País Valencià

Notícia

Molles, molles, molles. L’educació en xifres

Sectorial d'Ensenyament Gonçal Anaya

Comença un nou curs al País Valencià i, segons la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, CIEGSA preveia l’any 2000 la construcció de 277 centres al País Valencià, la meitat dels quals no s’hi van edificar. Molts altres centres van quedar totalment o parcial a mig construir. Concretament, 24 centres van arribar a tenir totes les aules en barracons, xifra que afectava 7.000 alumnes. I, també, 139 centres han tingut o encara tenen alguna de les aules en barracons, xifra que va arribar a afectar 64.000 alumnes.
 
Així les coses, trobem exemples concrets com ara el que ha mobilitzat l’AMPA de l’Alt Maestrat: els alumnes d’Albocàsser, Benassal i Culla que volen estudiar Batxillerat han de realitzar un trajecte diari d’anada i tornada fins a l’institut de la Vall d’Alba que té una durada de tres hores i mitja. A més a més, segons els afectats, el cost d’aquest desplaçament suposa una despesa de 1.000 € a l’any a cada família i, d’altra banda, un despoblament progressiu de la zona que no disposa de les infraestructures educatives, de comunicació i de serveis necessàries. Segons la Conselleria, al País Valencià es necessiten més de 100 col·legis i instituts amb els quals s’han compromés per a la present legislatura; és necessària una inversió de 483M€ fins a 2019 per a adequar infraestructures públiques.
 
En aquesta línia de treball, a la fi de 2016 la Conselleria se suposa que haurà gastat en educació 3.236M€, dels quals 2546M€ hauran anat destinats a centres públics i 690M€ a centres concertats. El PIB del País Valencià es troba al voltant dels 100.000M€, dels quals per a poder assolir nivells d’excel·lència caldria destinar un 7% a educació. Parlem d’una xifra que rondaria els 7.000M€, una quantitat que duplica allò que hem vist que la Conselleria va pressupostar en educació per a 2016; els 3.236M€, condicionats pels vora 6.000M€ que ens són espoliats als valencians cada any, són sols aproximadament el 3% del nostre PIB.
 
En conseqüència, tot i l’increment d’un 4’7% respecte de 2015 dels pressupostos en educació de la Conselleria, al nostre territori ens trobem encara molt lluny del 7% desitjable que permeta la disminució de la ràtio, els desdoblaments o l’atenció específica a alumnes amb necessitats educatives especials, entre d’altres. No podem continuar més temps infrafinançats i des d’Esquerra Republicana del País Valencià continuarem demandant al Govern valencià que exigisca a l’estat l’autogestió dels nostres recursos, que dispose legalment de les capacitats que permeten més injeccions de diners a un sistema educatiu propi amb segell de qualitat.