Palafrugell

Notícia

Uns carrers per a les persones

ERC Palafrugell

Una de les qüestions que causen més controvèrsia al nostre municipi és la conversió dels espais públics en zones per a vianants. En això cal dir que no som gaire originals; polèmiques com les que vivim a Palafrugell n’hi ha hagut a molts pobles i ciutats del país i d’Europa en general, on hi ha un ideal urbanístic que tendeix a tallar la circulació al transit rodat als centres de les ciutats.

És el cas de Palafrugell. Només cal fer una ullada a les fotografies de Plaça Nova abans de la seva remodelació: una illeta voltada de carretera; o dels carrers dels Valls i de Cavallers, avui un agradable passeig que a les imatges prèvies a 1998 era una acumulació de cotxes aparcats amb voreres estretes. Sembla clar que a ningú se li acudiria fer marxa enrere.

Les opinions contràries, però, es van fer sentir. A l’editorial del número de març de la Revista de Palafrugell d’aquell 1998, hi llegim que “hi ha els legítims interessos econòmics dels comerciants establerts a la zona, reacis en bona mesura a qualsevol canvi que signifiqui modificar allò que ja funciona. Les veus més apocalíptiques vaticinen els funerals del petit comerç”. En efecte, els canvis costen d’assumir, perquè darrera d’un canvi sempre hi ha quelcom d’incertesa i algun inconvenient.

Vint anys després d’haver recuperat els voltants de la muralla per als vianants, ens trobem en una nova fase d’aquest ideal urbanístic que ha de reforçar el caràcter comercial del centre de Palafrugell. Es podria dir, fins i tot, que anem tard; el decalatge entre les actuacions previstes i el que es va fer als anys noranta és gran. Però son actuacions necessàries. Parlem de la zona a l’altra banda del carrer Pi i Margall; és a dir, fonamentalment, el carrer Tarongeta i Sant Sebastià.

La qüestió ha despertat cert rebombori a les xarxes socials (s’imaginen el que s’hi hagués arribat a dir d’haver existit aquestes plataformes als anys noranta?). Són dubtes i inquietuds que assumim, i de les quals prenem nota. Però també hem de valorar altres factors. El més important, les demandes veïnals d’aquells que viuen a la part més pròxima a l’encreuament amb el carrer de la Lluna. Però també, n’estem segurs, l’impuls comercial que un carrer per a ús de vianants pot donar tant a la part sud del carrer Tarongeta, amb una presència notable de comerços i enllaç del Cel Obert, com, sobretot, al carrer Sant Sebastià, des de fa alguns anys una de les artèries principals del comerç palafrugellenc.

Cal, és clar, solucionar alguns problemes que se’ns plantegen, com ara l’entrada al pàrquing de Can Mario o la complicada circulació del municipi. Tot plegat ha de ser objecte d’una planificació rigorosa i global. Però no podem pretendre que, en ple segle XXI, la gent pugui aparcar a la porta de la botiga. Ans al contrari, està demostrat que uns carrers amables, sense trànsit i ben connectats entre sí, que facin del centre la millor superfície comercial que Palafrugell pugui tenir, són el punt de partida per a que el sector sigui competitiu.

Article publicat al butlletí municipal Can Bech núm. 62