ERC Palafolls

Notícia

Una satisfacció de rècord (El Tuit de la Victòria)

Francesc Alemany, portaveu del GM d'ERC Palafolls
Francesc Alemany, portaveu del GM d'ERC PLF
Francesc Alemany, portaveu del GM d'ERC PLF

Com toca al segle XXI, l’alcalde de Palafolls ens comunica, via piulada, que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament la modificació de planejament urbanístic del sector 36, més conegut com l’àmbit de la planta de Bershka. Es tracta, se’ns dubte d’un fet absolutament remarcable i, sinó, que els ho preguntin als serveis tècnics de l’ajuntament; des de l’aprovació inicial, passant per la provisional i fins la definitiva... ni dos mesos!!!

Pels que siguin inexperts en temes d’urbanisme, que som la majoria, cal que sapiguem que una modificació de planejament urbanístic s’aprova, amb sort, amb un termini de mig any si no sorgeix cap impediment tècnic o jurídic, fet que sol ser força habitual. Així doncs, aquest rècord únicament es pot explicar per l’alineació de tots els factors que participen en aquest cas concret:
 
  • Una proposta formulada per una empresa de primer nivell mundial
  • Una predisposició absoluta per part de l’ajuntament (fins al punt de convocar un ple extraordinari només per adaptar-se a les exigències de calendari del promotor privat)
  • Una disponibilitat total dels organismes superiors, en aquest cas, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona

Seria lògic pensar doncs que es tracta d’una d’aquelles mítiques situacions en que tot és tant clar que tots els protagonistes de l’equació hi surten guanyant, començant pel territori. I no cal dedicar-hi ni un minut més de l’absolutament necessari. O no?

El planejament és la regla urbanística que ens permet definir el model de territori que volem i, per tant, el model de poble que tindrem en un futur. Per això, aquest mateix alcalde ha estat, anys enrere, molt lloat per no haver permès, mitjançant el planejament urbanístic, construccions d’alçada a Palafolls o per haver dotat al municipi d’un bon nivell d’equipaments. Per això mateix, i donat el poder i l’impacte que té sobre el territori, un ajuntament no pot fer el que vulgui amb el seu urbanisme i existeixen planejaments d’ordre superior que ha de complir i organismes que fiscalitzen el que s’aprova a nivell municipal.

Un bon planificador ha d’identificar les necessitats del territori, que està en constant evolució i, per tant, ha de poder adaptar les seves eines urbanístiques quan sigui necessari. El planejament urbanístic, que sol tenir una vida d’entre 10 i 20 anys, no pot preveure totes i cadascuna de les situacions que poden succeir i, per això mateix, existeixen les modificacions de planejament.

Des del Grup Municipal d’ERC sempre hem expressat la nostra incomoditat als canvis de planejament urbanístic quan es realitzen a demanda. El principi d’equitat, que garanteix que tots plegat tenim el mateix tracte davant la llei, queda vulnerat quan, segons els interessos particulars, canviem una regla que afecta a la resta i és per això mateix que cal anar amb molta cura quan es duu a terme.

El canvi de rècord que s’acaba d’aprovar, permetre augmentar de 20 a 30 metres l’alçada límit de construcció en aquell àmbit implica una sèrie d’efectes sobre el territori. Alguns poden interpretar-se com a positius (ingressos per llicències urbanístiques, IBI, augment d’activitat a la zona, potencial contractació de personal, etc.) però, d’igual manera també se’n deriven de negatius (sobresaturació d’un àmbit ja de per sí col·lapsat a nivell de mobilitat, increment del desgast i de les despeses de manteniment, precarització laboral dels potencials llocs de treball que es creïn o l’impacte visual i paisatgístic que representa un volum de 30 metres d’alçada i 80 de llargada).

Durant la poca discussió que s’ha pogut fer (no hi ha hagut ni temps material, ni interès per part de l’equip de govern del PSC-EUA) no hem obtingut respostes a molts dubtes; és aquest el model de desenvolupament econòmic i urbanístic que necessita Palafolls? Estan previstes mesures per minimitzar els impactes negatius que també implica una decisió d’aquest tipus? L’empresa que es beneficia d’aquest canvi es corresponsabilitzarà de les despeses que es generaran a nivell municipal? N’obtindrem, encara que sigui a nivell d’intenció verbal, un compromís per mirar d’afavorir la contractació de palafollencs i palafollenques que estiguin a l’atur?

No ha estat possible parlar de res d’això. Fèiem nosa i hi havia pressa, molt pressa! No fos que algú és pogués molestar...