Casal Roc Boronat Poblenou-Besòs

Totes les notícies

Ernest Maragall omple al Poblenou

El Conseller d’Afers Exteriors va ser el protagonista de la tarda del dilluns al Casal Roc Boronat, seu d’ERC Poblenou-Besòs, on una cinquantena de persones van assistir a les 18:30h per escoltar la seva proposta política per a Barcelona. A la trobada Ernest Maragall va anar desgranant alguns dels que seran els principals els eixos de la seva campanya i com aquests es relacionen amb els que considera que seran grans debats a la campanya de les municipals. Turisme, habitatge, educació i cultura, mobilitat o seguretat van ser alguns dels temes més tractats. Amb gent dreta dins la sala i també fora al carrer, Maragall va respondre les diferents preguntes realitzades pels assistents, on es van tocar des de les millores en accessibilitat a la ciutat fins a les polítiques LGBTI+ i de Drets Civils, passant per temes de sostenibilitat i medi ambient i moltes altres qüestions, totes elles rellevants per la ciutat. Es va aprofitar també per reivindicar des del casal la necessitat d’una bona mobilitat al Poblenou-Besòs, especialment amb la connexió del tramvia i el creixent problema del turisme excessiu als nostres barris. Finalment, convidant a amics militants i simpatitzants a participar a les primàries, una fotografia de família va servir per a tancar l’acte.  

Exposició fotogràfica d’en Robert Nebot “D’Icària a la Vila Olímpica”

El juny de 1986 l’Ajuntament de Barcelona aprova el projecte de Pla Especial de la Nova Icària. El 17 d’octubre de 1986, Barcelona és nomenada seu dels Jocs Olímpics de 1992, motiu que obre la porta a grans reformes del Front marítim de la ciutat i que alhora respon a les expectatives dels grans industrials en canviar la qualificació dels terrenys, que ara passen a ser residencials.   Industrials que havien traslladat les seves fàbriques a aquests terrenys, quan es van revalorar els terrenys del centre de la ciutat, perquè eren barats, tenien una estació de mercaderies i estaven prop del port de Barcelona. Tots aquests factors van propiciar que s’instal·lessin complexes fabrils de tots els rams. Industrials, que els anys 60, havien de modernitzar les fàbriques però van decidir traslladar-les i presentar a l’Ajuntament el Pla de la Ribera, aprovat per l’alcalde JM Porcioles i frenat per l’oposició ciutadana. Llavors va començar la decadència de la zona en anar canviant les activitats industrials però no els propietaris.    L’objectiu d’aquesta exposició fotogràfica és recuperar aquest trosset de Memòria històrica del Poblenou i mostrar com es pot esborrar absolutament un barri tan important com ho va ser La Manchester Catalana.   Podeu visitar l’exposició fotogràfica al Casal de Barri de Can Gili Nou, fins el 9 de novembre.  

Visitem la Fira d'Entitats del Besòs i el Maresme

El passat 6 d’octubre els consellers de Districte de Sant Martí Lourdes Arrando i en Sergi Alcon van visitar la Fira d’Entitats dels barris del Besòs i el Maresme, acompanyats del Secretari d’Organització de la Secció Local del Poblenou-Besòs, en Joan Carles Canela. Molt ben rebuts per totes les parades d’entitats es va fer visita a ben bé cadascuna d’elles, tot prenent el pols dels barris del Besòs. Es va assistir, també, als parlaments què, des de l’estrada instal·lada al bell mig de la Rambla Prim a l’alçada de Centre Cívic, van fer totes i cadascuna de les entitats participants. Es va poder comprovar com poc a poc s’aprofundeix en les diferents sensibilitats culturals que hi conviuen en aquests barris i com es fomenta el seu mutu coneixement, des d’associacions de nous catalans d’orígens culturals diversos, passant per associacions de dones, com Ambar Prim, fins a les de caire més tradicional o comercial. La Passejada va anar amenitzada del gegant i la geganta del Besòs i La Maresme, respectivament, que representen el passat obrer i alhora els orígens agrícoles de la zona. Gegant i geganta que tot just tenen poc més de dos anys de vida i què, parlant a la parada de la colla gegantera, poc a poc va implicant a més gent que s’apropa a viure aquesta nova cultura popular que es va adquirint als barris de Besòs.  

ERC Poblenou-Besòs fa Festa Major

Com cada any, ERC Poblenou-Besòs participa a la Festa Major del Poblenou. Una manera de teixir lligams amb la comunitat, de celebrar i compartir i sobre tot de viure plenament el nostre barri. A més de participar en els actes més emblemàtics; pregó, correfoc, balls, etc., vàrem voler contribuir a les celebracions organitzant una “orxatada” a la Rambla de Poblenou. La celebració tingué lloc el 16 de setembre, i els assistents a la parada d’ERC van poder gaudir d’una orxata de l’emblemàtic Tio Ché i també participar en la campanya “Dibuixem Barcelona”, una oportunitat per expressar propostes, inquietuds i necessitats relacionades amb el nostre barri i els diferents àmbits de la nostra ciutat. La festa també ha tingut moments pel record a les persones preses i exiliades. Es van organitzar enganxades de cartells reivindicatius demanant l’alliberament dels presos i preses polítiques. De de Poblenou tenim car que els volem aviat a casa, celebrant i treballant lliures per la construcció de la República Catalana. Agraïm a totes les persones voluntàries que han fet possible aquestes accions, elles són un dels pilars més importants. Gràcies al seu compromís i dedicació podem estar més a prop de la comunitat per fer un millor servei.  

Acte LGBTI a Can Saladrigas

El passat 25 de juny es va celebrar una xerrada/col·loqui a Can Saladrigas en motiu del 28 juny dia de l’Orgull de les persones gais, lesbianes i transsexuals. La taula va estar formada per la Directora d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, per la Vicepresidenta 2a d'Acció Política de la Federació de Barcelona d'ERC i exregidora de l’Ajuntament de Barcelona, Pilar Vallugera, per en Roger Revilla activista LGBTI i company del Casal i en Santos Félix, sindicalista d’UGT i activista LGBTI. L’acte va començar amb l’exposició, per part de Santos Félix, de dades que en moltes ocasions són desconeguts per part de molta gent, especialment el motiu de la celebració de la data del 28 de juny com dia de l’Orgul LGBTI a tot el món occidental. En aquest sentit seria el recordatori dels fets que van succeir a la ciutat de Nova York a l’any 1969, en que la policia va reprimir de forma molt violenta les manifestacions espontànies a la zona del Village, davant de les detencions massives que s’havien produït de forma arbitrària. A Barcelona no serà fins a l’any 1977 no es fa la primera manifestació, de forma il·legal encara, i que va ser reprimida durament per la policia armada (grisos) amb detencions i tortures a la comissaria de Via Laietana. Amb el pas dels anys es van poder fer celebracions amb manifestacions reivindicatives de drets i seguint la tradició anglosaxona, i també, des de fa uns deus anys, les “Parades” amb carrosses més festives. Mireia Mata al seu torn va exposar la situació actual de polítiques que desplega la Generalitat de Catalunya i de com aplica el que diu la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. El seu desplegament territorial a través de la xarxa de municipis i els SAI (Serveis Atenció Integral) com a eina per poder atendre a la major part del territori de Catalunya a tot aquella persona que requereixi assessorament el la salvaguarda dels seus drets com a persona LGBTI.

EL CÀNEM PASSAT I PRESENT

Fa pocs dies a Poblenou ens despertàvem amb un cartell de la que va ser la fàbrica del Cànem que anunciava que en breu seria enderrocada per convertir-se en un edifici d’oficines i pisos. El Cànem és memòria històrica no només en tant que recinte industrial. No es tracta només de preservar aquella fàbrica on es produïen filats i teixits de jute, Cànem i lli per a la posterior fabricació de sacs o cordes. El Cànem és també història de les nostres gents, de les dones que hi treballaven. Aquelles dones eren la majoria dels 2.000 obrers i obreres que van arribar a treballar-hi. Rebien el renom de les xinxes ja que havien de sortir a correcuita per poder esmorzar en la mitja hora que tenien; anar al mercat on les altres dones les deixaven passar en part conscients del poc temps que tenien i en part a causa de l’olor que les impregnava el polsim del cànem. El moviment de les dones al voltant d’aquesta fàbrica ha dut a la Rambla del Poblenou una placa on el barri les recorda i honora. I és la història dels treballadors que la van tirar endavant en tant que empresa col·lectivitzada, la Societat Obrera Filadora de Jute, durant la guerra civil. Finalment, és també el record de la presó que Carlos Godó va cedir a Franco, ja que a la Model no hi cabia ni una ànima més, i on es van mantenir en condicions infrahumanes fins a 920 presos que podien sentir els trets dels afusellaments criminals que les forces del dictador perpetraven a la Platja del Camp de la Bota. Com molts veïns i veïnes de Poblenou pensem que l’Ajuntament hauria d’evitar que el Cànem es converteixi en un edifici destinat a oficines, que caldria replantejar la seva catalogació amb la participació real del veïnat. Aquest enderroc representa una nova pèrdua de patrimoni i memòria històrica del Poblenou en aplicar el pla del 22@. Una aplicació que no s’entén que es faci de forma automàtica després d’haver organitzat un procés participatiu per tal de repensar el pla urbanístic.

El ninot del Tío Che retorna al seu lloc!

Un cap de setmana d’intensa mobilització de veïns i entitats a les xarxes socials, i fins i tot algun cartell al carrer, ha estat suficient per que l’Ajuntament fes enrere en l’aplicació de la multa fixada i permetés al ninot del Tío Che retornar al seu lloc. Una comitiva encapçalada pel ninot del Tío Che i seguida per tabals, gralles, veïns i els gegants i capgrossos ha recorregut aquest dilluns per la tarda el camí que hi ha entre el Centre d’Imatgeria Festiva de Can Saladrigas, on era desat el ninot i l’Orxateria, on l’esperaven la Tere, propietària de l’establiment, el Regidor Josep Maria Muntaner i n’Alfred Bosch, alcaldable per ERC, a més de diversos Consellers/es de Districte. En un clima festiu el ninot va ser restituït al seu emplaçament original entre aplaudiments. Des d’ERC estem satisfets per la resolució positiva d’aquest conflicte, i en aquest sentit hem presentat al Districte un prec per a evitar que es repeteixin fets semblants, i que l’Ajuntament tingui en consideració els elements patrimonials que donen caràcter i vida als barris. Estem també satisfets del ressò que va tenir la denúncia del fets que vam realitzar, havent estat present el nostre tuit en la majoria de mitjans a nivell local i nacional que se’n van fer ressò.   No és ocupació de la via pública, és patrimoni i imatge del barri! L'@bcn_ajuntament demana retirar l'emblemàtic ninot del Tio Che. pic.twitter.com/AzRe6ll8Ns — ERC Poblenou-Besòs (@ERCPoblenou) 3 d’agost de 2018

Presents a les festes nacionals de Bolívia i l'Equador

Aquest cap de setmana hem estat molt presents a les celebracions de la independència de Bolívia i l’Equador, amb les parades organitzades per la Sectorial de Ciutadania d’ERC dissabte i diumenge. Militants i amics de diferents casals d’ERC hem realitzat, tot i la intensa calor, una tasca de repartida d’informació, parlar amb la gent i fer-nos visibles entre el col·lectiu d’ambdós països, que gaudien del la seva diada nacional a l’espai del Fòrum.   En l’acte propi de les festes vam poder comptar amb els breus parlaments de Joan Tardà, Diputat al Congrés, Alfred Bosch, candidat d’ERC a l’Alcaldia de Barcelona, i en Carles Macián, en representació de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat. Valorem de forma positiva l’impacte d ela nostra presència, els amics que hem sumat al projecte i l’experiència de conèixer ambdues cultures.  

L'Ajuntament retira l'emblemàtic ninot d'El Tío Che

Al llarg dels seus més de 100 anys d'història, l'orxateria El Tío Che s'ha acabat convertint en un destí icònic del barri del Poblenou. Durant els darrers 20, l'estàtua que representa el seu fundador, el Tío Che, ha acompanyat els clients mentre hi feien cua. Molts fins i tot s'hi feien fotografies o el confonien amb una persona més a la cua, de manera que, amb el temps, ha anat adquirint un valor patrimonial com a emblema molt vinculat a l'ànima del barri. Malgrat tot, l'Ajuntament ha imposat a aquest establiment una multa de 105€, a més d'ordenar la retirada del ninot, que ja no es troba al seu lloc habitual, al·legant una suposada "ocupació indeguda de l'espai public". Des d'Esquerra Republicana Poblenou-Besòs rebutgem categòricament la retirada imposada del simbòlic ninot. Creiem que no se'l pot considerar una ocupació il·lícita de l'espai públic sinó que, al contrari, per a les veïnes i veïns, s'ha convertit en una icona del barri, passant a formar part de la seva imatge i identitat. Per ara, l'estàtua ha trobat refugi al Centre d'Imatgeria de Can Saladrigas, prop de la seva ubicació original. Però farem tot el possible per a aconseguir la seva tornada.