta i que ens malgoverna contínuament. Nosaltres, estem on sempre hem estat, reivindicant les majors quotes d’autogovern per aquest país. Per a millorar la qualitat de vida de la nostra societat, per defendre, en definitiva, el nostre dret a ser feliços. Perquè som d’esquerres”.      

Domingo "la intromissió del PP en matèria educativa en el Decret de Plurlingüisme respon a criteris ideològics i no pedagògics"

Després de la suspensió cautelar del Decret de Plurilingüisme per part del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, a partir d'un recurs del govern del PP de la Diputació d'Alacant, la secretària d'ensenyament d'Esquerra Republicana del País Valencià, Laura Domingo ha denunciat "la intromissió del PP en matèria educativa. El Partit Popular ha judicialitzat la qüestió per criteris ideològics i no pedagògics". L’òrgan jurídic entén que un gran nombre d’alumnes podrien veure disminuïts els seus drets lingüístics; en conseqüència, amb aquesta decisió, deixa en una situació d’incertesa delicada els processos de matriculació i les dotacions de personal docent als centres educatius per a l’any vinent. En aquest sentit Domingo ha qualificat "d'inadmissible la intromissió del PP judicialitzant allò que ha perdut en el terreny de la política". La dirigent republicana ha recordat que "encara que aquest decret de plurilingüisme, com hem manifestat en diverses ocasions, està lluny de l’ideal que sempre hem defensat en què la immersió lingüística en valencià per a tot l’alumnat siga l’eix a partir del qual s’estructure la resta d’un sistema educatiu plurilingüe, volem manifestar el nostre suport al Consell de la Generalitat Valenciana que, amb legitimitat democràtica i amb un ampli consens, planteja un projecte de llengües que millora el pla lingüístic vigent fins ara".