País Valencià

Notícia

9 D’OCTUBRE. NI AUTONOMIA NI HÒSTIES, REPÚBLICA!

8 d'octubre de 2020 

Ens tornem a trobar davant de la diada del 9 d’Octubre, on els valencians I les valencianes commemorem allò que hem identificat com a símbol de la fundació del nostre modern País Valencià i antic Regne de València: l’entrada del rei en Jaume al Cap I Casal.

Enguany serà una celebració atípica, però. La situació sanitària en què ens trobem demana un plus de responsabilitat per part de tothom i, per tant, les mostres públiques de reivindicació quedaran reduïdes a la seua mínima expressió.

Açò, però, no ens ha de fer oblidar tot allò que els Valencians i les valencianes sofrim. Si de cas, aquesta pandèmia ha servit per a ensenyar-nos com és de fràgil és l’estat del benestar on vivim i com són d’insuficients les ferramentes que la Generalitat té al seu abast per a poder gestionar de la millor manera possible no només les catàstrofes, sinó la recuperació després de les catàstrofes. I les ferramentes que necessitem són les que tenen els Estats, no les autonomies. Ni més ni menys. O és que algú pot pensar que els sis mil milions d’euros que paguem cada any els que vivim al País Valencià en impostos i que van destinats a altres llocs de l’Estat no són necessaris ací? I açò no és manca de solidaritat; hem de recordar que som un territori pobre que paga com si fóra ric i, com ha dit i repetit el President Ximo Puig fent seues unes paraules que el diputat d’Esquerra Republicana del País Valencià Agustí Cerdà va pronunciar des de la tribuna del Congrés dels Diputats espanyol, «Madrid és una aspiradora que xucla tot el que hi ha al seu voltant»; recursos, població, oportunitats i benestar, ens permetem afegir avui. Paguem com a rics sent pobres; i paguem interessos perquè ens presten els nostres propis diners. Ens espolien, ens timen, ens enganyen. I no ens ho mereixem. I hem de deixar de permetre-ho.

Avui 9 d’octubre cal, a més, recordar més enllà de l’espoli de tant de temps, tots els greuges que un any més hem patit pel fet de ser valencians, les agressions a la llengua i la sobirania del poble valencià per part de l’estat i els seus tentacles, com és la judicatura que, des del Suprem, ens diu com hem de comunicar-nos oficialment amb els governs català i balear.

I encara una altra reflexió. La pandèmia per la COVID19 ens ha mostrat també que la por no du enlloc. Després d’anys i panys escoltant aquells que diuen que «ara no és el moment» (mai ho és per a ells), que ens demanen de ser prudents, de callar, de conformar-nos amb les molles, arriba un microorganisme i ho paralitza tot i s’emporta milers de persones amb els seus projectes de vida, somnis i quimeres.
Cal que ens preguntem seriosament cadascú de nosaltres si de debò ara no és el moment de reivindicar un País Valencià lliure de jous i sobirà per decidir cap on vol anar.

Nosaltres ho tenim clar. La felicitat de les persones que vivim al País Valencià està en funció de que puguem aspirar a una vida digna que mai no arribarà per la condescendència més o menys ampla de l’amo de Castella. Serem feliços quan anar a treballar en un tren de rodalies no supose posar en risc el teu lloc de treball pels retards; quan treballar la terra torne a ser un ofici que done guanys per sustentar la família; quan el jovent valencià tinga al seu abast oportunitats reals que vagen més enllà d’una beca, des dels oficis artesanals a la investigació científica, passant per la indústria; quan dedicar-se a la literatura, el teatre, la dansa o la música deixe de ser un exercici de valents i passe a tenir el reconeixement que els treballs de la cultura tenen arreu el món.

Si volem aconseguir-ho, no hi ha cap camí que no passe obligatòriament perquè puguem decidir què fem dels nostres recursos, per assolir la sobirania com a poble. Una sobirania que mai arribarà per ella mateixa, que mai ens la concedirà ningú, que hem de treballar des de ja mateix i sense embuts, mitges paraules ni eufemismes.

No ens enganyem, deixem de tindre por a dir les coses pel seu nom i avancem cap a la República i la independència del País Valencià. No hi ha un altre camí. Mirar cap a un altre costat és eludir la responsabilitat política i cívica que tenim els partits polítics i la ciutadania compromesa. És donar ales als qui tergiversen per donar a menjar el feixisme. I no hi ha republicanisme sense antifeixisme, no podem consentir que n’hi haja.

En el camí del republicanisme, l’independentisme, la lluita dels drets socials i contra el feixisme us esperem. Casa nostra és casa vostra. Anem per feina, el País Valencià s’ho val.