País Valencià

Notícia

AQUESTA ÉS L'ENTREVISTA CENSURADA PER LYDIA DEL CANTO

Després de denunciar mil i una agressions a la llibertat d'expressió, a la llibertat de pensament i a tantes altres llibertats (malauradament massa darrerament), ara ens toca a nosaltres i de la manera més absurda que mai hauríem pogut imaginar. 

Després d'haver contractat i pagat un paquet publicitari a Levante-EMV per al dia de hui, 9 d'octubre, ahir rebien la telefonada d'una treballadora que ens deia que "per ordre de la directora", Lydia del Canto, el contingut d'aquesta entrevista no anava a publicar-se. No va haver-hi cap argument ni excusa. Simplement, com feia Cotino a l'antiga Canal 9 va ordenar que no es publicara. 

En tot aquest assumpte, volem remarcar la professionalitat i amabilitat que han tingut les treballadores i treballadors de Levante-EMV amb els quals hem estat en contacte per preparar tots els materials, no solament aquesta entrevista. Treballadors que ens fan patir quan pensem en la direcció amb la que treballen.

El pitjor de tot és que aquesta dona diu ser progressista, feminista i defensora de mil i un drets. És especialment greu que, a més, la censura vinga per part d'una persona que ha treballat i està vinculada al cap del Consell, el president Ximo Puig, qui la va nomenar directora de comunicació del PSPV el 2014 i Secretària Autonòmica de Comunicació l'any 2015, càrrec que va ocupar fins a arribar de nou a Levante-EMV. 

Sí, un és allò que fa al llarg de la seua vida, i acceptar càrrecs polítics suposa estar vinculat a les sigles d'un partit. No ens vinguen ara amb històries de periodisme independent. 

L'entrevista en qüestió és la que teniu a continuació. Jutgeu vosaltres si és tan greu com per provocar un atac censor d'aquestes dimensions. Ai, com ens vindria de bé aquell PSPV de Ventura, Cucó i Pérez Benlloch.

EL SOBIRANISME CREIX AL PAÍS VALENCIÀ.

Passat un any i mig de la darrera convocatòria electoral des d’Esquerra Republicana del País Valencià es detecta un creixement notable del sobiranisme arreu les comarques del país. «És com si, de sobte, la gent es plantejara ressituar-se en l’actitud de defensa de la sobirania de fa 40 anys» diu Josep Barberà, president d’ERPV.

Des del partit republicà recorden la força amb què va irrompre l’ UPV i, abans, el PSPV de Vicent Ventura, Alfons Cucó, Màrius Garcia Bonafé, i JJ Pérez Benlloch. Per als sobiranistes valencians es tanca un cicle o, millor se n’obri un de nou. Preguntem a Josep Barberà quina relació guarda el creixement en militància d’ERPV o el reviscolament de la reivindicació sobiranista al País Valencià amb aquell moment històric i aquelles forces.

J.Barberà. L’ UPV és la gran força política que irromp quan el PSPV històric es fusiona amb el PSOE. En aquell moment els sobiranistes valencians veuen clar que les aspiracions del partit de Ventura que reconeix la singularitat del País Valencià i assumeix la suma d’aquest amb la resta dels Països Catalans, queda reduïda o dissolta dins el gran partit espanyol i espanyolista del PSOE. És aleshores quan es conforma un partit obertament sobiranista, de reivindicació del fet diferencial valencià. Quan dic que ara sembla que es tanque un cicle i se n'òbriga un altre és perquè ha passat el mateix amb la UPV, o el Bloc si em permets, que és el seu partit hereu. El Bloc ha representat i encara representa la majoria de les aspiracions dels independentistes valencians. Va començar, de forma molt transversal, aglutinant gent d’esquerres i de centredreta i així va arribar a ser la gran força nacionalista que va ser, però la seua integració dins la coalició Compromís ha diluït la seua reivindicació original. Crec que aquest és el motiu pel qual molta gent s’adreça a nosaltres, de diverses maneres, per les xarxes, telefona a la seu o, directament, ve a la seu del partit a demanar-nos «què puc fer?». Això vol dir que el sobiranisme valencià existeix i, a més, amb gent molt jove.

Vols dir que aquest és l’únic motiu?

J.B. En absolut. Si hi ha sobiranisme al País Valencià, si creix, és perquè creix la pressió de l’Estat espanyol sobre nosaltres. Cada volta estem més ofegats econòmicament i tot el que es reivindica és que ens tracten un poc millor. L’extrema dreta, que sempre ha viscut molt còmoda ací, no rep cap mesura de contenció, ben al contrari veiem cada dia la passivitat de les institucions judicials i polítiques. El Suprem ens prohibeix parlar en valencià amb els governs català i balear. Hi ha comarques que tenen reconeguda l’exempció de la llengua a les escoles, és un degotim d’agressions. Hem fet massa concessions des dels governs del País Valencià, inclòs l’actual, a la pressió del nacionalisme espanyol. I ara, quan vivim una situació límit, la gent se n’adona que cal actuar. Dic jo, que hi ha una barreja de circumstàncies que fa que la gent vaja perdent la por a deixar les seues sigles de sempre per vindre a ERPV.

Entre la gent jove que ha arribat a ERPV en els darrers dos anys es troba Maria Pérez Company, elegida Secretària General en el darrer congrés que es va celebrar a Alcoi poc abans del confinament per la COVID19. Maria és una dona jove, feminista i molt lligada a l’activisme ambiental on ha plantat cara, entre d’altres, a l’abocador de Barxeta.

Li preguntem a Maria per què va fer el pas.

Maria Pérez. Veuràs, jo sempre he sigut sobiranista. Als pobles d’interior hi ha molt de republicanisme sobiranista. I sóc d’esquerres fins al moll de l'os. Era simpatitzant d’ERPV quan em van proposar anar en la candidatura a les europees i vaig dir que sí emocionada. Anar en una llista que encapçalava Oriol Junqueras i ací Guillem Agulló era com anar acompanyada de gegants polítics. A partir d’això vaig descobrir un partit format per gent molt treballadora que porta el republicanisme en l’ADN. Un partit que compta amb la gent jove que vol treballar pel País Valencià que té la dona present a tots els seus òrgans i que es preocupa pel medi ambient. Veges quin partit ha plantat cara a l’ampliació del Port de València o ha dut el tema dels vaixells carregats d’armes al Congrés i al Senat. Crec que la gent jove demanem coherència, que es diga el mateix de portes enfora com a les reunions, i això és ERPV. De fet, em va emocionar que el Congrés que em triava votara per unanimitat una declaració contra el tràfic d’armes i les escales al Port de Sagunt. Aquell dia vaig pensar «Maria, no t’has equivocat».

El nou d’octubre és un dia assenyalat en què ERPV ompli els carrers de València amb lemes i consignes. Enguany però, la COVID19 ho impedeix. Tot i això, fa uns dies el partit convocava, junt amb altres col·lectius i sindicats, a la concentració antifeixista que tindrà lloc a les 20h a la plaça de l’Ajuntament de la capital.

M.P. Home! És que Esquerra ha d’estar sempre contra el feixisme. Sobretot perquè hem patit les seues agressions des de fa anys. Encara recorde la violència de l’extrema dreta i la Guàrdia Civil al meu poble, Barxeta, quan va vindre Joan Tardà. I a la seu encara tenim la marca del còctel molotov que ens tiraren fa anys.
Hui no podem ser republicans sense ser antifeixistes. No podem bastir un País Valencià sobirà si no els tallem les ales als qui ens voldrien desapareguts. No es pot ser jove i no ser feminista, ecologista i antifeixista.

J.B. Si ens reivindiquem hereus del sobiranisme fusterià i d’aquells primers PSPV o UPV no podem deixar de ser obertament antifeixistes. Les banderes republicanes de la llibertat de totes les persones, la igualtat de tots i la fraternitat entre pobles no poden mirar de reüll les agressions feixistes. Per això no ens manifestarem però estarem a la concentració

Heu fet un vídeo per al 9 d’octubre on empreu expressions molt directes, per dir-ho suau.

J.B. Sí. Ha sigut una campanya exitosa, justament perquè diu clar on està el problema. Posa el dit a les nafres. Posar-se de perfil, dir les coses amb la boca mig tancada, emprar eufemismes... , tot açò ens ha dut on estem, embarrats amb l’espanyolisme més agressiu. Si una cosa ens caracteritza de sempre és que diem les coses pel seu nom, com diem al nostre manifest. Al principi la gent s’espanta, ens titlen de radicals, però després venen al nostre discurs. Ja va passar quan fa anys vàrem encunyar el terme espoli fiscal, encara que ho hagen descafeïnat amb l’estúpid eufemisme de «Tracte Just». Vulguem o no ERPV marca discurs polític, potser per això se’ns intenta silenciar, perquè correm el perill de tindre raó massa sovint.