País Valencià

Totes les opinions

Oriol Junqueras, eurodiputat d'Esquerra

Espanya és inviable (3)

Espanya és inviable

Actualment la xarxa de trens d'alta velocitat espanyola, tot i ser més extensa que la francesa, només transporta a l'entorn d’un 10% dels passatgers respecte a la de l’estat veí. Així, no és estrany que tots els trams espanyols siguin deficitaris. I l'únic que seria rendible (el que uniria Barcelona amb la xarxa francesa) continua sense estar en funcionament. Tot i així, el passat 21 d'octubre de 2010, el Govern espanyol va adjudicar el primer tram de l'AVE a Salamanca.

Anna Martínez, secretària de la Dona d’Esquerra-Camp de Morvedre

25 de novembre, tolerància zero en la violència contra les dones

Anna Martínez

3/1/2010  Josefa R.Z; 21/1 Ivana S.F i Joana Maria R.B; 9/2 Viktoria S.; 18/2 Mayorie R.; 18/2 Malina M.; 28/2 Isabel B.F ; 15/3  Alla T. i la Julia, l’Eulalia, la Cristina, la Teresa, la Mónica... Aquests noms, aquestes víctimes anònimes encapçalen la llista negra de dones assassinades  a mans de les seus parelles o ex parelles  fins a un total de 75 al llarg de 2010 a tot l’Estat espanyol, 16 d’elles al País Valencià, i tot i que desitgem que aquestes siguen les últimes, el compte suma i segueix.

Salvador Llàtzer - Portaveu d’Esquerra-Alzira

Precisions sobre el nou impost del fem (II). Les preguntes dels ciutadans

Precisions sobre el nou impost del fem (II). Les preguntes dels ciutadans

Una decisió com la que, en el seu moment (fa d’això 9 anys!) va prendre el Consorci Ribera-Valldigna d’apujar la taxa del fem, perquè a l’Impost habitual (IBI) se li va afegir, ara, un segon, adduint que en complicar-se el procés calia un augment substancial de la taxa, és una resolució que no acaba de quedar molt clara en la ment del ciutadà. Una entitat tan important, com un Consorci, no pot emetre -per tota informació- un díptic tan ridícul i sense cap explicació raonada i exhaustiva com la que envià als domicilis dels habitants de la Ribera i de la Valldigna anunciant la nova taxa.

Joan Serra, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Simat de la Valldigna

Fets, no promeses. La Font Gran

La Font Gran, Simat de la Valldigna

La Font Gran és un important naixement natural d'aigua que es troba en la plaça homònima, en el centre del municipi. La font consisteix en un gran embassament d'aigua natural que prové de la serra limítrof, a través d'aqüífers subterranis que fan emergir les aigües en l’esmentat punt. Es té interés de vetllar per la qualitat i neteja de les dites aigües, tant des del punt de vista de la salubritat (és un estany que s'ubica en el centre de la població i desaigua en el riu Vaca), com des del punt de vista econòmic, perquè és un reclam turístic.

Anna Medina, secretària de Política Social d'Esquerra-Alacantí

Sense el degut respecte

Anna Medina

Milers de valencians, a més de la resta de ciutadans de l'estat espanyol, assistim, gens sorpresos ja, a la desfilada de conspiracions, corrupcions i tribulacions dels "nostres" polítics en el País Valencià, ja res ens sorprèn, ni Gürtel, Fabra, Mates, Brugal i la resta de trames que seguim com qui segueix un culebrón als diaris de tot el país. A això se li anomena acostumar-se, acostumar-se a viure a un país corrupte, un país arruïnat no per la crisi mundial, sinó pels seus propis governants.

Agustí Cerda, president d'Esquerra Republicana del País Valencià

Per un País Valencià sense màfia

Agustí Cerdà

L'11 de setembre, durant la manifestació, vaig tindre l'oportunitat de conversar amb Jon Abril, d'Aralar. Aprofitàrem la marxa per anar comentant com van les coses per ací i per allà. En preguntar-li per allà em va contestar: “enrocada anda la cosa”. La situació política d'Euskal Herria derivada de les estratègies frontistes (front nacional basc, per un costat; i front nacional espanyol per l'altre) havien portat el País a una situació “d'empat etern” en el qual s'han conformat dos blocs antagònics, irreconciliables i impermeables, que generaven una problemàtica de molt difícil solució.

Salvador Llàtzer, portaveu d’Esquerra-Alzira

Precisions sobre el nou impost del fem (VIII). La posició d’Esquerra sobre els residus

Al llarg d’uns quants articles, i després d’haver-los treballat de la millor manera possible que hem sabut i pogut, hem exposat un extens ventall de qüestions sobre els residus, tot i tenir molt clar que “saber” i “poder” són conceptes sobre els que graviten els mateixos handicaps que els que troba un investigador en la seua tasca per conèixer la realitat que estudia. Les conclusions, doncs, a què hem arribat són les següents: Els residus, conseqüència dels processos metabòlics de qualsevol forma de vida, són una evidència clarament visible i incontestable.

Ximo Graña, secretari d'organització d'Esquerra - Camp de Morvedre

Crisis? What crisis? Espanya és crisi!

Ximo Graña

Acabe d’arribar de la gran manifestació a València contra la Reforma Laboral del Govern del PSOE amb què es tancava la jornada de Vaga general del 29S. El referent més pròxim era la manifestació per l’educació pública valenciana amb 80.000 persones al carrers del cap-i-casal el passat 29N de 2008. Ha estat impressionant! 200.000 ciutadans hem manifestat que ens neguem al desmantellament del model de societat aconseguit al llarg de dècades.

Salvador Llàtzer - Portaveu d’Esquerra-Alzira

Precisions sobre el nou impost del fem (I). Consideracions inicials

Fer pagar la taxa durant les vacances ha dut una reacció: la indignació general del personal

Setembre del 2010. S’ha acabat l’estiu. La “guerra” ha (re)començat. El motiu, la taxa del fem. El “locus”, les comarques de la Ribera i la Valldigna. El protagonista, el Consorci de la Ribera-Valldigna. L’actor principal, el PP. El públic, el ciutadà estupefacte i pacient. El context, el medi ambient. El text, “Què cal fer amb les deixalles”. El rerefons, qualsevol objecte del desig més inesperat i -fins que es destapa- obscur.