País Valencià

Totes les opinions

Joan Martínez Tortosa. Esquerra Republicana de Mutxamel

La caverna grinyola de nou

No n'hi ha prou amb el desmembrament social, laboral i polític, amb la davallada de l'estat del benestar, que sembla més bé allò que el temps s'endugué i amb una més que raonable impossibilitat de retornar.   No n'hi ha prou amb pèrdues importants en els drets que havien suposat un elevat preu per aconseguir-los. Ara la caverna i el seu oracle transmutat en ministre de Justícia parla de nou i marca el camí a seguir, en un assumpte tan sensible i tan important com la interrupció voluntària de l'embaràs.

Per una política lingüística valenciana del segle XXI

En uns moments en què la societat demana i protagonitza un gir en la manera de fer política, ens trobem amb les darreres cuetades d'una transició inacabada al País Valencià. Assisitim a la degradació d'un sistema polític construït sobre la negació, un sistema que impossiblita la capacitat de decidir i ser als valencians i valencianes. L'última cortina de fum que intenta ocultar la inoperància política d'aquest model ha estat la desautorització de la definició del terme "valencià" de l'AV, per part del PPCV, entitat que el mateix PPCV va crear amb criteris polítics per damunt dels estrictament filològics i acadèmics.

Per una nova llei de Política Lingüística. Article de Raquel Gómez

Fa trenta anys els valencians i valencianes en exercici del dret a decidir sobre el nostre futur ensvam dotar de dues lleis que consensuaven una voluntat valencianista majoritària, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i la Llei de Creació de RTVV; lleis que des de la seua mateixa publicació no han acomplit l'objectiu per al qual van ser creades: la normalització en l'ús i coneixement delnostre valencià, el català de tots.

Cicle esgotat, canvi de protagonistes

De vegades el poder polític esdevé una gran torre d'ivori, que aïlla de la realitat els seus protagonistes. La vida transcorre de forma tranquil·la emparada pel principi de la bassa d'oli. Res es mou i res altera el ritme de les coses. És un món feliç que sols existeix a dintre la torre. Una bombolla de vidre, un castell feudal, inexpugnable.   Fora tot viu i tot batega en un altre ritme, un ritme de caos, de desassossec, de pèrdua i d'impotència davant la progressiva desaparició del que s' hauria d'haver conformat com un model de funcionament, un model de relació i d'ordre social.

Mejor unidos? Article d'opinió de Paco Galiano.

Naturalment, qui pot negar que la unió i la solidaritat social és el fonament del bé comú? Aquesta és la consigna que l'espanyolisme utilitza com un mantra inqüestionable, un veritat sagrada que no necessita cap explicació. En una perversa pirueta, es difon com a unió el que és una política de subordinació, termes que no són sinònims, de la mateixa manera que la igualtat tampoc no és uniformitat ni homogeneïtat.

25 DE NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. Article de Carme Camps

El govern del PP vol les dones a casa, callades i submisses; però les dones no farem ni un pas enrere en els nostres drets, hem treballat molt per arribar on som. I, ara, volem més camp de decisió i més llibertat d’actuació en tots els escenaris de la nostra vida.   El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, no pot ser un dia més, ni un dia sol.

Paco Galiano, secretari d'Ensenyament i president Sectorial Gonçal Anaya d'ERPV

ERPV dóna suport a la vaga indefinida de docents a les Balears

Arran de la vaga indefinida dels docents de les Illes contra el TIL ha resorgit un debat social, és una vaga pels drets lingüístics o els drets socials i educatius?   Són drets indestriables, defensar el sistema d'immersió lingüística és garantir el model educatiu de qualitat i la igualtat d'oportunitats per a tothom en aquesta part del món, els Països Catalans. I així podem afirmar-ho ja que ha estat reconegut per la UE i també per les proves diagnòstiques del Ministerio de Educación i de les diferents Conselleries com el model públic d'excel.

Vicent Moreno, militant Esquerra-Sagunt

El ball dels valencians

Vicent Moreno

Va ser un 9 d’octubre, fa uns anys, quan es feia un aplec a Sagunt per celebrar la diada del nostre País, sonaven dolçaines i tabals mentre un grup de gent treia unes faixes morellanes llarguíssimes i començaven a enfaixar-se, fins i tot la Maria, una xiqueta que llavors tenia 8 anys. Feren un roglet on cadascú prenia la seua posició estratègica, les dolçaines entonaven una melodia solemne, la Muixeranga, un xic que s’enfilava d’alt d’un d’altre en aquell roglet, quan ja era dalt, la Maria pujava molt fineta fins que va quedar-se dreta sobre els muscles de Mino amb els braços oberts, el públic esclatà en aplaudiments.

Carme Camps, secretària de la Dona d’Esquerra Republicana del País Valencià

Dones amb tots els drets: qüestió de burka solament?

Carme Camps

Un dia d’aquests, al metro de València, coincidiren dues dones joves en menys d’un metre quadrat. Una era baixeta, de cabell castany i pell bruna. Duia uns vaquers i una camiseta roja de tirants finets amb un escot pronunciat per on es podia veure l’exuberància dels pits i més enllà. L’altra dona era alta i duia uns vaquers i una camisa a quadres blava, de cotó i de mànega llarga que li quedava uns quatre dits per dalt dels genolls i un mocador discretament nugat al coll que emmarcava una cara de pell blanca.