País Valencià

Totes les opinions

Agustí Cerda, president d'Esquerra Republicana del País Valencià

Per un País Valencià sense màfia

Agustí Cerdà

L'11 de setembre, durant la manifestació, vaig tindre l'oportunitat de conversar amb Jon Abril, d'Aralar. Aprofitàrem la marxa per anar comentant com van les coses per ací i per allà. En preguntar-li per allà em va contestar: “enrocada anda la cosa”. La situació política d'Euskal Herria derivada de les estratègies frontistes (front nacional basc, per un costat; i front nacional espanyol per l'altre) havien portat el País a una situació “d'empat etern” en el qual s'han conformat dos blocs antagònics, irreconciliables i impermeables, que generaven una problemàtica de molt difícil solució.

Salvador Llàtzer, portaveu d’Esquerra-Alzira

Precisions sobre el nou impost del fem (VIII). La posició d’Esquerra sobre els residus

Al llarg d’uns quants articles, i després d’haver-los treballat de la millor manera possible que hem sabut i pogut, hem exposat un extens ventall de qüestions sobre els residus, tot i tenir molt clar que “saber” i “poder” són conceptes sobre els que graviten els mateixos handicaps que els que troba un investigador en la seua tasca per conèixer la realitat que estudia. Les conclusions, doncs, a què hem arribat són les següents: Els residus, conseqüència dels processos metabòlics de qualsevol forma de vida, són una evidència clarament visible i incontestable.

Ximo Graña, secretari d'organització d'Esquerra - Camp de Morvedre

Crisis? What crisis? Espanya és crisi!

Ximo Graña

Acabe d’arribar de la gran manifestació a València contra la Reforma Laboral del Govern del PSOE amb què es tancava la jornada de Vaga general del 29S. El referent més pròxim era la manifestació per l’educació pública valenciana amb 80.000 persones al carrers del cap-i-casal el passat 29N de 2008. Ha estat impressionant! 200.000 ciutadans hem manifestat que ens neguem al desmantellament del model de societat aconseguit al llarg de dècades.

Salvador Llàtzer - Portaveu d’Esquerra-Alzira

Precisions sobre el nou impost del fem (I). Consideracions inicials

Fer pagar la taxa durant les vacances ha dut una reacció: la indignació general del personal

Setembre del 2010. S’ha acabat l’estiu. La “guerra” ha (re)començat. El motiu, la taxa del fem. El “locus”, les comarques de la Ribera i la Valldigna. El protagonista, el Consorci de la Ribera-Valldigna. L’actor principal, el PP. El públic, el ciutadà estupefacte i pacient. El context, el medi ambient. El text, “Què cal fer amb les deixalles”. El rerefons, qualsevol objecte del desig més inesperat i -fins que es destapa- obscur.