País Valencià

Totes les notícies

Josep Lluís Albinyana: ‘Compromís impulsa un regionalisme valencianista que considere perillós’

Entrevista publicada el 29 de març de 2019 a Vilaweb. Pere Martí. Josep Lluís Albinyana (València, 25 d’abril de 1943) va ser el primer president del Consell Preautonòmic del País Valencià. Durant la transició, va militar al PSPV i va ser cap de llista al congrés espanyol a les eleccions de 1977. El 1978, el van triar per unanimitat primer president del Consell (l’antecedent de la Generalitat Valenciana contemporània), des del qual oficialitzà la senyera quadribarrada amb l’escut del Consell i la denominació per al territori de País Valencià. A més, va emprendre una campanya perquè els ajuntaments valencians demanessin l’estatut d’autonomia per la via ràpida, i va aconseguir el suport de més del 90% de consistoris. El seu catalanisme va molestar el PSOE, que li va retirar el suport, i va haver de dimitir. A les eleccions valencianes del 28 de maig tornarà a ser cap de llista, però aquesta volta per Esquerra Republicana del País Valencià. És un viatge cap a l’independentisme que altres socialistes d’arreu dels Països Catalans també han fet. Sempre fidel al valencianisme polític, ha decidit de fer el pas. Ell mateix ens n’explica el perquè: —Per dues raons. En primer lloc, perquè Esquerra Republicana del País Valencià defensa els valors que jo he defensat tota la vida i, per tant, m’hi trobe còmode. I en segon lloc, perquè en els temps difícils que vivim, vull plantar cara a la injustícia, a aquest intent de sacrificar les llibertats democràtiques. No es poden mirar de costat totes les coses que passen, s’hi ha de plantar cara. És una vergonya. —Però és molt difícil que ERPV obtingui representació a les Corts. —No se sap mai. Els gurus de la democràcia sempre ens expliquen què ha passat, però no l’encerten quan preveuen què passarà. No confie en les enquestes. Les opcions minoritàries són importants per la biodiversitat. Les grans idees comencen essent minoritàries i amb el pas del temps esdevenen majoritàries i acaben transformant la realitat.

JOSEP LLUÍS ALBINYANA, CANDIDAT A LA GENERALITAT PER ERPV: "...jo no puc mirar de costat".

Josep Lluís Albinyana, Josep Barberà i Mikel Forcada encapçalen la candidatura a les Corts Valencianes per les tres demarcacions. El president del Consell preautonòmic Josep Lluís Albinyana encapçala la candidatura d’Esquerra Republicana del País Valencià a les Corts Valencianes. Desprès de molts anys apartat de la política activa però estretament vinculat al valencianisme polític, Albinyana dona el pas perquè «no podia negar-me a l’oferiment d’Esquerra pel que representa i perquè no es pot mirar de costat la defensa de les llibertats democràtiques. Jo accepte el que em demana Josep Barberà pels valors que representa ERPV i perquè jo no puc mirar de costat», ha declarat Albinyana, qui assegura no capitanejar el projecte sinó formar part d’ell. El president d’ERPV, Josep Barberà, cap de llista per la demarcació de València, ha declarat que “per als republicans valencians és un honor que l’única persona que ha practicat el valencianisme polític des de la màxima institució del País Valencià encapçale la nostra candidatura”. Per a Barberà, Josep Lluís Albinyana “és un referent polític carregat de coherència i honestedat, valors que avui més que mai cal recuperar”. El professor de la Universitat d’Alacant i president comarcal de l’Alacantí d’ERPV, Mikel Forcada serà qui encapçale la candidatura per la demarcació d’Alacant a les eleccions a Corts Valencianes del pròxim 28 d’abril. Recordem que en aquesta mateixa jornada electoral del 28A Esquerra Republicana del País Valencià es presenta també a les eleccions a les Corts Generals, tal com vos informarem en el seu dia. En aquest cas serà Santi Zorío qui encapçale per Castelló la candidatura al Congrés dels diputats, Jaume Ferrà ho farà per València i Patri Minyana per Alacant. Quant al senat seran Albert Amorós, Vicent Ruiz i Francesc Puchol els candidats per Alacant, València i Castelló Per últim informar-vos que demà dimecres a les 19.

EL 23 DE MARÇ PRESENTEM LA CANDIDATURA EUROPEA #AraRepúbliques

ERPV 12/03/19 Actualitzat 21/03/19 Aquest dissabte 23 de març presentem la candidatura a les eleccions europees del 26 de maig. L'acte tindrà lloc a la Fira de Mostres de València i comptarà amb la participació de Diana Riba, Guillem Agulló, Ana Miranda, Jon Iñarritu, Joan Tardà i Marc Casanova. A més a més comptarem amb l'actuació del grup Ovidi 4, format per David Fernández, Borja Penalba, David Caño i Mireia Vives. La direcció d'Esquerra Republicana del País Valencià vol fer d'aquest un acte de profund calat polític i emotiu alhora. Recordem que la candidatura, que porta per lema Ara Repúbliques, i que està encapçalada per Oriol Junqueras, té com a cap de llista pel País Valencià Guillem Agulló. D'altra banda, Oriol Junqueras fou triat per unanimitat de l'Assemblea de l'Aliança Lliure Europea (EFA per les seues sigles en anglès) com a candidat a presidir la Comissió Europea. Aquesta coalició europea presenta una candidatura que simbolitza l'Europa que volem construir, l'Europa dels pobles, de tots els pobles. L'Europa que reconeix el dret d'autodeterminació, la que acull els qui fugen del seu lloc d'origen, la que dóna oportunitats sense demanar d'on vens. L'Europa que enfront de les diverses repressions dels estats planteja la república o, millor, les repúbliques com a eina de futur. El president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, ha dit que “volem que siga un acte íntim però contundent en el qual direm ben clar i alt qui som, que volem i què no estem disposats a consentir. Enfront de la repressió, república”. Des d'Esquerra Republicana apostem pel transport públic, per això volem que la petjada de carboni d'aquest acte siga mínima. No empreu el cotxe particular. Mentre hi haja places podeu fer ús dels autobusos que pararan a les següents poblacions del País Valencià de forma gratuïta i per a tota persona que vulga acudir. Si voleu fer us del servei de transport envieu un correu a inscripcionspv@esquerra.

GUILLEM AGULLÓ ENCAPÇALA LA CANDIDATURA D’ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ A LES ELECCIONS EUROPEES.  

ERPV 10/02/19 Josep Barberà: "...poques persones representen tan bé com Guillem la dignitat d’este País. Ens situa com l’única força valenciana que planta cara a l’Estat. La nostra és una candidatura plural de forces independentistes".   El Congrés Extraordinari que s’ha celebrat aquest dissabte ha triat per unanimitat Guillem Agulló candidat valencià a la llista d’Esquerra Republicana a les pròximes eleccions europees del 26 de maig. El congrés, en el qual han participat militants, simpatitzants i amics ha triat també les altres tres persones que acompanyaran Agulló en la candidatura. Es tracta de la independent Maria Pérez i Company, de Barxeta, Rebeca Abad i Brotons d’Alcoi i Juanvi Salavert i Pons, de Tavernes de la Valldigna.   La valenciana ha sigut la primera federació d’Esquerra Republicana en celebrar el congrés extraordinari de tria de candidats. Guillem Agulló, Maria Pérez, Rebeca Abad i Juanvi Salavert s’integraran en la coalició ER-Bildu-BNG.   Guillem Agulló ha començat la intervenció manifestant el desig de participar en la coalició a les europees. "Me preguntava què podia fer estos últims anys davant de la repressió que estem patint, i desitjava que me proposaren que fora candidat en Esquerra Republicana. Ho desitjava perquè amb Esquerra Republicana compartisc el dolor, la república, la lluita pel benestar social... tot allò que representa la República i eixos valors que tenim com a poble sobirà".   Agulló ha fet referència als embats de l’Estat, als presos i preses polítiques i persones exiliades. Després d’enumerar-ne tots els noms ha afirmat "Em sent identificat i acompanyat en la seua lluita perquè també és la meua", i ha finalitzat reclamant que ara cal lluitar més que mai per les llibertats: "no parlaré de les necessitats del nostre poble, vaig a parlar de llibertat". El assistents al Congrés han ovacionat Guillem Agulló i han ratificat, votant per unanimitat, la seua candidatura.

SOPAR GROC A BORRIANA: EL SILENCI DE L'ESQUERRA AL PAÍS VALENCIÀ HA SIGUT CLAMORÓS.

Vora un centenar de persones s'ajuntaren la nit de dissabte a la Tasca Nàutica de Borriana en un Sopar Groc en solidaritat amb els presos polítics catalans. Un sopar en el qual es va palesar la unió en el clam per la llibertat dels presos i les preses polítiques que divendres foren traslladats a presons espanyoles per encarar el judici del 12 de febrer. En aquest sentit, l'exregidor de l'ajuntament de Borriana, Santi Zorío, va qualificar de “farsa de l'estat espanyol” el judici que començarà el pròxim 12 de febrer i per al qual el jutge ha negat, entre d'altres, l'assistència d'observadors internacionals. Zorío, qui va empényer els assistents a posar dempeus un nou projecte a Borriana va remarcar que “el silenci de l'esquerra al País Valencià ha sigut clamorós”, un silenci induït per les institucions que venen declarant que ara no toca parlar de Catalunya, “el que han fet aquestes persones és agafar la veu del poble”. Per la seua banda, el president del Consell preautonòmic, Josep Lluís Albinyana, va explicar les irregularitats comeses per l'estat contra el procés català i els seus líders que fa que a hores d'ara l'estat espanyol tinga en presó i a l'exili un govern legítim, triat pel poble. Albinyana va assegurar sentir-se representat per ERPV. Segons el jurista valencià ERPV “representa el model de societat al que altres han renunciat". Al sopar ens va acompanyar el senador d'Esquerra Republicana Josep Rufà, qui va explicar les darreres actuacions al senat, entre les quals la bateria de preguntes fetes al Ministre de l'Interior, Grande Marlaska perquè explique els motius pels quals es van traslladar els presos i preses polítiques com si foren delinqüents comuns. Rufà va palesar la bona comunicació i treball en comú amb ERPV, assegurant que “el País Valencià té un grup parlamentari a la seua disposició”. Un treball conjunt que ha permés, entre d'altres, que el senat aprove una moció de condemna de l'assassinat de Guillem Agulló.

EL DERECHO A VOTO EN LAS EUROPEAS

Los ciudadanos y las ciudadanas procedentes de países con convenio de reciprocidad podrán votar en las elecciones municipales del 26 de mayo de 2019.  Eston son los 12 paises que tienen convenio de reciprocidad:   Noruega Ecuador Nueva Zelanda Bolivia Colombia Chile Perú Paraguay Islandia Cabo Verde Trinidad y Tobago Corea del Sur ¿Qué condiciones debo reunir? Ser mayor de dieciocho años el día de la votación y no estar privado del derecho de sufragio activo. Estar inscrito en el padrón municipal de habitantes. Disponer de la autorización de residencia en España. Haber residido legalmente en España durante 5 años (3 años en el caso de Noruega). ¿Cuáles son los plazos? El plazo de presentación de las solicitudes finaliza el 15 de enero de 2019. ¿Dónde puedo inscribirme? Por internet. Por correo postal. Personalmente en tu ayuntamiento. ¿Cómo lo hago por correo postal? Hay que enviar la respuesta a la carta recibida por correo postal directamente a la delegación provincial de la Oficina del Censo Electoral, sin necesidad de franqueo. ¿Cómo lo hago en el Ayuntamiento? Dirígete a la Oficina de Atención al Ciudadano de tu ayuntamiento y allí te darán el formulario para llenarlo y tramitar la solicitud. ¿Cómo lo hago por internet? Es necesario que tengas el Número de Identificación de Extranjero (NIE) y haber recibido una comunicación por correo postal de la Oficina del Censo Electoral (OCE) con la clave CTT. El NIE y la CTT recibida te permitirán acreditar tu identidad y hacer el trámite de manifestación de voluntad de voto. Si tienes estos datos, accede al siguiente enlace y pulsa "Acceder". Identifícate con el NIE y el CTT y pulsa "Aceptar". Una vez se registre, revisa los datos y clica en "Pulse aquí" para declarar tu intención de voto. Marca Sí en la casilla para manifestar tu intención de voto en las elecciones municipales. Pulsa "Aceptar".¡Ya has hecho la solicitud! Pulsa en "Pulse aquí" para obtener el justificante y terminar la gestión.

STOP VIOLÈNCIES. Per una República feminista

Diumenge que ve, 25 de novembre eixim als carrers per palesar el rebuig a totes les violències que encara avui s'exerceixen contra les dones, Ho farem a tots els pobles i ciutats on hi ha convocada manifestació. S'espera que la de València siga una gran manifestació, un gran crit contra la violència masclista que ens deixa la xifra de 22 assassinats de dones als Països Catalans. Al final d'aquest post trobareu les manifestacions i concentracions que hi ha convocades arreu el País Valencià, informació que anirem actualitzant.  Aquest és el manifest d'Esquerra contra la violència, o millor les violències, masclistes:    El 25 de novembre, dia contra la violència envers les dones, volem manifestar el rebuig cap a qualsevol tipus de violència masclista i fer un pas més en el compromís per erradicar aquesta xacra. La violència patida per les dones es manifesta de moltes maneres i és una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, el poder dels segons sobre les primeres i les relacions jeràrquiques de gènere que existeixen. Denunciem i visibilitzem aquestes situacions any rere any, però malauradament, lluny de disminuir, les múltiples agressions i les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones segueixen sent habituals.  Aquest any s’han produït 22 feminicidis als Països Catalans, però els assassinats masclistes són tan sols la punta de l’iceberg. La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones per motiu del seu gènere. I és una violència que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials: afecta a totes les dones. A més el  2018 ha estat marcat per l’empresonament i l’exili de polítiques i polítics. Aquesta situació també ha generat una doble violència i discriminació, ja que el tracte donat pels mitjans a les preses i exiliades polítiques ha tingut una clara marca de gènere, destacant-les per les seves relacions familiars i afectives i no per l’activitat política per la qual estan patint conseqüències.

LA MANIFESTACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DEL PAÍS VALENCIÀ, UN ÈXIT CONTRA EL FEIXISME.

Esquerra Republicana del País Valencià celebra el resultat general de la tradicional manifestació del 9 d’octubre i valora molt positivament l’elevada participació ciutadana que ha omplit els carrers de València amb més de 15 mil persones. Malgrat les amenaces i el consegüent malestar que han marcat els dies previs a la diada, i tot i les reculades d’UGT i del PSPV en la convocatòria de la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre, Esquerra Republicana del País Valencià destaca les xifres de participació i l’organització de la marxa que ha permès superar els entrebancs previs. Ha estat una jornada de reivindicació històrica marcada per la dignitat contra el feixisme, la condemna de la línia autoritària de l’Estat espanyol i la urgència del País Valencià per una sobirania fiscal i un dret civil valencià. Una vegada més Esquerra Republicana es reafirma en la seua defensa de la tradicional manifestació de la vesprada del 9 d’octubre, manifestació que enguany va córrer el perill de no dur-se a terme davant la manca de fermesa de bona part dels membres de la Comissió 9 d’Octubre. Per al president d’ERPV, Josep Barberà «tot i l’èxit de participació en la manifestació de la Diada cal que les forces polítiques, sindicals i teixit associatiu, analitzem a quina situació ens han dut les polítiques tèbies que no fan segons què per por a despertar el monstre de l’extrema dreta blavera. El monstre mai ha deixat d’estar, i és responsabilitat del valencianisme evitar que se senta impune i lliure d’amenaçar i atemorir la població valenciana». Hem de ser conscients que, de no ser pel fort dispositiu de seguretat ordenat per la delegació del Govern Espanyol, la manifestació no hauria estat en absolut pacífica. Al llarg de la manifestació hem vist com els líders del feixisme més perillós increpaven i insultaven els manifestants o entorpien el treball dels periodistes, i no voler mirar aquesta realitat no ens durà a bon lloc.

AQUEST 9 D’OCTUBRE NINGÚ HA DE QUEDAR-SE A CASA. ENS MANIFESTEM PEL PAÍS VALENCIÀ.

Fa 41 anys que les valencianes i els valencians eixim al carrer cada 9 d’octubre de vesprada per reivindicar tot allò que el País Valencià té pendent d’assolir. En aquell 1977 era l’estatut d'autonomia, que tothom entenia com a eina fonamental per arribar a l’autogovern, a autogestionar-nos com a poble; també ho era l'amnistia d’aquelles persones que romanien en presó per motius polítics. Si donem una ullada al que ha suposat el pas d’aquests 41 anys però, no tot ha anat a millor. L’autonomisme ha esdevingut una eina més de l’estat espanyol per a perpetuar l’espoli fiscal al País Valencià i veiem com els tribunals espanyols com l’Audiència, el TS o el Constitucional juguen cada vegada més el paper de qui posa mordasses en compte de dirimir aspectes legals. A més a més, en aquest 9 d’octubre tenim en el record la violència exercida amb total impunitat per un grup d’extrema dreta i feixistes ara fa un any contra manifestants i contra periodistes que estaven treballant en la Diada Nacional del País Valencià. I és justament per això que des d’Esquerra Republicana del País Valencià vos encoratgem a eixir al carrer sense por per manifestar-nos allà on sempre ho hem fet per construir eixe País Valencià lliure i sobirà que encara no tenim. Com a membres de la Comissió 9 d’Octubre sabem de la importància de buscar consensos i ens enorgullim i ens felicitem de què un any més les forces polítiques, sindicals i associatives que ens representen a una majoria de la societat valenciana hàgem sigut capaços d’arribar a acords respecte del lema, el manifest i altres aspectes. Hi ha qui encara avui té por de dir País Valencià i es conforma amb País, d’altres es queden amb el finançament just per por a reivindicar la sobirania fiscal. Tant fa, cadascuna de les forces polítiques, sindicals i associatives tindrà la seua manera de dir i de fer però totes tenim clar que el País Valencià està encara avui molt lluny d’on desitjàvem en aquell 1977.