País Valencià

Notícia

CONTRA LA SENTÈNCIA DEL SUPREM I PER LA UNITAT DE LA LLENGUA

Imatge ACPV
Imatge ACPV
ERPV 25/06/2020.

Esquerra Republicana del País Valencià - Esquerra Valenciana ha participat hui del posicionament comú d'una nodrida representació política, sindical i social respecte de les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra el Decret 61/2017 del Consell, de 12 de maig, d’Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l’Administració de la Generalitat. 

Aquestes sentències suposen un atac forntal a l'ús del valencià i a la unitat de la llengua catalana. De fet, ERPV-EV va presentar el passat 16 de juny una proposta a Les Corts Valencianes (que trobareu en aquest enllaç) perquè es debata i s'aprove una moció que reconega la unitat de la llengua, proposta de la qual fins ara no hem rebut cap resposta. 

Valorem el posicionament públic d'aquest migdia al Centre de Cultura Contemporània Octubre molt positivament en la mesura en què ha ajuntat una gran diversitat d'entitats socials, sindicals i polítiques, palesant així el grau de malestar que les sentències han despertat al País Valencià. 

Tot i això, des d'ERPV-EV seguirem demanant a Les Corts i al Consell el seu posicionament obert en defensa de la unitat de la llengua. El País Valencià acumula massa agressions a la llengua i a l'autogovern com per a aconformar-nos amb demanar un "seguir avançant". Tot i això un primer pas demanant respecte a l'autogovern del País Valencià, a les autoritats acadèmiques i a l'oficialitat del valencià és un primer pas que ens ha d'empényer a seguir reivindicant.


A continuació podeu llegir el manifest consensuat i les entitats que s'hi han adherit:
 
MANIFEST

PRONUNCIAMENT D’ENTITATS, SINDICATS I PARTITS LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM CONTRA EL DECRET 61/2017 DEL CONSELL SÓN UN ATAC A L’AUTOGOVERN I A LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ

Entitats, sindicats i partits demanem al Consell que continue avançant cap a la igualtat lingüística i la cooperació amb els governs de Catalunya i les Balears.
Les dues sentències del Tribunal Suprem (TS) contra el Decret 61/2017 del Consell, de 12 de maig, d’Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l’Administració de la Generalitat, fetes públiques recentment són d’una extraordinària gravetat, per diverses raons:
• Primer, signifiquen un greu atac contra l’autogovern del poble valencià.
• Segon, són un intent d’impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada.
• Tercer, expressen el menyspreu a les autoritats acadèmiques que (des la Real Academia Española
de la Lengua a l’Acadèmia Valencia de la Llengua, passant per les universitats) reconeixen la unitat de la llengua.
• Quart, ignoren la jurisprudència fixada per les moltes sentències del mateix TS i del Tribunal
Constitucional que validen l’equivalència legal de la doble denominació de “valencià” i “català”.
• Cinquè, menystenen una pràctica normalitzada de fa molts anys en la relació entre governs (la
de la natural relació en la llengua pròpia), la qual compta, a més, amb la cobertura legal de la
Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i creen un problema
on no existia.
• I, sisè, obvien la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional
subscrit per Espanya que, com a tal, forma part de l’ordenament jurídic intern a l’estat.
Cal tenir molt present, a més, el context en el qual aquestes sentències tenen lloc:
• D’una banda, formen part d’una preocupant tendència regressiva en la concepció territorial de
l’estat, expressada en cada vegada més mesures de caire recentralitzador.
• D’una altra, l’actuació de la justícia espanyola en tot allò referent a drets civils està marcada
des de fa temps per un caràcter regressiu que ha rebut una forta contestació social i que li ha
provocat una creixent pèrdua de credibilitat.
En aquest sentit, interpretem aquestes sentències del TS com una expressió d’una deriva política recentralitzadora i d’una pràctica política i judicial de regressió dels drets civils, entre els quals hi ha el dret a la igualtat lingüística per part dels parlants de llengües oficials.
Contràriament a aquesta tendència regressiva, considerem que la millor resposta per a la millora de la situació social de la llengua és continuar treballant en positiu, des del respecte a l’autogovern com a expressió de la democràcia i de la igualtat lingüística com un dret civil fonamental, i continuar sumant majories socials i polítiques a un projecte de més democràcia, més autogovern i més drets.
En aquest sentit, demanem al Consell que aprofundesca en la seua política de defensa del valencià i de cooperació amb els governs de la resta de l’àmbit lingüístic, i, particularment, que:
a) Execute l’acord de les Corts Valencianes que va aprovar la reciprocitat dels senyals de les ràdio
i televisió públiques valenciana, catalana i balear.
b) Entre de forma plena en l’Institut Ramon Llull, com a instrument al servei de la projecció de la
cultura i llengua pròpies.
c) Aprove una Llei d’Igualtat Lingüística que supere la limitació que, com acabem de comprovar,
mostra la via d’intentar desenvolupar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
d) Desenvolupe un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic, destinat a rendibilitzar recursos, potenciar un mercat cultural
compartit i coordinar accions.
e) Inste el Govern d’Espanya, i els organismes i institucions de l’Estat, a respectar els dictàmens de
les autoritats universitàries i acadèmiques sobre la unitat de la llengua, i a aplicar-ho a totes les
institucions, webs, serveis, els ens, les polítiques públiques o els contractes públics de l’estat.
Però la defensa de la democràcia, l’autogovern i els drets civils, i la dignificació de la llengua i cultura pròpies, no poden ser delegades exclusivament en les obligacions de les institucions: aquestes han d’assumir la seua responsabilitat, i exercir les seues facultats de govern, però les organitzacions ciutadanes (entitats, sindicats i partits) hi tenim, també, la nostra part de responsabilitat. És per això que assumim:
a) Continuar respectant i fent respectar el dret a la igualtat lingüística.
b) Impulsar accions de cooperació amb les entitats, sindicats i partits de la resta de l’àmbit lingüístic.
c) Treballar amb les entitats, sindicats i partits de la resta de territoris amb llengua pròpia de l’estat per a garantir de forma efectiva la igualtat lingüística.
d) Denunciar en les instàncies espanyoles i europees que considerem oportunes, siguen polítiques,
judicials, associatives o mediàtiques, la tendència regressiva que amenaça l’autogovern del poble valencià i la igualtat lingüística.
València, 25 de juny de 2020


Entitats, sindicats i partits signants
• Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
• ACV Tirant
• Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM)
• Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà
• Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
• Ca Revolta
• Castelló per la Llengua
• Confederació AMPA Gonzalo Anaya
• Escola Valenciana (EV)
• FAMPA-València
• FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura)
• Fundació Nexe
• Juga en Valencià
• Kulturcrítics
• Plataforma pel Dret a Decidir
• Plataforma per la Llengua
• Societat Coral El Micalet
• Solidaritat i República País Valencià
• Xarxa d’Entitats
• BEA (Bloc d’Estudiants Agermanats)
• Acontracorrent
• Comité per l’Aliança dels Treballadors i dels Pobles
• CCOO-PV (Comissions Obreres del País Valencià)
• COS (Coordinadora Obrera Sindical)
• Federació d’Ensenyament de CCOO-PV
• Intersindical Valenciana
• Intersindical Jove
• STEPV (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià)
• Compromís
• EUPV (Esquerra Unida del País Valencià)
• ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià)
• Esquerra Valenciana
• Joves PV
• Podem
• PSPV – Provincia de Castelló