Polinyà

Notícia

Discurs de comiat al Ple de 21 de març d'Anna Fernàndez

Fa més de 8 anys, un gener de 2011, vaig acceptar la proposta d’encapçalar la llista d’ERC a Polinyà.  Amb total sorpresa i sentint com un dragon kan que avançava.

Ja havia estat a llistes anteriorment, però mai hagués imaginat encapçalar-la. Sorpresa va ser, aquell 2011, entrar com a regidora a ajuntament de Polinyà i haig de reconèixer que en aquell moment quan ja era definitiu un pacte de govern i entrava  a governar, em va  caure una allau de responsabilitat i vertigen. Va ser una situació dura, molt dura. Entràvem en un moment de crisi excepcional. Literalment no teníem  diners i acumulàvem un deute increïble.  Un clar exemple va ser trobar-me organitzant una cavalcada amb 5000€, quan ara ens gastem 15000€. Malgrat tots els problemes, deutes, manca de líquid, etc vam aconseguir sanejar-nos i el que és més important per mi, tirar endavant projectes claus. Remodelar i reformar equipaments  esportius, encarar projectes de cultura, implantar  Sant Jordi... I durant aquets següents 3 anys he tingut el privilegi de defensar projectes per a Polinyà, com l’implantació d’espais cardioprotegits, educadors de carrer, ampliació de biblioteca, i tants d’altres.... I en especial, un que espero continuar si m’ho permeteu, que és el de la recuperació de patrimoni i de la nostra memòria històrica.

Polinyà, té molt però que molt a rescatar de la seva memòria, dels seu patrimoni. Hem de fer difusió del que tenim, que és moltíssim. Feu una passejada per tot el terme municipal. Observeu les masies que ens queden, els camins pel que camineu i els paisatges que amaga, llegiu sobre el passat d’aquells espais que us semblen habituals, perquè descrivíreu moltíssim.

Però, si una cosa m’han ofert aquests anys de vida política municipal, a banda de conèixer equipaments, espais i intentar millorar-los, crear projecte..  ha estat la gent. És el tresor més gran que m’enduc de la meva experiència a l’ajuntament. La gent. Gràcies a aquest treball he conegut gent increïble, com el Santos que preguntava i preguntava sobre el camp, o l’Antonio o el Joan que amb discreció sempre ens buscava perquè veiéssim la petanca, o l’Antonieta que us explicaria històries d’un temps a Polinyà quan la sardana era multitudinària, o el Rubèn que donava hores i hores i hores al futbol. O la Tamara, la Carme i l’Alícia  amb qui treballar el futur coneixent el passat s’ha convertit en una festa... i tanta gent, tanta que m’enduc al cor. Aquest és el meu tresor més preuat, el que m’ha desat Polinyà i pel qual val la pena treballar-hi. 

Treballar. Treballar en política és donar-ho tot pel bé comú. Defensar i articular projectes al voltant d’uns valors i ideals. Sempre pensant en el bé comú. M’agradaria que tothom prengués consciència que treballar en política requereix d’un sacrifici personal, perquè -almenys en el meu cas- t’aclapara la responsabilitat, l’afany d’aprendre i la presa per implantar allò pel que has vingut a treballar i representes. El Poble. Però, en el camí mai he estat sola. Mai. M’acompanyen persones que també donen molt i que començaren en la lluita i ara tenim veritable amistat. Sempre al meu costat, inesgotables. El Carles, artífex de grans lemes, la Maribel i el Lluís que et donen alè fins a l’infinit, el Sergi, la Roser i la Carme. La dona més infatigable i ferma que he conegut mai. Sense ella, jo no seria l’Anna i ERC no hauria assolit tant. I, el Manel, el company de viatge més gran. Que ho ha suportat tot, que hi ha conviscut. Sense ell m’hagués estat impossible recomençar cada dia. La vida familiar d’un polític és dura i és el preu que ens fan pagar. Però, les recompenses han estat moltes.

Una de les que tinc el privilegi d’haver viscut i de la qual em sento més orgullosa, que ha representat tant per mi, pel meu poble i el meu país, que tinc l’enorme honor d’haver viscut i participar és el referèndum de 1 octubre. Exercir la democràcia i el vot ciutadà en aquestes condicions i en la clandestinitat quasi, com uns sediciosos, ha estat una de les experiències polítiques més fortes de la meva vida. I deixeu-m’ho dir... ho hem fet!!. Vam votar! Vam exercir la democràcia.  Amb normalitat!.  A l’1oct he conegut persones i vist implicació i orgull de qui ni m’ho hagués ni imaginat. A dins i a fora. Jep, Carme, Manel, Sergi, Feli, Conxita i tants d’altres...
 
Però, la vida fa tombs i canvia. I la meva ha canviat. Inicio nou projecte de vida que m’aparta d’aquest consistori.  A qui també vull agrair el camí fet. I també recordar-los que mai oblidin els valors i el respecte que li devem a la cadira que ocupem, la que el poble ens ha donat. A tots vosaltres una abraçada, molts per mi  ja coneguts i d’altres arribats fa 3 anys. En especial als meus companys de bancada de Guanyem. Al meu costat. Trobaré a faltar la complicitat i el debat, sempre el debat. Ara arriba un nou company. El Sergi Martínez, que començarà en breu i que us sorprendrà. Com em va sorprendre a mi. Fa temps, diria que 5 anys, que vaig explicar  que un boig encantador va entrar per la porta del casal. Sota el braç duia un projecte agosarat i increïblement treballat i pensat per fer una escola d’iniciació esportiva d’handbol. Aquest projecte després de 5 anys, no és només que sigui una realitat, sinó que és un exemple a Polinyà, i creixent. El Sergi tenia un somni, que encara el té. Que tots els infants de Polinyà puguin fer esport, siguin de la condició que siguin i com a objectiu públic.  Quan va acabar l’1oct –i com molts cops sempre em diu- em va abraçar molt fort i em va dir quan vaig preguntar ... bé i ara què? Doncs, res, demà a treballar. Sempre m’ho diu... Aquest és el Sergi! És la garantia del treball pel poble i pel país, sense embuts.

Us deixo en les millors mans... Continuaré venint, aquí tinc amics, que són la meva família. Aquí em tindreu. He passat 18 anys de la meva vida a Polinyà i els lligams i relació que tinc amb vosaltres són tants que és impossible que em perdeu de vista. Heu aconseguit que estimi Polinyà, que us estimi. I sempre em trobareu amb vosaltres, al vostre costat. Gràcies per aquests anys de lluita i treball.

Ens veiem per places i carrers. Recordeu sempre que poble que lluita mai no perd. Sigueu en llibertat, cerqueu-la sempre i sobretot, sigueu feliços.