Pla de l'Estany

Notícia

Entrevista a Joan Estarriola i Vilardell Alcalde de Fontcoberta

Joan Estarriola i Vilardell Alcalde de Fontcoberta
 
"Tenim una població rejovenida que comença a fer-se pas"
 

Fa uns mesos que com a grup heu dut a terme un procés de repensar el municipi pels propers  anys. el resultat ha estat satisfactori?

En realitat, el que hem fet ha estat repetir el que un grup de persones ja vàrem fer fa 17 anys quan vàrem tenir la gosadia de posar el municipi damunt la taula i analitzar-ne les mancances, el que funcionava bé i el que calia millorar, quins eren els serveis que ens faltaven i quins  havíem de potenciar o de millorar... Va ser una verdadera gosadia per què parlàvem de depuradores, de la zona esportiva, de protegir espais naturals sensibles, fins i tot comprar-los si calia com el bosc d’Espolla, d’actuar al Clot de Melianta, de soterrar la línia d’alta tensió que creuava Melianta i les altres línies de serveis i un llarg etcètera; temes i projectes que en aquell moment a més d’un li podien semblar brindis al sol però que la realitat ens ha donat la raó i pràcticament s’ha realitzat tot.
I sí, hi hem tornat. Ho hem tornat a fer amb gent nova i amb gent que ja hi va participar aleshores i el resultat ha estat espectacular. Hem establert unes línies d’actuació pels propers 10-15 anys, amb el compromís que tots els programes electorals giraran entorn d’aquests objectius.
 
Que t’ha ajudat a decidir  a tornar-te a presentar?

Un dels temors que teníem era que més podíem oferir als nostres veïns?  Fontcoberta és el municipi del Pla de l’Estany que percentualment, més ha crescut en els darrers 12 anys i tot i que teníem idees i projectes, no sabíem si anaven en sintonia amb aquest nou Fontcoberta. Doncs ara ja sabem que en alguns casos sí que s’ha confirmat, en altres  s’han millorat  però sobretot en moltíssims ens han obert noves possibilitats, nous camins i noves perspectives que no solament m’han ajudat a decidir a tornar-me a presentar, sinó que ho faré amb les piles ben carregades.

Satisfet de la feina que heu pogut dur a terme aquesta legislatura que s’acaba?

Aquesta legislatura i, no ho oblidem, l’anterior, han estat duríssimes per una crisi econòmica global que ens va agafar a tots a contra peu.  A més, en el nostre cas amb l’agreujant de la fallida del promotor de Nova Melianta que va deixar la urbanització sense acabar.  Això que ha estat una llosa pesadíssima que hem hagut d’arrossegar fins fa ben poc,  ens ha fet alentir però no ha impedit que poguéssim  complir amb els compromisos que en el seu dia vàrem adquirir amb els nostres convilatans. Amb aquestes darreres cinc obres, algunes acabades  i altres engegades:  Urbanització de l’antiga carretera de Fontcoberta, el pla de camins, la reparació del Clot de Melianta, la futura planta de biomassa i la depuradora de Vilavenut, haurem pogut acabar la feina  que havíem compromès. Francament, n’estem molt satisfets.

Fontcoberta i Vilavenut són dos nuclis molt diferents , com n’afronteu la gestió perquè tothom es senti ben valorat?

El nostre és  un municipi peculiar, en molts sentits. Som dos pobles, Fontcoberta i Vilavenut  i dues realitats diferenciades,  una urbana dins d’un entorn totalment rural. A més dins d’un espai que no representa més del 5% del territori, hi viu aproximadament el 85% de la població; si a això hi sumem que ens trobem a menys de quatre quilòmetres de la capital de la comarca, amb els avantatges però també amb els  perills que això pot comportar de convertir-nos  en un satèl·lit o en una ciutat dormitori amb la conseqüent despersonalització que se’n derivaria, ens ha fet viure en una permanent preocupació.  També, preocupació ha estat  intentar reduir la distància entre els serveis bàsics que reben els veïns de la zona urbana amb els que podem oferir a les zones rurals. En aquest sentit, darrerament amb el pla de camins hem aconseguit portar camins amb reg asfàltic a la totalitat de veïnats del municipi i ja només ens queden 6 cases aïllades per cobrir i arribar al 100%. Compaginar aquestes realitats i trobar l’equilibri,  no ha estat fàcil però em penso que ho estem aconseguint.

Finalment, em podries dir 3 adjectius per definir el municipi?

Un municipi tranquil  amb un paisatge gairebé verge, un paisatge del segle XIX, sense pràcticament alteracions. Unes singularitats úniques; el fenomen de la Platja d’Espolla i el seu inquilí més famós, el triops, sense oblidar-nos d’aquests imponents gegants naturals;  les alzines reclamadores.
I tot plegat, amb una població rejovenida que comença a obrir-se pas.