Parets del Vallès

Documents

MOCIÓ QUE PROPOSA LA DEROGACIÓ DE L’ÍNDEX HIPOTECARI (IRPH) EN TOTS ELS CONTRACTES HIPOTECARIS I UN CANVI A EURIBOR
Aprovada per unanimitat en el Ple Ordinari del 23 de març de 2017.

L’Ajuntament de Parets ja es va posicionar el 2014 a favor dels afectats per l’índex hipotecari (IRPH) per un canvi a euríbor +1 de diferencial.
Posteriorment molts més ajuntaments d’arreu de l’Estat Espanyol s’han posicionat a favor dels afectats i per la nul·litat d’aquest índex.
Malgrat aquestes iniciatives el Govern Central no ha fet res al respecte i es manté la mateixa normativa.

Actualment en el mercat espanyol es referencien en els préstecs hipotecaris cinc índex variables (IRPH entitats, Deute públic, Mibor, Euribor i l’IRS), tots ells freguen nivells del 0%, a excepció de l’IRPH entitats i l’IRPH de la zona euro que es troben aproximadament en un 2%.
A la zona euro, l’IRPH no és cap tipus d’interès oficial interbancari europeu com l’Euribor, sinó simplement és una estadística de crèdit per a l’adquisició d’habitatge publicat a l’’Euro Area Stadistics’.
L’Estat espanyol va decidir utilitzar aquesta estadística del Banc Central Europeu com un tipus d’interès oficial de l’estat amb la conseqüència de l’IRPH zona euro.

El Jutjat Mercantil número 1 de Burgos va sol·licitar que el Banc d’Espanya contestés per escrit a un interrogatori de preguntes. Aquest document, amb data 2 de juny de 2015, dóna a conèixer dades i declaracions del Banc d’Espanya molt concrets sobre l’antic IRPH caixes amb un sistema de càlcul similar a l’IRPH d’entitats.

El Banc d’Espanya confirma que és una mitjana simple en la qual totes les caixes tenien el mateix pes específic independentment del volum de préstecs concedit per cada una. També va confirmar que Caixa Pollença, amb un volum de crèdit 600 vegades inferior al de La Caixa, té el mateix pes específic en el càlcul de l’IRPH i que si una caixa incrementés un punt percentual augmentaria aquest índex.
També confirma que cada caixa d’estalvis pot influir en el resultat de l’IRPH augmentant els interessos que elles apliquen, també que les dades facilitades per les caixes per al càlcul de l’IRPH inclouen comissions en la taxa anual equivalent (TAE), també que l’augment de les comissions incrementaria automàticament el resultat de l’IRPH caixes.

El Banc d’Espanya confirma que no sap si s’inclouen les clàusules sòl o la clàusula d’arrodoniment a l’alça per al càlcul de l’IRPH caixes, també exposa que l’IRPH no és auditable al deure del secret professional (l’escàndol de la manipulació de l’Euribor es va poder demostrar al ser aquest auditable).

La circular del Banc d’Espanya 5/1994 de 22 de juliol especifica al principi del segon paràgraf que els tipus de referència escollits són, en aquest darrer anàlisi taxes anuals equivalents. Els tipus mitjans de préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatge lliure dels bancs i del conjunt d’entitats, ho són de forma rigorosa ja que incorporen a més l’efecte de les comissions.
Per tant, la seva simple utilització directa com a tipus contractuals implicaria situar la taxa anual equivalent de l’operació hipotecària per damunt del tipus practicat pel mercat. Per igualar la TAE d’aquesta última amb la del mercat seria necessari aplicar un diferencial negatiu, amb un valor que variaria segons les comissions de l’operació i la freqüència de les quotes.

El sistema de càlcul de l’IRPH està mancat de l’aplicació de la circular 5/1994 del Banc d’Espanya que especifica que la taxa anual equivalent de l’operació hipotecària (TAE) està per damunt del tipus practicat pel mercat i exposa que seria necessari aplicar un diferencial negatiu per igualar la TAE amb la practicada pel mercat.

Aquest diferencial negatiu no s’ha introduït en el càlcul de l’IRPH sinó que a més en la gran majoria dels préstecs hipotecaris referenciats a l’IRPH les entitats bancàries han afegit un diferencial positiu deixant la TAE encara molt més per damunt del tipus practicat pel mercat amb la qual cosa ens trobem amb pràctiques conscientment paral·leles amb altres entitats que influeixen en un encariment del TAE en l’adquisició d’un crèdit iniciat o renovat amb una simple utilització directa com a tipus contractual l’IRPH.

És evident que incloure el TAE en el càlcul de la mitjana de l’IRPH és una de les causes principals (especialment diferencial i comissió d’obertura) que limita l’IRPH a assolir actualment nivells inferiors aproximadament de l’1,9%, causant a l’índex una mena de ‘sòl fantasma’ o millor dit definit com a ‘clàusula terra encoberta’, no aplicada per les entitats bancàries sinó més aviat pel sistema de càlcul a l’IRPH, ja que les dades agregades per aquest càlcul -que serveixen de base a l’índex per incloure al TAE- estan mancades d’un procediment matemàtic objectiu i en conseqüència no s’han calculat a un cost del mercat real.

No només és el TAE l’únic causant que impedeix a l’IRPH aconseguir percentatges del 0%, el seu càlcul es basa en l’adquisició d’habitatge lliure iniciat o renovat en el mes. El Banc d’Espanya no especifica res més, per la qual cosa tots els préstecs hipotecaris iniciats en el mateix mes als quals es referencia un tipus fixe automàticament impedeixen que l’IRPH aconsegueixi un percentatge del 0% (Sòl fantasma), també les iniciades o renovades amb l’IRPH s’utilitzen per al càlcul del mateix amb la qual cosa l’IRPH s’encareix així mateix a l’alça.

Amb aquestes dades, declaracions i circular del Banc d’Espanya no hi ha cap objecció sobre el fet que les entitats de crèdit no poden utilitzar l’índex IRPH com a tipus de referència per no complir amb les condicions vigents en l’ordre EHA/2899/2011 de la Llei de Transparència bancària (Pàgs. 113255 i 113256, secció 3ª tipus d’interès, article 26 tipus d’interès variable) que diu així:
En cas de préstecs concedits a tipus d’interès variable, les entitats de crèdit únicament podran utilitzar com a índex o tipus de referència aquells que compleixin amb les següents condicions.
  • Que s’hagin calculat a cost de mercat i que no siguin susceptibles d’influència per la pròpia entitat en virtut d’acords o pràctiques conscientment paral·leles amb altres entitats.
  • I que les dades que serveixin de base a l’índex o tipus siguin agregats d’acord amb un procediment matemàtic objectiu.
 
Les lleis no s’emeten per regular o resoldre casos individuals, ni per a persones o grups determinats, la seva personalitat i abstracció les condueixen a la generalitat per la qual cosa l’IRPH ha de deixar de considerar-se com un tipus d’interès hipotecari i ha de ser derogat mitjançant via política (Senat, Congrés) i sempre favorable al contractant.

Els magistrats que desestimen aquesta exposició i molt especialment les Audiències Provincials estan incomplint una norma de rang parlamentari i els seus deures jurídics, negant els drets legals al contractant que li pertanyen per llei i que comprèn a tots aquells que es trobin en les condicions previstes per ella, sense excepcions de cap classe. Una ordre ministerial és una llei que el seu incompliment dóna lloc a una sanció imposada per ella mateixa i no poden invocar el seu desconeixement per no estimar-la tractant-se de magistrats, ja que faltarien greument al compliment i deure de la legislació espanyola.

És obvi que el contractant dels contractes referenciats a l’IRPH no ha estat informat de la fórmula de càlcul d’aquest índex de referència ni de la seva repercussió en el tipus d’interès final TAE i molt menys la seva impossibilitat d’assolir nivells del 0% en una espècie de sòl fantasma faltant al doble filtre de transparència del codi de bones pràctiques bancàries per no aportar informació contractual suficient amb el consegüent error en el consentiment per part del contractant.

Així doncs, és un índex influenciable per no dir manipulable que es converteix en un autèntic frau i que porta a gran part de les famílies afectades a quedar exposades a la pitjor de les cares d’aquesta crisi.
 
És per tot això que el Grup municipal d’Ara Parets ERC proposa al plenari de l’Ajuntament del Parets del Vallès els següents acords:
 
1r. Instar al Govern Espanyol i a tots els diputats del Congrés de Madrid i senadors de totes les formacions polítiques a derogar l’IRPH de tot contracte referenciat a aquest des del seu inici per un canvi a Euribor respectant el diferencial pactat amb l’escriptura hipotecària que no sol superar el +1% consistent en la modificació de la disposició addicional 15a de la Llei 14/2013 i que s’elimini o deixi de considerar-se a l’IRPH entitats, IRPH zona euro i els desapareguts IRPH de caixes i bancs, com a índexs hipotecaris per contradir l’ordre EHA/2899/2011. En cap cas ha de ser vàlid un substitutiu a tipus fix derivat de l’IRPH i en els escassos contractes que el diferencial superi el +1% se li aplicarà un diferencial negatiu compensatori i equivalent per tal que aquest no excedeixi el +1%.

2n. Instar al Govern Espanyol, congressistes i senadors, que si en el futur el Tribunal Suprem declara la nul·litat sobre l’índex IRPH -basant-se en què les entitats bancàries entre elles influeixen a consciència en l’índex en virtut d’acords o pràctiques conscientment paral·leles vulnerant l’ordre EHA/2899/2011 per via política els contractes han de quedar sense índex hipotecari- i només subsistirà com a tipus d’interès al diferencial pactat en l’escriptura en les mateixes condicions exposades en el primer acord.
 
 
3r.- Posar en marxa una campanya informativa sobre la situació dels afectats per l’IRPH i difondre-la i crear un servei de mediació per ajudar, assessorar i supervisar les persones afectades per l’IRPH que vulguin revisar aquesta clàusula, davant el risc de seguir sent objecte d'aplicació de mesures abusives i desproporcionades per part de les entitats bancàries, tal com ha denunciat diverses vegades la Comissió Europea.
 
4t-Trametre aquesta moció per al seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, així com difondre obertament aquests acords a través de tots els mitjans de comunicació de gestió pública.