Palafrugell

Notícia

Treballin més i es barallin menys

ERC Palafrugell

Aquest darrers dies hem assistit a un lamentable espectacle en què alcalde i primer tinent d’alcalde s’han llançat els plats pel cap a la premsa. Motiu? Que el senyor Fernández, com a responsable del PSC a les comarques gironines, va mostrar a la premsa les seves reticències a fer alcalde al senyor Gómez el juny del proper any. L’oferta del cap d’Unió a Girona, el senyor Dilmé (abans íntim d’Albert Gómez) de renunciar a reclamar l’alcaldia de Palafrugell fou contestada per Juli Fernández amb un enigmàtic “la qüestió de l’alcaldia és una cosa que el PSC de Palafrugell tractarà al moment oportú”. I ja tenim Albert Gómez enfilant-se per les parets. Tot i que el més assenyat entre dos socis seria asseure’s immediatament al voltant d’una taula per tractar aquestes desconfiances, van decidir resoldre-ho creuant-se missatges a Ràdio Palafrugell. Lamentable. Si aquesta és la manera de dirimir les diferències dins de l’equip de govern, no ens podem ni imaginar tot el que no surt als diaris.

Passats quinze dies, no s’ha publicat cap informació des de Can Bech per explicar als ciutadans com acaba aquest vodevil. És per això que, en el transcurs del ple del passat mes de gener, Esquerra va preguntar al govern quan farien l’acte públic de confirmació del pacte que exigia el senyor Gómez a la premsa. La veritat és que no em vam treure l’aigua clara i es van limitar a dir: “el pacte està vigent”.

El més curiós del cas és que, al ple del més d’octubre, durant el debat arrel d’una moció d’ERC sobre el Golfet, l’alcalde ens va etzibar aquesta pulla: “S’ha descobert el que vostè volia: intentar buscar una escletxa a l’equip de govern”. Doncs bé, amb el temps hem vist que, en comptes d’una escletxa, el que hi ha dins el cohesionat equip de govern és un esbornac.

ERC Palafrugell exigeix als responsables del govern municipal que aparquin les baralles i es posin a treballar per Palafrugell. Que es passegin per la vila; veuran les moltes deficiències existents: els contenidors plens a vessar de deixalles a totes hores, les andròmines dipositades al seu costat; la penosa campanya de Nadal en què Palafrugell ha continuat sense capitalitzar res, ni en festes, ni en llums, ni en mercats, ni en pastorets, ni en cap camp; per no parlar de la inexistent política cultural. Si en comptes de tancarse a Can Bech per malparlar l’un de l’altre sortissin al carrer, potser s’estalviarien haver de llegir a la Revista de Palafrugell demolidors articles com el Tema del Mes d’aquest darrer número [gener] on, amb tota mena de detalls, es descriu el lamentable estat de l’emblemàtic Camp d’en Prats “podria ser un lloc d’esbarjo molt atractiu, però s’ha convertit en un parc desolador, penós...” Nosaltres seguirem el cas.

Article publicat al butlletí municipal Can Bech núm. 53