Casal Roc Boronat Poblenou-Besòs

Totes les notícies

No aconseguiran escampar la por, no podran vèncer la nostra llibertat.

Comunicat oficial d'Esquerra Republicana de Catalunya Esquerra Republicana condemna sense pal·liatius l'acció terrorista que ha tingut lloc avui a la ciutat de Barcelona i ofereix tot l'escalf i el seu més sentit condol als familiars i amics de víctimes i ferits. Seguint les recomanacions dels cossos de seguretat, aconsellem que tothom es mantingui informat pels canals oficials i lluny de la zona on s'han produït els fets. Esquerra Republicana ha suspès tots els actes previstos per avui. Els responsables d'Esquerra Republicana a la Generalitat i a l'Ajuntament treballen en aquests moments perquè Barcelona recuperi la normalitat com més aviat millor. ERC Poblenou-Besòs s'adhereix al comunicat d'ERC Nacional, Barcelona, 17 d'agost de 2017.  

Xavier Vidal (No Llegiu): "Sempre he volgut fer un centre cultural al voltant del llibre"

Sergi Dantí, secretari de Cultura d'Esquerra Republicana Poblenou-Besòs, entrevista Xavier Vidal, de la llibreria No Llegiu. Quan totes les llibreries tanquen, en Xavier Vidal en munta una al Poblenou, al costat d’una de les biblioteques amb més prèstecs de la ciutat. I l’anomena “No Llegiu”. Podria funcionar? Va començar organitzant sortides al tatre, presentacions de llibres i cicles com No Expliqueu (narradors), No Penseu (fi losofi a), No Investigueu (ciència) o No Creixeu (per a nens). L’ambient alegre i distès creat pel mateix Xavier, la Maria i l’Oriol va agradar tant que el local es va fer petit. I d’aquí, a les tres plantes de la Juanita, una antiga botiga de moda. Els emprovadors serveixen ara per a “emprovar-se” llibres en un sofà tot prenent un cafè tranquil·lament, tot i fer-s’hi un acte cultural quasi a diari. Com vas pensar establir-te aquí? És que la funció social del llibreter és crear lectors. I vaig pensar que a prop de la tercera biblioteca pública en número de préstecs [la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz], hi ha d’haver molts lectors. I jo, més que una llibreria normal, que ja existeixen moltes, sempre he volgut fer un centre cultural al voltant del llibre. Més clients homes o dones? Quan vaig obrir tothom em deia que hi hauria moltes més dones que homes. No ho puc dir. Tampoc trobo que es llegeixi un estil o altre en funció del sexe. Tothom llegeix tot. El que sí veig és que les dones tenen una manera diferent de compartir la lectura. Li donen vida a la cultura. Tenen més costum de compartir-la, contrastar-la amb més gent. Els homes son més individuals i solitaris. S’ho queden per a ells. Hi ha, en 20 metres, tres llibreries. Compartir i no competir? M’interessa molt poc la destrucció. I molt la construcció. Si jo em barallo amb una altra llibreria, no creo l’ambient positiu que es necessita per difondre que la gent s’interessi per la cultura i no pel “Sálvame”. Amb La Petita i La Retrobada [les altres dues llibreries] generem sinergies.

La nostra proposta de 'superilla'

La nostra voluntat explicitada nombroses vegades és la d’aconseguir una millor ciutat per als seus habitants, i, en el cas de la ‘Superilla’, aquest objectiu es pot resumir en la frase “Superilla sí, però no així”, vistos els errors en la seva implementació per part del govern municipal. Amb aquesta voluntat, hem realitzat des d’ERC Poblenou-Besòs una proposta de ‘Superilla’, nascuda del debat i la observació, amb l’objectiu de ser un punt de partida per a futures millores i noves implementacions a d’altres barris. Els carrers de la Superilla En l’aspecte viari, definim tres formats diferents de carrers segons la relació que tenen amb el vehicle privat. En primer lloc (en color verd a la imatge) tenim els carrers que considerem han de ser en plataforma única. El model en aquest sentit seria Enric Granados, on la circulació, en un sol carril, de vehicles és reduïda, hi existeix un carril bici de doble sentit i majors voreres que permeten activitat comercial i terrasses. En el nostre plantejament els carrers Ciutat de Granada i Sancho de Àvila segueixen aquest model. El segon perfil de carrer (en color taronja) tindria en canvi la calçada segregada, sent carrers que permeten la circulació d’autobusos i vehicles amb una amplada d’un sol carril. És el model que aplicaríem al carrer Roc Boronat i Almogàvers, que recuperaria el seu sentit de circulació en un sol carril. També al carrer Pere IV que, reobert, seguiria la reforma que s’està realitzant actualment. En tercer lloc trobem les zones rectangulars (en color grana), trams de carrer que serien zones peatonals -amb l’exemple de la que podem trobar a la biblioteca de Fort Pienc-, permetent només la circulació de bicicletes. Aquestes zones farien la funció de places, destacant la zona de Sancho de Àvila entre Roc Boronat i Llacuna, on hi va un futur centre educatiu. Aquestes zones també fan una funció dissuasiva evitant el trànsit de pas, prenent l’exemple de la cruïlla Diagonal/Enric Granados.

Males herbes, glifosat i espai públic

Qualsevol persona observadora haurà pogut constatar en els darrers mesos la multiplicació de males herbes en places, carrers i els escocells dels arbres, i no anirà mal fi xat si veu que la situació es repeteix a tota la ciutat. El fet és que l’Ajuntament ha procedit en els darrers anys, i de forma definitiva aquest 2017, a eliminar els tractaments amb certs herbicides de l’espai públic, apostant per tractaments alternatius com pot ser el foc o l’aigua calenta, ara en proves. Concretament s’han eliminat aquells que contenen un compost químic anomenat glifosat, considerat potencialment carcinogen per la OMS, i que, tot i ser d’ús permès per part de les autoritats, s’ha optat per evitar en els tractaments de males herbes a la ciutat. Des d’ERC considerem que és una iniciativa molt positiva i en pro de la salut de la ciutat en el seu conjunt i del medi ambient. No obstant, la sensació de brutícia i deixadesa que generen els escocells plens de males herbes i residus –podríem parlar també de l’incivisme dels ciutadans-, genera malestar entre els veïns. convertint la que és una bona iniciativa en un problema si no es fa la necessària pedagogia i actuacions. En aquest sentit convindria començar a actuar ja, iniciant el desbrossament dels escocells, agilitzant la implementació de nous sistemes per a eliminar les herbes i revisant els plans de treball de Parcs i Jardins i de BCNeta. En darrer terme, aqueta és una oportunitat per a iniciar la gestió comunitària del l’espai públic i dels escocells per part d’entitats, comerços i veïns tal i com es fa ja a diversos lloc del barri i al Casal Roc Boronat.

La feminització de la pobresa

La precarietat laboral i salarial és una important xacra de la nostra societat. Però on més és present és en el col·lectiu de dones. Les dones cobrem encara avui menys que els homes per fer exactament la mateixa feina i estant igual o més qualificades. També la taxa de dones treballant a temps parcial és el triple que la dels homes. La pobresa té, en bona part, rostre de dona, amb consequències que s'estenen fins a la jubilació, on en concret cobrem un 37% menys que els homes, o en les prestacions d'atur pel diferencial de cotització. Patim discriminacions laborals pel sol fet de ser dones, menyspreant feines que són ben reconegudes quan les fan homes, i infravalorades quan les fan les dones. Les tasques de cuidadores, de neteja, etc. són feines que estan molt mal retribuïdes, amb una manca total de conciliació familiar. En el cas de les dones majors de 45 anys, després de tenir cura de la família, tenen moltes dificultats per tornar al món laboral, ja que les noves tecnologies i treballadors joves i en precari les han deixat fora. Un cop vista la realitat on vivim, cal treballar des d'una nova òptica per assolir una república plena d’igualtat, per uns salaris dignes, per una conciliació de la vida laboral i familiar.

La Generalitat tanca La Model

El tancament deixa espai per a la construcció d'escoles, una biblioteca i altres equipaments. “Som els que fem allò que semblava impossible de fer “Som els que fem allò que semblava impossible de fer". Amb aquestes paraules Oriol Junqueras, president d’ERC, celebrava el tancament de la presó Model el passat 8 de juny, tot just un dia abans de complir 113 anys d’existència. Durant tots aquests anys el centre penitenciari ha vist passar presos comuns i polítics, presos vinculats a la lluita antifranquista, republicans i resistència obrera. Sovint ha estat vista com un centre de repressió dins la ciutat de Barcelona. Actualment, degut al seu estat de manteniment i de decadència tant visibles, no es donen les condicions mínimes per allotjar reclusos, és per això, que s’ha decidit el tancament i trasllat de tots els presos a altres centres penitenciaris més moderns i equipats, amb una considerable millora en les seves condicions de vida. El Conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, que ha liderat aquest tancament, ha destacat “la lluita de molta gent del barri i la valentia política”. Barcelona compta des d’avui amb aquests espais, que ocupen dues illes de l’Eixample, per poder destinar-los a usos públics. Està previst construir-hi escoles, un equipament per a la gent gran i un espai museístic dedicat a la memòria històrica. El tancament de la presó Model de Barcelona es, per tant, una gran notícia per l’Eixample i per Barcelona.

La consulta sobre l'alberg de Vila Olímpica, tot un èxit

Entre el 2 i el 24 de maig 1.297 veïns de la Vila Olímpica del Poblenou han votat en una consulta popular sobre el projecte d'Alberg de 440 places que s'està construint al bell mig del barri, a l'Avinguda Icària. El passat 25 de maig l'Associació de Veïns de la Vila Olímpica, organitzadora de la consulta, va anunciar que, amb un 97% dels vots, els veïns rebutgen de ple que s'obri al barri un establiment hoteler d'aquestes característiques. En concret 1260 veïns hi han votat en contra, mentre que només 30 ho han fet a favor, 6 en blanc i un nul. Malgrat la participació dels veïns i veïnes, el govern d'Ada Colau i PSC no ha actuat i el problema segueix sense resoldre's. Un projecte controvertit El que podria ser el tercer alberg més gran de la ciutat de Barcelona, amb 440 llits i una mitjana de 5,28 metres quadrats per hoste, comportarà una transformació d'un edifici singular que no es va dissenyar per a aquesta funció, de manera que patirà problemes d'espai, de ventilació i accessibilitat, així com riscos de seguretat i convivència. De fet aquest és un punt crític, el de la convivència, ja que un alberg sense prou espais i zones comunes empeny els alberguistes a fer vida a l'exterior en un barri ja molt castigat per la pressió turística. Uns problemes de seguretat i convivència que ja es poden comprovar cada nit als voltants de l'estació de metro de Ciutadella-Vila Olímpica i que, de fer-se realitat aquest alberg, s'estendran pel barri. Arran del projecte, l'Associació de Veïns va realitzar gestions per investigar la seva legalitat alhora que es va mobilitzar diverses vegades per demanar a l'Ajuntament de Barcelona que l'aturés. Ha estat davant la inacció del govern de Colau que van decidir realitzar la consulta per demostrar l'oposició frontal dels veïns. El pacte del PEUAT Conscients dels molts problemes que la massificació turística genera arreu de la ciutat, ERC decideix acordar amb el govern de Barcelona en Comú i el PSC l'aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), negociant que diversos barris, entre ells Poblenou i la Vila Olímpica, quedin protegits en el que es denomina com a zona 1, de manera que no s'obrin nous hotels als barris més congestionats de la ciutat.

Llach: "Tothom que pugi a un escenari fa política"

Jordi Gatnau entrevista Lluís Llach Què va motivar el seu salt a la política? L’excepcionalitat de la situació que viu Catalunya, amb una voluntat clara de treballar per a l’alliberament nacional. Quin ha sigut el moment en què s’ha sentit amb més fortalesa o recolzament per part del seu partit o plataforma? Mai he notat a faltar l’alè de la gent. Hi ha hagut moments molt àlgids: aconseguir aprovar els pressupostos o la superació del vot de confi ança al govern de Carles Puigdemont. Formo part d’un grup que recolza el govern en un Parlament ideat per a donar veu a l’oposició, que és qui genera les notícies. Això pot donar una sensació de distància, però sóc un dels 62 diputats escollits entre moltíssima gent, per tant em sento molt acompanyat. Se sent confortable amb l’anomenat màrqueting polític? El màrqueting polític està molt relacionat amb els mitjans de comunicació. A l’independentisme ens trobem amb difi cultats a l’hora de treballar en aquest àmbit. Veiem que els diaris més venuts a Catalunya són unionistes, així com el 80% de la resta de mitjans. Encara que tinguem molt a oferir, la major part dels comunicadors responen a interessos privats amb esquemes ideològics molt particulars. A Junts pel Sí disposem de professionals del màrqueting polític, però el missatge només arriba a través de l’altre 20% dels mitjans. De fet nacionalitzaria els mitjans de comunicació, o be els regularia a través d’una sèrie de normatives perquè aquests, encara que amb capital privat, estiguessin obligats a oferir informació pública, si la informació es pública els mitjans també ho han de ser. De la seva experiència en campanyes, com valoraria l’ús de la mentida, de la por, l’atac directe al contrari...? La veritat es que em sento molt incòmode davant de l’ús de les mentides i de la por. Encara que sigui por a una possibilitat real, ho considero un tema complex i no entenc que s’utilitzi, sobretot en l’entorn del populisme de dretes.

"Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?"

S'avancen els detalls del referèndum unilaternal d'independència, que tindrà lloc l'1 d'octubre. “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Aquesta és la pregunta que el passant 9 de juny anunciaren el President Puigdemont, el Vicepresident Junqueras i la resta de consellers i diputats de Junts pel Sí i les CUP. La presentació de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació el 4 de juliol, esdevé la base legal d’aquest referèndum, una llei que empara a tothom que participi en “la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum” (Art.3.3). La llei, basada en els principis del dret internacional, ratificats per l’Estat Espanyol; principis que reconeixen l’Autodeterminació com un dret inalienable; la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans reconeix rel dret a la participació política com un principi fonamental. La llei garanteix un procés electoral com qualsevol dels processos electorals que s’han fet a Catalunya: hi podran participar les persones majors de 18 que estiguin al cens, la votació es farà locals cedits pels ajuntaments i, evidentment amb paperetes i urnes. En definitiva un procediment normal per un moment excepcional. Quines són les diferències doncs entre el referèndum i la resta de votacions celebrades fins ara? D’una banda la creació de la Sindicatura Electoral que substitueix la Junta Electoral i per l’altra, garanties de validació internacionals a través d’observadors que ratifiquin la qualitat democràtica del referèndum. Ha estat un llarg recorregut, i encara queden dies de treball tenaç, de superar traves i de lluitar pel dret inalienable de decidir el futur del nostre país.