País Valencià

Notícia

MOCIÓ A LES CORTS PER LA UNITAT DE LA LLENGUA.

 
“El reconeixement de la unitat de la llengua és un acte de naturalitat”, Josep Barberà.

El president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha registrat una moció a les Corts Valencianes per tal d’instar el Govern valencià que declare i reconega la unitat de la llengua valenciana, coneguda també com a llengua catalana. De la mateixa manera s’insta la Generalitat a treballar de forma conjunta amb els altres governs dels territoris que comparteixen la llengua valenciana/catalana per afavorir la normalització lingüística en tots els sectors, a través d’eines com l’Institut Ramon Llull, i d’acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma signada el 20 de febrer del 2017.

Segons Barberà, “el reconeixement de la unitat de la llengua és un acte de naturalitat que no pot esperar més temps, per aquest motiu -i unint-nos a la iniciativa de Plataforma per la Llengua- demanem a les Corts Valencianes que es posicionen en defensa de la llengua davant les injerències del tribunal espanyol
. La unitat de la llengua, reconeguda per la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals, no contradiu en cap cas l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara valencià, alguerès, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenterer o fragatí; ara bé, en el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment al País Valencià, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerara que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. És responsabilitat del Govern valencià posar els mitjans perquè no torne a passar.

Aquest és el text de la moció registrada: 
Josep Barberà i Sorlí, en representació d'Esquerra Republicana del País Valencià-Esquerra Valenciana PREGA a la mesa de les Corts Valencianes i al seu Molt Excel·lent Senyor President Enric Morera, que prenga en consideració aquesta Proposició no de llei sobre la unitat de la llengua per al seu debat i votació


A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES


Esquerra Republicana del País Valencià-Esquerra Valenciana, presenten aquesta proposició no de llei de tramitació ordinària la unitat de la llengua valenciana/catalana:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El valencià, conegut també com a llengua catalana, parlat de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seua diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenterer o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus.
En efecte, l’existència d’aquestes denominacions alternatives no fa sinó palesar que el valencià/català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: del País Valencià, de Catalunya, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra.
Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques, fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels Estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, que constitueix un menyspreu absolut al rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.
En el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment al País Valencià, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. En el mateix sentit, diversos webs d’organismes oficials com ministeris i altres ens estatals, ofereixen les opcions lingüístiques de valencià i català separadament –com si fossen llengües diferents–. Això suposa no només una despesa addicional i supèrflua sinó també un dany cultural injustificat.
El fet que des de les institucions públiques no s’assumesca amb naturalitat la unitat de la llengua valenciana/catalana, es tradueix en una manca de coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris d’aquesta llengua.
Els centres culturals i acadèmics de referència, com l’Institut Ramon Llull, haurien de poder comptar amb la participació de tots els governs de les comunitats autònomes on el valencià/català és llengua oficial, quelcom que avui no és possible pel temor que això puga generar falses polèmiques a propòsit de la unitat de la llengua.
Una altra conseqüència d’aquesta manca de coordinació política és que la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua valenciana/catalana arreu dels territoris on és oficial, no és encara possible, més enllà de qüestions tècniques de segon grau, per un motiu molt similar. I, finalment, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en una mateixa llengua pels governs i televisions públics dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents varietats dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del valencià/català entre les generacions més joves com és l’audiovisual, atès el cost que suposa i per la manca de possibilitat de fer extensius els diferents accents de la llengua arreu del territori.
El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1986, ja va reclamar la coordinació entre els territoris de llengua catalana a la manera de la Unió de la Llengua Neerlandesa: una comissió intergovernamental per a la coordinació de les polítiques lingüístiques; una comissió interparlamentària, per vetllar per la coherència entre les legislacions lingüístiques, i un consell de la llengua i de les lletres que agrupe les institucions acadèmiques i culturals més rellevants. Aquesta proposta, tanmateix, no s’ha fet mai realitat, de manera que la llengua catalana, i els seus parlants, continuen patint aquesta manca de coordinació política i administrativa.
D’altra banda, el febrer del 2017 els governs valencià, de Catalunya i de les Illes Balears van signar l’anomenada Declaració de Palma, un text que pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris però que, finalment, no s’ha materialitzat en polítiques públiques concretes.
Per tot això, presentem la proposta següent de resolució:


PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Les Corts Valencianes:
1. Declaren i reconeixen la unitat de la llengua valenciana, coneguda també com a llengua catalana, sense que aquest fet supose menystenir altres denominacions existents.
2. Rebutgen qualsevol mesura que impose impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial per poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
3. Insten a la Generalitat a treballar de forma conjunta amb els altres governs dels territoris que comparteixen la llengua valenciana/catalana per afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors, a través d’eines com l’Institut Ramon Llull, i d’acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma signada el 20 de febrer del 2017, i amb la voluntat d’estendre aquests principis a la resta de territoris del domini lingüístic.
4. Insten el Govern d’Espanya a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua valenciana/catalana, per corregir la situació dels serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic en la seua activitat.
5. Insten a la Generalitat a notificar aquests acords, així com el contingut de la moció a les Corts generals espanyoles i al Delegat del Govern espanyola la Comunitat Valenciana .


Corts Valencianes, 16 de juny de 2020

Josep Barberà i Sorlí