País Valencià

Totes les opinions

Èlia Navarro, sectorial de la Dona d'ERPV

Tres eren tres... I ninguna era bona

Esquerra

'Nosaltres parim, nosaltres decidim'. Aquesta era la consigna que s'escoltava als carrers de València durant els anys vuitanta, setmana sí, setmana també. Les dones, ciutadanes de ple dret, que per diferents motius (manca d'educació sexual, desinformació sobre mètodes anticonceptius, retallades brutals de recursos i equipaments sanitàris i educatius…) es veuen en la necessitat de prendre la decisió d'interrompre l'embaràs, es compten per milers arreu de l'Estat Espanyol.

Joan Vea, secretari de Política Econòmica d'ERPV

Som Països Catalans, també econòmicament

Joan Vea

El passat dia 20 d’abril Esquerra Republicana va celebrar a la seu nacional la jornada 'Els Països Catalans en el procés de transició nacional', en la que una part del debat es va centrar en temes d’integració econòmica dels Països Catalans. Quan parlem de Països Catalans, sovint tendim a centrar-nos en els aspectes culturals i lingüístics que ens uneixen i ens oblidem que som un territori econòmicament integrat.

Anna Martínez presidenta d'Esquerra Faura

De terrorisme, nazisme i d’altres insults a la intel·ligència

Anna Martínez

No hi ha setmana que a algun dirigent del PP, no se li veja el llautó antidemocràtic. Cada cop que són davant d’un micròfon i bramen, les xarxes socials i els periòdics es fan ressò de les declaracions poc afortunades, per dir-ho finament, de dirigents poca-soltes i amb llengua d’espart. I és que d’on no n’hi ha, no en raja. Primer, fou Cristina Cifuentes, que sense vergonya ni pudor acusà les PAH de terroristes, i la premsa afí al règim, insuperables en el seu paper de cheerleaders, volgueren desacreditar Ada Colau i tots els activistes en defensa d’un dret recollit en la sacrosanta Constitució espanyola: l’habitatge.

Vicent Noguera, president d'Esquerra-Sagunt

No volem cap altre carrer amb el nom de còmplices de la repressió i la intolerància

sagunt, municipi, país valencià

Una vegada més l’essència més rància del PP es fa evident volent donar-li a un carrer de Sagunt el nom d’un alcalde franquista còmplice de la dictadura feixista, un règim que com ja és sabut exercia la repressió amb tot qui tenia la ideologia contraria. Mentre la postura del PSOE i SP, és l’abstenció i plantegen dubtes sobre la conveniència d’aquesta decisió des d’Esquerra Republicana ho tenim molt clar: no volem cap altre carrer amb el nom de ningú que d’una manera o altra ha sigut còmplice de la dictadura franquista.

Carme Camps, secretària de la Dona d'ERPV

La perversió dels Drets Humans Universals segons el PP

Carme Camps

L’any 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Tota una llei internacional, ideal comú de tots els pobles i de totes les nacions. Una declaració de principis, sí; però qui s’atreveix a negar-los encara que siga de paraula? Doncs, hi ha gent que els ha oblidat o no els coneix. Ha oblidat que som en un continent que fa bandera d’aquests principis i que, a més a més, els imposa a altres.

Joan Vea, secretari de Política Econòmica d’ERPV

Alimentar-se de molles

Joan Vea

Fa un parell de mesos, vaig dir que Mònica Oltra no tenia ni idea del que parlava quan va dir que la solució perquè s'acabaren les retallades al País Valencià era no pagar el deute il·legítim. Fa un parell de setmanes Compromís va traure el seu estudi sobre el deute il·legítim al País Valencià, que xifrava en 2.942 milions d'euros (un 10% del deute total de la Generalitat Valenciana). Aquest fet no resol res, ja que el problema principal de la Generalitat Valenciana no és la quantitat de deute (encara que és la més elevada en proporció al PIB de les comunitats autònomes), sinó que el País Valencià pateix una extracció colonial de rendes per part de l'Estat Espanyol (com ho va qualificar el catedràtic Germà Bel) de 6.

Francesc Galiano, secretari d'Educació d'ERPV

El professor que volem, la república que volem

Francesc Galiano

El Govern Valencià, immers en una crisi de credibilitat per corrupció i per gestió ineficaç davant l’altíssim índex d’atur i de col·lapse econòmic i financer, no ha trobat millor boc expiatori que els treballadors públics. Amb la culpabilització de la víctima, el PP valencià presenta davant la societat serveis tan elementals com la RTVV i l’educació pública com a improductius i una despesa innecessària.

Lluís Pujades, secretari de Moviments Socials d'ERPV

Mini-jobs, a big pey swine (mini-treballs, grans canalles)

pujades, lluis, erpv

Mentre els servidors del capital, socialistes i peperos, van matam que et mataré, acusant-se de batre el rànquing en quant a la corrupció es refereix, utilitzant la tant gastada fal·làcia de l'argument "tu quo-que" (tu també) que ja va crispar la paciència d'Aristòtil, el nou cap d'una vella patronal a badat boca. El seu antecessor, el seu amic Díaz Ferran, hi és a la garjola (presó) perquè la seua insaciabilitat pel ràpid benefici el va fer infringir unes lleis fetes al seu favor.

Josep Rafael Marí, militant d'ERPV

El teatre valencià agonitza

Josep Rafael Marí

"No podem deixar més temps el nostre futur en mans de la pitjor gestora pública que han tingut els valencians. La seua gestió ha estat marcada pel malbaratament i l'estupidesa, per la supèrbia i la tirania, per la inutilitat i la ignorància, pel menyspreu i l'amenaça. No hi ha més temps, no hi ha més paciència. L'única manera de poder començar a reconstruir el camí i trobar alguna solució comença per la destitució d'Inmaculada Gil-Làzaro".