Polinyà

Documents

Moció per a la llibertat de les preses i presos polítics
Antecedents
 
El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O. 
 
El dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.
 
Així mateix, el Tribunal Suprem va decidir el dia 9 de novembre decretar presó amb fiança per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; llibertat sota fiança per als membres de la mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet i llibertat amb càrrecs per Joan Josep Nuet.
 
El dia 4 de desembre el Tribunal Suprem va ordenar l’alliberament provisional amb fiança de 100.000 euros per als consellers Carles Mundó, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Josep Rull, Dolors Bassa i Jordi Turull. D’altra banda, va decidir mantenir la presó incondicional per Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tot i que tres d’ells han estat escollits com a diputats a les eleccions del 21 de desembre.
 
Aquests actes se sumen a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N.
 
L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.
 
Posicionament reconeguts juristes
 
El Col·lectiu Praga (1) (2) és una iniciativa que es va presentar el 19 de setembre del 2013 impulsada inicialment per 15 catedràtics i 20 professors universitaris. L’objectiu era contribuir, amb arguments jurídics, al debat sobre l'exercici del dret a decidir a Catalunya. Actualment la conformen 15 catedràtics i 45 professors de diferents disciplines del dret: Internacional, Administratiu, Constitucional, Penal, Treball, Financer, Tributari, Públic i Civil. També n’hi ha de Filosofia del Dret i d’Història del Dret.
El novembre de 2017 aquest col·lectiu, juntament amb l'Associació Drets, va promoure la presentació de dos recursos al Tribunal Suprem contra l'aplicació de l'article 155 de la constitució a Catalunya. Un recurs era per la presumpta vulneració dels drets dels diputats i el segon per la dissolució del Parlament de Catalunya per un òrgan no competent (3). Els recursos van ser admesos a tràmit per la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem el dia el 27 de novembre.
També el novembre de 2017 el col·lectiu va presentar un manifest exigint l'alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez ja que, al seu parer, l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent, que el seu empresonament mostrava un "ús ideològic del dret" i es "vulneraven drets fonamentals". Aquest manifest va ser signat també per l'Associació Drets i diversos advocats i professionals del ram.
 
Javier Pérez Royo (4) és catedràtic de Dret Constitucional.
 
Javier Pérez és un reconegut i respectat jurista espanyol que no pot ser invocat com a “part” en el llarg litigi entre Catalunya i Espanya. O almenys no en el sentit de defensar posicions inequívocament catalanes.
En una entrevista a Vilaweb (5) diu el següent a una pregunta:
“Els arguments que fan servir per a mantenir-los a la presó em semblen un disbarat. La interlocutòria del Suprem fa una descripció del procés i del caràcter antijurídic que no està malament. Però no hi ha delicte de rebel·lió!. No hi ha rebel·lió. Que la conducta del govern i de la mesa va ser antijurídica, doncs sí. Que hi havia una prohibició del Tribunal Constitucional per a fer això i hi va haver una desobediència, sense cap dubte. El problema és la qualificació jurídica d’aquestes conductes, que és clar que són antijurídiques, perquè ells mateixos diuen que no volen la constitució. Però no hi ha rebel·lió, i l’entossudiment de la fiscalia general, de l’Audiència espanyola i del Tribunal Suprem és que sí que n’hi ha. I això no encaixa de cap manera”.
 
Amnistia Internacional (6) és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món. El 1977 va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del món.
 
Amnistia Internacional ha difós un comunicat després de saber que el Tribunal Suprem espanyol havia denegat la petició d’alliberament de Jordi Sànchez en què demana que es retiressin les acusacions de sedició i rebel·lió contra ell mateix i Jordi Cuixart. “Són injustificats i, per tant, han de retirar-se”, ha dit la directora d’Amnistia per a Europa, Gauri Van Gulik. Algunes de les declaracions fetes són aquestes:
 
La prolongació de la presó provisional de Jordi Sànchez constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del seu dret de llibertat d’expressió i de reunió pacífica”.

“Les protestes convocades per Sànchez i Cuixart no poden ser constitutives de delictes de rebel·lió ni sedició, sinó que, a tot estirar, es podrien sancionar per possibles desordres públics”.

Finalment el comunicat diu que “reitera el dret de llibertat d’expressió i reunió pacífica i reclama que es garanteixi el dret de les persones i organitzacions de la societat civil a expressar les seves opinions sobre el referèndum o la independència”.
 
Renata Weber (7) es advocada i va ser vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans i copresidenta de l'Associació per la Protecció dels Drets Humans a Romania. Va ser també jutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Renate Weber ha dit que l’empresonament preventiu d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart “és molt difícil d’entendre”, és una “situació única a Europa” i que “no ho havia vist abans”.
Considera, tanmateix, que després de les eleccions del 21-D el govern espanyol hauria d’aixecar l’article 155, perquè es tractava d’una mesura “excepcional”. “Va haver-hi eleccions, hi ha un parlament amb una composició i els correspon a ells decidir com volen governar la societat catalana”.
Admet, per exemple, que el cas de Junqueras podria resoldre’s al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg però adverteix que un cas així podria durar diversos anys.
 
Curiositats perverses
 
Només es destaquen dues noticies que no calen explicacions ja que tenen una fàcil comprensió.

La primera es relativa a Barrionuevo que va ser condemnat pel Tribunal Suprem a deu anys de presó per haver estat un dels màxims responsables dels GAL i de les accions de terrorisme d’estat que van cometre contra suposats membres d’ETA. Però finalment només va passar cent sis dies a la presó, perquè el govern de José María Aznar el va indultar: va entrar a la presó el 10 de setembre de 1998 i en va sortir el 24 de desembre del mateix any.

Les comparacions són odioses però sovint inevitables. En aquests moments els membres del govern i les entitats civils empresonats porten més temps a la presó que els que hi va passar l’ex-ministre Jose Barrionuevo. Tenint en compte que els primers hi són preventivament, sense judici, i sense morts ni violència mentre que el segon hi era per sentencia ferma per actes de guerra bruta amb resultat de violència, tortures i morts de moltes persones.

La segona fa referència a la petició de llibertat condicional que ha sol·licitat l’advocat de Jordi Sanchez tot dient que el seu client havia renunciat a la presidència de l’ANC i que renunciaria a l’acte de diputat si el govern optava novament per la via unilateral.  El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha denegat la petició de llibertat condicional amb l’argument que es manté el risc de reiteració delictiva. I per ampliar la seva decisió ha indicat que Jordi Sanchez, igual que Joaquim Forn, han reafirmat el seu compromís amb la independència perquè s’ha integrat en el projecte polític de JxCat (9). És a dir, allò que se li retreu als empresonats no són les seves possibles accions sinó la seva declarada ideologia. L’infal·lible jutja acaba d’emetre una sentencia inapel·lable sobre els privats de llibertat: Son presos politics!.
 
Des d’aquest consistori sempre s’ha dit que cal defensar les institucions de govern de Catalunya. El compromís de l’Ajuntament de Castellar del Vallès amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya ha de ser ferm i innegociable.
 
Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Castellar del Vallès proposa d’adopció dels següents
 
ACORDS
  1. Rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos i exigir l’excarceració immediata de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes.
  2. Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
  3. Instar la Unió Europea i la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política.
  4. Exigir l’aixecament immediat de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
  5. Comunicar al Parlament de Catalunya i a la Generalitat, així com a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’aprovació de la present moció.