País Valencià

Notícia

Òpera? això ho pague jo!

Ximo Graña, Sectorial d’Ensenyament i Cultura d’ERPV

Als déus del Valhalla valencià ja no els calen les bastides al seu Palau, el de Les Arts. El renovat trencadís, si ho considerem una metàfora, brilla com una altra oportunitat per al coliseu líric, per a la ciutat. Si més no, això podríem deduir de les declaracions de la tríada italiana, Davide Livermore al capdavant, contractada per a pilotar aquest teatre, allunyat de la megalomania dels governants que el van parir per 478M€ i 170M€ per a fer-lo funcionar. “Crec en el teatre social, en el teatre públic, en el poder de la cultura com a resistència...” és un do de pit del propi intendent que hi convida a creure.

Tanmateix, com tot allò que viu al País Valencià, el Palau pateix de malalties particulars valencianes: mal finançament dels valencians, que no nega ja ni el PP; l’espoli fiscal amb un balanç negatiu de 6000M€ anuals; no tindre hisenda pròpia ni la clau de la caixa; malversacions i balafiaments de diners públics; imputacions a la 15 anys exintendent, Helga Schmidt, per comissions de fins al 30% en la privatització de la gestió de les aportacions d’empresaris a la Fundació...

I encara més, perquè no podem oblidar ni el model centreeuropeu de finançament per què ha apostat Les Arts, preferentment subvencionat per la Generalitat; ni l’absència d’una llei de mecenatge que afavorisca el patrocini privat. Passem a les xifres: l’aposta que els pròcers de la pàtria fan per a posar-li fuel a aquest vaixell ancorat ha passat dels 4.8M€ de 2008 als 430.000€ de 2015 (xifres del Compte General de la Generalitat) ja que, dels 31 contribuents, sponsors i benefactors, en queden 7. A més a més, orfes d’entitats financeres valencianes per a abordar un cost d’explotació de 7M€ a l’any, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, espera cacaus d’empreses de l’IBEX 35 fruits d’un work-shop, sic.

Toca ara valorar quina consideració estratègica han tingut els governs centrals amb els equipaments culturals valencians. Ras i curt, clar i valencià, pressupost del Govern central per a 2017: Teatro Real 9.390.000 -40%, Liceu 7.100.000 -40%, Palau Arts 540.000 -52%, les xifres són d’euros i variació de 2011-2017 respectivament amb l’aclariment que el millor moment fou amb el PSOE al 2008 amb 1.4M€... però és que els valencians hi aportàrem 43M€ el mateix any.

Acte final: Quina posició tindrà el Govern valencià per al futur del Palau? No sembla amatent a les queixes -populistes, però no tant- que els van permetre arribar a l’altre palau, el de la Generalitat, quan cridaven que “en temps de retallades en educació i en llits d’hospital eixe monument al balafiament de diners públics no tenia lloc”. De moment, la passarel·la de fotos del Molt Honorable Puig i l’alcalde Ribó a l’estrena de la Traviata made in Coppola, a les faldes roges de la cosa più bella non c’è Monica Belluci, cosides per Valentino mateix, juntament amb Sus Majestades Sofía i Plàcido, no conviden a fer creure a Montoro que som el “pariente pobre” de la lírica. La partitura s’ha d’interpretar amb 12 milions d’euros en què han quedat aquells 30 de fa huit anys, i alguns xifren en 18M€ a l’any “si no volem acabar sent un teatre de províncies”.

Cal decidir: o planta el Govern valencià cara al vent de ponent, que no dóna finançament ni per a les molles, o reflexiona com feu el gran director, en molts sentits, el Zubin Mehta: “Per què Madrid odia València? València hauria de fer un moviment independentista!

Bravissimo, maestro!