Polinyà

Notícia

I ara hem de pagar totes les culpes?

Anna Fernàndez, Cap de llista d'Esquerra-Polinyà. Regidora de Cultura i Esports
Crisi, Polinyà, empreses, bancs, estalvi, retallades, Esquerra
Anna Fernàndez, Regidora de Cultura i Esports




De ben segur que la nostra societat, en els darrers anys, no ha fet les coses ben fetes.
No hem sabut estar, segurament ens pensàvem que aquest pedaç de món era una mena de paradís on el manà brollava espontàniament, tots podíem consumir, endeutar-nos... Ens vam oblidar de principis bàsics que al nostre país han estat engranatge de riquesa i model a seguir. Principis com l’estalvi, el reaprofitament i sobretot aquella consciencia de què “el demà” existeix i que ningú ven “duros a quatre pessetes”.

Possiblement hem estirat més el braç que la màniga, però ara no ens ho poden fer pagar d’aquesta manera. No ens poden carregar totes les culpes mentre que per altres, precisament els que ostenten una bona part d'elles, tot són facilitats.

Rescatem bancs amb ingents quantitats de diners mentre l’empresa de la cantonada naufraga. Justament aquella que porta anys i panys aplicant valors d’estalvi, de creixement sostenible i de treball. Aquella on els treballadors fins fa poc es jubilaven fidels a l’empresa que els havia format i els havia vist créixer.
Rescatem financers que amb les seves formes i potser, també, la nostra ignorància, multiplicaven els diners com pans multiplicava Jesús de Natzaret. Al petit comerciant que sempre ens havia venut els queviures el deixem caure pel precipici. I ningú alça la veu. En nom dels mercats i pronunciant la paraula crisi tot s’hi val.

No podem permetre, ni els hem de deixar, que ens facin pagar els plats trencats, en nom de la “prima de risc”, ni que en nom de l’austeritat retallin drets bàsics per tal que quadrin els balanços els qui ens han portat fins on som ara, ni que vulguin substituir el dret i el valor del treball pel “valor borsari”.

Hem de dir prou, i els hem de dir que així no. Que el joc s’ha acabat, que som persones i no números i que si volem sortir de l’atzucac només ho podrem fer per la via del creixement i no de les retallades, per la via de l’esforç i no per la de l’estadística. Que en això som analògics i no pas digitals.

Mots clau
: b C e E e P r