País Valencià

Notícia

MÉS PAÍS VALENCIÀ, per Josep Barberà.

"...el planeta polític valencià està com el nostre planeta global. Ja no valen gestos, ja no es pot assumir cap política de titular fàcil o de tuit punyent. Cal deixar la política de gestos per posar-nos a gestar la política valenciana i per al País Valencià des de l'esquerra, mirant pels drets de les classes populars valencianes."
 
Encarem el tram final d'aquest 2019 immersos en una nova campanya electoral a les Corts espanyoles i a Esquerra Republicana del País Valencià ens presentem amb el lema MÉS PAÍS VALENCIÀ. En un moment on l'acció política és cada vegada més aparentar que fas sense fer, volem reivindicar just el contrari. Ha passat ja l'època en la qual es tenia temps per a les mitges tintes i ja veurem després com es resol el problema. No hi ha temps per al titubeig polític, els partits hem de dir clarament què volem fer i qui som. I mentre van dibuixant-se els perfils autonomistes de la resta de forces polítiques implantades al País valencià, si no clarament espanyoles, nosaltres diem sense embuts que som la força sobiranista que posa per davant de tot el País Valencià i els drets de les persones que hi vivim.


Si em permeteu, la situació de crisi climàtica i global que patim és una metàfora extrapolable a l'ecosistema polític. Que l'acció humana ha modificat els cicles climàtics i, amb ells, els socials, econòmics i ecològics de la revolució industrial fins avui és un fet que venen denunciant els experts des de fa dècades. En els darrers anys ja ningú nega el canvi global però ben pocs governs prenen mesures que vulguen canviar el model. I aquesta manera de fer política s'està convertint en el principal problema. Es fa creure a la població que s'estan prenent mesures quan, de debò, no s'actua en el focus del problema.

Doncs el mateix està passant-nos al País Valencià. Des de fa anys assistim a una competició de “valenciania” entre les diferents forces polítiques. Tots, des de la dreta a l'esquerra més nova son valencianistes. Ara bé, em pregunto si es pot ser valencianista segregant lingüísticament o negant la unitat de la llengua. Si s'entén per política valenciana celebrar que ens deixen part dels nostres diners pagant uns interessos ben elevats mentre el deute que tenen amb nosaltres no és ni tan sols matèria de debat polític. O si és una bona política territorial valenciana protegir espais com l'Horta de València mentre no es fa res per impedir una infraestructura estatal que fracciona i liquida just allò que es vol protegir. Dubte que omplir-se la boca amb la necessitat de frenar l'abandó dels pobles d'interior es puga qualificar de valencianisme mentre no hi ha cap aposta valenta per parar aquest abandó. Ni mostrar-se a favor de la reciprocitat de mitjans audiovisuals públics dels Països Catalans mentre no es pren cap mesura per afavorir-lo.

En definitiva, el planeta polític valencià està com el nostre planeta global. Ja no valen gestos, ja no es pot assumir cap política de titular fàcil o de tuit punyent. Cal deixar la política de gestos per posar-nos a gestar la política valenciana i per al País Valencià des de l'esquerra, mirant pels drets de les classes populars valencianes.

A Esquerra ho tenim tan clar que sense embuts ni temors diem que l'única via és MÉS PAÍS VALENCIÀ.

I per més País Valencià entenem parar els peus a l'estat quan pretén acabar amb l'horta de València per ampliar la V-21 o el Port de València i prohibir plans urbans desmesurats com el que es vol fer a Alboraia. Més País Valencià és dissenyar polítiques territorials i econòmiques que permeten els pobles d'interior viure amb dignitat, sense almoines. És també fer possible que els creadors puguen desenvolupar els seus projectes artístics en condicions, protegint el teatre, la dansa, la literatura o les arts plàstiques i visuals.

És, sobretot, deixar de demanar almoina a l'amo perquè ens tracte un poc millor, i passar a exigir a l'estat que ens deixe gestionar els nostres recursos.

En aquest camí de sobirania fiscal, cultural, territorial i política estem. I serà benvinguda tota aquella persona que perda la por a dir les coses pel seu nom i exigir sense concessions a Madrid allò que ens pertoca.

Seguim.

Josep Barberà