País Valencià

Notícia

Notes sobre l'assignatura de religió

Raquel Gómez, presidenta de la sectorial d'ensenyament Gonçal Anaya d'Esquerra Republicana del País Valencià
educació

La Religió ha tornat amb força amb la implantació de la LOMCE. És una optativa d’oferta obligatòria, que es pot elegir fins a tres vegades en detriment d’altres assignatures com la Tecnologia o la Filosofia.

A més a més,  al País Valencià s’ha descobert que la contractació dels seus catequistes –triats per l’Arquebisbat, sense haver aprovat una oposició i sense saber ben bé de quins coneixements disposen–, han ocasionat un sobrecost de 4 milions d’euros a l’Administració pública a causa de duplicitats fraudulentes: centres d’educació especial on no s’imparteix aquesta assignatura que en tenien 2 o 3 professors; un institut que amb 4 alumnes n’havia fet dos grups diferents; o, també, un altre amb 9 alumnes que disposava de 5 grups d’aquesta matèria.

Però la perversió no és sols que s’oferisca l’assignatura en una escola pública que se suposa laica, sinó el fet que a partir de la LOMCE la Religió és avaluable i fa mitjana amb la resta de matèries. Així, els alumnes estan temptats de cursar-la a l’expectativa d’una possible avaluació favorable i, d’altra banda, estalvien hores d’estudi d’altres matèries. L’etapa en què més s’ha notat aquest canvi de tendència a l’alça en la matriculació ha sigut al Batxillerat, ja que la nota del curs compta un 60% de la nota de les Proves d’Accés a la Universitat i fóra bo assegurar una primera qualificació ben positiva, mentre esperem si es consoliden les revàlides.

Quin missatge estan rebent els nostres alumnes si l’Administració afavoreix unes matèries respecte d’altres? I si aquesta promoció de la Religió consisteix a regalar als alumnes unes bones notes en comptes de fer-los créixer en el coneixement al marge del dogma? Tindran clara la diferència entre adoctrinament i ensenyament?

Tot plegat, s’està creant una disjuntiva ideològica entre assignatures de primera –Llengua castellana, Matemàtiques, Anglés o Religió– i de segona –Música, Educació Plàstica, Filosofia, Tecnologia o Educació Física, per exemple–, fet que pot deparar un futur amb una societat còmoda, poc crítica i fàcilment mal·leable; ciutadans abocats als interessos dels poders fàctics.