País Valencià

Notícia

CAM. Modesto Crespo s'esmuny en el seu paper d'ignorant.

Joan Olòriz: Cobrar tres-cents mil euros per no fer res és cobdícia. Vostè no hauria d'acceptar cobrar tres-cents mil euros per res. Un home amb conviccions hauria demanat perdó 

Modesto Crespo, qui fora president de la CAM entre el 2009 i el 2011 va comparèixer ahir davant la comissió que investiga la crisi financera. El diputat d'Esquerra Joan Olòriz va preguntar a Crespo per allò que qualsevol persona amb un mínim de sentit comú preguntaria al màxim responsable de l'entitat d'estalvi de més història del País Valencià: com es van trair els directius?, com va arribar a presidir la CAM algú que confessa davant els tribunals que no en sap res d'economia i finances?, se sent responsable de la desfeta d'aquesta institució financera carregada d'història? 

Fins ací tot s'ajusta al guió previsible, és en les respostes on trobem la sobre interpretació. Modesto Crespo es presenta com un home que no sabia res, ni d'economia ni del que estava passant a la CAM. Igual com ha fet fins ara davant els jutges, pretén interpretar el paper del pobre home que no sabia rés mentre la resta dels directius falsejava informes i feia quebrar l'entitat. Però com justificar aquest personatge innocent quan se li pregunta si no ha pensat mai en les persones que van perdre els seus estalvis o sa casa, o en els que van perdre el seu treball? Qualsevol persona, amb coneixements d'economia o sense, podria respondre quan li pregunten quina necessitat tenia d'obrir més de mil oficines en territori espanyol o en l'estranger. 

L'arribada de Modesto Crespo a la presidència de la CAM l'any 2009 es va vendre com un triomf de Camps enfront de Zaplana, com una derrota del zaplanisme imperant en el sud del País. Des de la seva arribada la Generalitat Valenciana de Camps es va convertir en el principal risc creditici de la caixa. Dos anys després la CAM era venuda al Banc de Sabadell pel preu simbòlic d'un euro. Abans però, demanava al FROB 2.800 milions d'euros més una línia de crèdit de 3.000 milions. Intervinguda l'entitat pel Banc d'Espanya, el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) la va comprar al FROB per 5.249 milions i la va cedir al Banc de Sabadell per un euro. I tot açò passava sense que Modesto Crespo en sabera res segons conta en seu judicial i en seu parlamentària.

Els amants del teatre saben que hi ha personatges que costen de mantenir en segons quines escenes. I és que hi ha casualitats i coincidències que adoben l'esperpent de la CAM i Modesto Crespo. Casualment Modesto Crespo (qui no en sap res d'economia) va fer el Senior Management Program en FUNDESEM el curs 2005/2006 on va rebre classes de Luis de Guindos (aleshores directiu de Leishman Brothers) i Juan Iranzo (condemnat pel cas de les tarjetes black), mesos després d'aquell curs de tant de nivell era secretari del Consell de la CAM. En juny de 2009 el Consell el tria president i en la primera reunió el mateix Consell aprova el refinançament d'un crèdit de 5 milions d'euros per a la seua empresa.  Crespo presideix la CAM durant la seua expansió per tota Espanya i altres països i en 2008 Luis de Guindos, encara directiu de Leishman Brothers, presenta les quotes participatives en un acte a Elx davant l'equip directiu de la caixa i els treballadors, com diu Olòriz a la comissió "de Guindos vendió las bondades del producto". En aquell moment Leishman Brothers era l'entitat col·locadora de les quotes i Luis de Guindos era l'assessor i coordinador global d'aquestes. És curiós que ni Modesto Crespo ni cap directiu de la CAM va comprar una sola participació tal com han fet altres directius amb els productes de les seues entitats. Resulta difícil d'entendre el paper de l'ignorant amb tot aquest seguit de casualitats i coincidències.

Crespo no respon a la pregunta de qui establia les dietes per als consellers i si estava d'acord i satisfet cobrant per un treball que no feia. Crespo cobrava 300.000 euros en concepte de dietes per presidir TINSER CARTERA, una filial de la CAM en la que no va treballar mai i per la que haurà de passar per juí el maig què ve davant la jutgessa Carmen Lamela. 

Com diu Joan Olòriz en la seua conclusió no s'entén la situació de no ser per l'existència de padrins.

Ací el vídeo amb les conclusions de Joan Olòriz











 
  • https://www.youtube.com/watch?v=fE7TF4NZtBE
    Conclusions de Joan Olòriz, diputat d'Esquerra, comissió al Congrés dels Diputats.