País Valencià

Notícia

CAPS DE LLISTA CORTS VALENCIANES: València, Josep Barberà.

Josep Barberà és president d'Esquerra Republicana del País Valencià i regidor de cultura de l'ajuntament de Benicarló. Aquestes són les seves reflexions sobre el vot a ERPV i les necessitats polítiques del País Valencià. 

La meva gent em va demanar que encapçalara la llista a les Corts i és un orgull donar la cara pel projecte polític en què creus i que defenses des de fa anys. I més en aquestes eleccions. Però per a mí, més que el fet que jo encapçale la llista per València té valor la gent que ha acceptat acompanyar-nos en les quatre convocatòries. Són persones que, permet-me la immodèstia, representan el millor d’este país. Gent valenta o amb trajectòries que em fan enrogir, o amb un futur que albiro ple d’oportunitats. Mira, si hi ha una cosa que els candidats i candidates d’esquerra tenen en comú, és que no tindrien cap necessitat d’estar ací, no tenim llistes farcides, com en altres partits, de gent acostumada a la cadira, al contrari: ser candidat d’ERPV és una de les coses més dificils que pot triar algú al País Valencià. Estic extraordinàriament orgullòs de compartir projecte amb tots i cadascun d’ells.

Esquerra és ara mateix l’únic partit del panorama polític valencià que planteja solucions radicals als problemes sistémics que suportem valencians i valencianes. Ho fa a més des d’una òptica autocentrada al País Valencià i amb els valors republicans com a bandera.

Quant a les urgències polítiques n'hi ha moltes i ja no ens podem aconformar amb el fet d'estar millor que abans pel fet que ja no tenim un Consell que furte a mans plenes. Això està molt bé però no és suficient. La de l'espoli fiscal és la urgència primera. No em canso de repetir que no podem seguir demanat un finançament just, pidolant a l'amo que ens tracte millor, hem d'exigir a l'estat que deixe d'agafar allò que ens pertany, els nostres recursos. Entre d'altres, perquè d'ells depén que puguem tindre l'escola que volem, o una sanitat universal de debò, o un sistema de planificació d'investigació científica sostenible en el temps que afiance els equips investigadors, o plantejar-nos una xarxa cultural que done fruits en el temps. No podrem lluitaar mai contra el despoblament de l'interior si no tenim els recursos que ens permeten implantar un sistema de taxes que els beneficie i els permeta viure amb totes les necessitats socials, econòmiques i culturals garantides. I més enllà del combat a l'espoli, cal blindar el valencià a l'escola eliminant les exempcions, dur endavant una vertadera Llei d'igualtt linguïstica i dur a terme amb la major urgència el corredor Mediterrani. Els nostre productes i les empreses que els fabriquen han d'estar connectats amb Europa. Com veus, les urgències en són moltes.