País Valencià

Notícia

Posar l’economia al servei de les persones

Joan Vea. Secretari de política econòmica d'Esquerra Republicana del País Valencià
cooperativisme

Enmig de les crides a la necessitat d’un canvi de model productiu caldria fer una reflexió sobre les oportunitats que el cooperativisme ens aporta per a enfrontar el canvi de model econòmic que necessitem urgentment al País Valencià.

I és que després d’una crisi econòmica que s’ha resolt amb una brutal ofensiva contra els drets i les condicions laborals guanyades pels treballadors i treballadores al llarg dels anys, cal posar en valor el cooperativisme com a font de llocs de treball estables i amb condicions laborals dignes.

En els darrers anys, s’ha parlat molt de posar l’economia al servei de les persones, de fer un canvi de model per aconseguir una economia que no busque el benefici immediat i estiga arrelada al territori. Tots aquestos objectius serien més senzills d’aconseguir si s’apostara decididament per fomentar el cooperativisme des de les institucions públiques.

En primer lloc, perquè en el model cooperatiu no es basa en el benefici. Al contrari que les empreses tradicionals, el poder de decisió en les cooperatives no es distribueix en funció del capital aportat, sinó que regeix el principi “una persona, un vot”. Aquest mecanisme democràtic es suma al fet que els socis de la cooperativa són els propis treballadors (o consumidors, en cooperatives consum o productors en cooperatives agrícoles), de manera que les decisions no es prenen en base al benefici a curt termini, sinó que tenen en compte les necessitats de les persones que porten a terme l’activitat de la cooperativa.

A més, l’activitat econòmica desenvolupada per les cooperatives és difícilment deslocalitzable, al ser els treballadors els qui decideixen el futur de la cooperativa. Qui decidiria acabar amb el seu lloc de treball? D’aquesta manera, inclús en la crisi, les cooperatives han mantingut molt millor el nivell d’ocupació. Fins i tot quan les coses han arribat al pitjor moment, el model cooperatiu ha mostrat una major capacitat per destruir el mínim de llocs de treball, com s’ha demostrat amb el tancament de Fagor i la recol·locació de bona part de la plantilla en altres cooperatives del Grupo Mondragón.

Per últim, qualsevol replantejament d’un model arrelat al territori, hauria de veure en les cooperatives una eina per aconseguir aquest arrelament. En un moment en que s’ha produït una forta descapitalització de l’economia, el foment del cooperativisme hauria de permetre recapitalitzar sectors claus, ja que les cooperatives estan obligades per llei a reinvertir com a mínim una part dels seus beneficis.

Caldria aprofitar les oportunitats que s’ha obert durant la crisi per facilitar l’aparició de noves cooperatives que substituisquen empreses en fallida. Quants llocs de treball es podrien haver salvat si davant el tancament de l’empresa s’haguera proporcionat assessorament professional i suport institucional per tal que els treballadors es constituïren en cooperativa? Per posar un exemple recent, la plantilla de Bosal a Sagunt ha estat estudiant aquesta possibilitat per la seua banda, però de moment no ha reeixit.

Però el cooperativisme no hauria de ser només un model defensiu, per protegir llocs de treball en perill quan ha fallat el model capitalista, sinó que ha de ser fomentat per les institucions públiques si volem una economia que tinga en el seu centre les necessitats de la ciutadania i no la taxa de benefici.  L’ONU ja ha reconegut les potencialitats del cooperativisme i hi dedica un dia mundial, ara és feina de tots fer possible el canvi que necessitem.