Polinyà

Notícia

Presentem la Moció sobre el desenvolupament del programa català de refugi. Acompanyament a les persones refugiades

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
 
L’acollida de les persones refugiades i migrants s’ha convertit en un clam per part de la ciutadania i les entitats catalanes i ha estat una prioritat de l’acció de la Generalitat en col·laboració amb els ens locals. Fruit d’aquesta col·laboració, el Govern de la Generalitat ha comunicat al Govern de l’Estat espanyol i a l’ACNUR que posa a disposició un mínim de 4.500 places per acollir a persones refugiades. Tot i això, les demandes de la Generalitat per fer possible l’acollida de més persones refugiades no han estat ateses i s’ha constatat la falta de voluntat de cooperació per part de l’Estat.
 
La Generalitat disposa de competències per acollir a les persones refugiades que arriben a Catalunya amb l’objectiu d’assolir la plena ciutadania. El treball conjunt entre les organitzacions no governamentals i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha identificat 271 casos de persones refugiades amb diferents nivells de vulnerabilitat que necessiten poder venir urgentment a Catalunya. Ara bé, els entrebancs i la ineficiència de la burocràcia espanyola ha provocat que només 14 d’aquestes persones hagin pogut arribar a dia d’avui al nostre país. La pressió de la Generalitat a l’Estat espanyol per augmentar el nombre de persones refugiades ha estat constant i s’ha basat en propostes concretes com l’extensió de permisos d’estudi a estudiants que acollirien les universitats catalanes o l’extensió de visats humanitaris als consolats i ambaixades espanyoles, interpretant adequadament la Llei d’Asil de l’Estat.
 
Tot i tenir les competències, l’Estat espanyol no transferirà a Catalunya ni un euro dels 32.000 M € que l’Estat rebrà del Fons Europeu d’Asil, Migracions i Integració (FAMI). Aquest fet i les traves administratives i polítiques limiten en gran mesura la possibilitat d’acollida del poble català que no pot fer-ho sense els recursos adients, encara que 14 sentències avalen la invasió de competències de l’Estat en matèria d’acollida i immigració.
 
El treball transversal per a l’acollida de persones refugiades ha portat el Govern a treballar en programes d’educació i refugi, de salut i salut mental, l’increment dels recursos d’aprenentatge intensiu de català amb el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) i l’obertura d’un nou protocol a les oficines del SOC perquè les persones refugiades tinguin accés a les Polítiques Actives d’Ocupació quan tenen permís de residència i encara no de treball, entre altres. Tota aquesta tasca quedarà recollida en el Programa Català de Refugi, pioner a Europa, i que a partir de bones pràctiques locals i internacionals es basarà en la mentoria i en el compromís per part de la persona refugiada a seguir un Pla Individual d’Activitats (PIA).

Queda clara doncs, la voluntat del món local per contribuir a l’acollida de persones refugiades, voluntat que ha estat evident els darrers mesos mitjançant la col·laboració amb l’Inventari de Recursos amb aportacions de la Generalitat, d’Ajuntaments, Entitats i Particulars d’on han sortit el 52% de les places del programa d’acollida estatal. A més, tots els municipis disposen d’un Servei de Primera Acollida que, entre altres funcions, coordina tots els serveis públics municipals i de la Generalitat per a l’acollida. En el marc del nou Programa Català de Refugi, la implicació dels ens locals continuarà essent essencial a través del seguiment dels PIA des de la proximitat.

En què consisteix doncs aquest Programa Català de Refugi? El programa català de refugi constitueix una acció solidària i de responsabilitat envers el dret d’asil de les persones refugiades, un programa d’una durada d’un any, revisable cada 3 mesos a través d’avaluacions, i que té uns objectius clars:
 
A)   Atendre les necessitats bàsiques d’aquestes persones, com són l’habitatge, el parament i subministrament de la llar, l’alimentació i la roba, els medicaments i higiène personal i les despeses derivades de l’escolarització obligatòria dels infants.
B)   Afavorir-ne la seva autonomia social i laboral.
C)   Donar-los accés, en igualtat de condicions als serveis públics, amb l’acompanyament dels mentors.
D)   Permetre’ls aconseguir la plena ciutadania.

I és que les persones refugiades acollides al programa, són persones que han fugit del seu país perquè la seva integritat física i els seus drets humans hi són greument amenaçats, persones que en aquest moment no disposen de cap ajut i que es comprometen a complir un Pla Individual d’Activitats per assolir la referida autonomia socioeconòmica. 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies -a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania-, ha desenvolupat aquest programa querepresenta un canvi de model respecte al programa estatal d’acollida i s’orienta, com vèiem, a atendre les necessitats bàsiques de les persones acollides i, a ajudar-los a assolir una independència social i laboral que els faciliti l’exercici de la plena ciutadania. A més a més, el programa serveix per desplegar el Pla de Protecció Internacional de Catalunya.

Té una amplia base jurídica que l’empara, com l’article 138 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que parla sobre immigració o el 166 del mateix cos legal, sobre serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies. I també es basa en l’article 7è, p, de la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària i de l’article 7è de la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

Qui intervé en aquest programa català de refugi?

1.- El Govern català, aportant una prestació econòmica per cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones.
2.- Les persones refugiades que finalitzin el programa estatal de refugi a Catalunya sense haver assolit una autonomia suficient, i que hauran de complir uns requisits mínims (com ara tenir ingressos per sota de la renda mínima d’inserció (RMI), en els 12 mesos anteriors a la sol·licitud o no tenir altres ingressos que superin la RMI) i que adquireixen el compromís del Pla Individual d’Activitat.
3.- Els mentors, que formaran grups d’acollida per fer l’acompanyament.
4.- Les entitats, que donaran suport als mentors del grups d’acollida
5- I els ens locals, que avaluaran trimestralment l’assoliment d’objectius.

L’aspecte més innovador del programa doncs, és la participació activa que es dóna a les administracions locals catalanes i a la societat civil mitjançant la figura de la mentoria, una figura que ha de permetre que diferents col·lectius, persones, entitats i administracions públiques, participin activament en l’acollida i la integració de les persones refugiades que visquin a Catalunya.

En què consisteix, exactament, la mentoria? La mentoria és un procés d’ajut en el qual una persona, o un grup de persones, voluntàries (mentors), ajuden a una altra persona (mentorat). En concret, els mentors es comprometen a:
  • acompanyar a les persones refugiades en les activitats del Pla Individual d’Activitat (facilitar l’aprenentatge de la nostra llengua, recerca de feina).
  • establir vincles amb les persones refugiades i d’aquestes amb les persones i entitats de l’entorn
  • a dedicar de 2 a 4 hores setmanals durant un any
  • a acompanyar les persones refugiades en la seva avaluació
  • a passar una entrevista personal prèvia
  • i a fer la formació establerta al programa.
Donada la intensitat i la dedicació que es requereix, la tasca de mentor no s’ha plantejat per ser desenvolupada de manera individual sinó que l’acompanyament es preveu més efectiu si les persones mentores formen el seu propi grup d’acollida. Així, tindran prioritat els grups d’acollida formats per persones que prèviament es coneguin, que tinguin lligams de confiança mútua (familiars, d’amistat, de feina, d’àmbit escolar, del lleure, etc.), de manera que entre elles puguin recolzar-se i complementar-se, cadascuna dins el seu àmbit d’actuació, en l’acompanyament a la persona refugiada.
Ara bé, les persones que no en puguin trobar cap, també es poden inscriure a títol individual. En aquests casos, les entitats col·laboradores del programa s’encarregaran d’incorporar aquestes persones en un grup.

Finalment, a què es comprometen els beneficiaris del programa? Doncs a seguir el pla individual d’activitats, consistent en aprendre la llengua, a seguir una orientació, formació i inserció laboral, a la descoberta de l’entorn, a l’establiment de vincles socials i a passar una avaluació trimestral.
 
En definitiva, el programa català de refugi pretén construir i enfortir els vincles socials entre les persones que conformen la societat catalana, sigui quin sigui el seu origen geogràfic i/o cultural amb l’objectiu de contribuir a configurar una societat compromesa amb els drets humans a Catalunya i arreu del món, potenciant la figura de la mentoria.
 
Per tot l’exposat, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Polinyà proposa d’adopció dels següents

ACORDS
 
Primer.- RECLAMAR A L’ESTAT ESPANYOL QUE TRASPASSI a la Generalitat la totalitat de les competències en matèria d’acollida i immigració i els recursos per fer-les efectives.

Segon.- MANIFESTAR EL SUPORT d’aquest Ajuntament al Programa Català de Refugi i garantir la seva col·laboració.  

Tercer.- DIVULGAR aquest Programa Català de Refugi, DONANT-LO A  CONÈIXER a la ciutadania i a les entitats locals.

Quart.RECLAMAR L’ESTABLIMENT DE VIES LEGALS I SEGURES de manera que les persones refugiades puguin arribar a Catalunya amb plenes garanties i puguin ser reconegudes ràpidament com a sol·licitants d’asil.

Cinquè.-  COMUNICAR AQUEST ACORD al departament de Treball, Afers Socials i Famílies, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, al Consell Municipal de solidaritat i cooperació al desenvolupament i al govern de l’Estat.