Premià de Dalt

Notícia

entrevista a Dolors Genovès , ( premiadedalt decideix)

DOLORS GENOVÈS, nascuda a Barcelona i veïna de Premià de Dalt des de fa trenta anys és llicenciada en Ciències de la Informació, en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana. Ha estat directora de documentals històrics dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya i professora de documental a la Universitat Ramon Llull.

Ha produït nombrosos documentals, alguns d´ells ben polèmics i ha guanyat diversos premis. Un dels seus documentals més coneguts, Adéu, Espanya? ha estat emès recentment per TV3. Amb ella parlem una bona estona.

Premiadedaltdecideix – La primera pregunta és obligada: en aquest documental, l´interrogant és purament retòric?
DG – No, no només retòric. Respon més aviat a una qüestió periodística. Jo volia que la gent digués: a veure què ens diuen aquesta gent de TV3? I posant-hi l´interrogant ajudàvem que més gent s´afegís al visionat. I, efectivament, en les dues emissions fetes l´ha vist més d´un milió de televidents.

Pddd- Amb quina intenció el va rodar?
DG – L´estiu del 2008 es donaven una sèrie de circumstàncies : ja portàvem dos anys amb el recurs de l´Estatut al Tribunal Constitucional; i, a més,els mesos de juny i juliol
d´aquell any s´acabava d´aprovar al Parlament de Grenlàndia i al Parlament de Dinamarca un nou estatut d´autogovern. El Quebec anys abans també havia fet un referèndum d´independència i a Escòcia hi havia un govern que la promovia. Em va semblar que seria interessant veure com ho feien altres països del món, altres nacions que aspiren a tenir Estat propi així com quines eren les relacions que mantenien amb l´Estat i per això vaig tirar endavant el projecte.

Pddd- Passat el temps, com creu que va influir el seu reportatge?
DG - La idea del document era normalitzar un debat. Hi ha formacions polítiques que des de fa anys han ajudat en aquest sentit i han posat sobre la taula el tema de la independència d´una manera oberta, però a més a més hi ha dues grans diferències respecte d´aquestes nacions que comentava (Escòcia, Quebec, Grenlàndia, però també Bèlgica, Flandes, els valons…): les relacions que mantenen aquests subestats amb l´Estat són relacions democràtiques. A ningú li agrada la secessió d´una part del seu país, però ells consideren que és un element democràtic; és a dir els liberals, els laboristes, els conservadors del Parlament anglès no són partidaris de fer un referèndum a Escòcia, però si els cioutadans d´Escòcia decideixen finalment tirar endavant aquesta possibilitat, acataran la voluntat popular. Per tant, la primera diferència és que les relacio ns són plenament democràtiques, i la segona diferència, a favor nostre en aquest cas, és que aquí hi ha un moviment popular molt important, un moviment ciutadà, cosa que en aquests altres països pot haver-hi un 20, un 30, un 40% de gent que es mou a favor dr crear un estat propi, però la voluntat popular que s´ha manifestat sobretot durant aquests darrers temps, això és únic a Catalunya.

Pddd – A Europa, el cas català és conegut?
DG – Comença a ser conegut. Algú em deia, quan és un procés d´independència, quan una nació aspira a ser independent és quan comença a ser popular a nivell internacional
Però encara no ho és prou. És molt més conegut Escòcia.El que passa és que Escòcia té un avantage i és que quan es parla de Gran Bretanya es parla de quatre nacions i si anem a la pàgina web oficial de la G.B. veurem que esrtà distribuïda en les quatre nacions: Irlanda, Escòcia, Gales, Gran Bretanya. En canvi, Espanya no ha assumit mai que de fet és un estat autonòmic; fins i tot la Constitució espanyola té alguns elements
Federalitzants, però no ho ha assumit com a tal. Per tant, és un magma en què Catalunya no està reconeguda. Si no està reconeguda es fa molt difícil el reconeixement extern. Però les manifestacions, el Tribunal Constitucional han posat Catalunya al nivell internacional.

Pddd – Esperava que la manifestació del 10 de juliol fos tan multitudinària?
DG – Confiava que hi anés molta gent. A diferència d´altres persones, de col.legues meus periodistes, jo sí que hi confiava;és veritat que va depassar tot pronòsitc. És a dir va haver-hi una voluntat manifesta de, per uns, manifestar-se en contra del que havia decidit el Tribunal Constitucional i per a altres que consideraven que aquesta via autonomista està absolutament exhaurida, que ja no hi ha altra alternativa.

Pddd – Segons vostè, l´Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya pot continuar tenint vigència?
DG – L´Estatut actual, amb les esmenes del tribunal Constitucional, sobretot el que toca a la manca de reconeixement de Catalunya, és a dir Catalunya no és una nació, Catalunya no té una llengua pròpia, no té símbols propis i el segon element més important és el finançament. No s´hi ha posat prou èmfasi, en això. El finançament que intentava aquest Estatut, aturar la solidaritat generosa que és obligada (les solidaritats haurien de ser voluntàries) això s´ho ha carregat tot el tribunal Conbstitucional. Per tant, per molts pedaços que hi posin, allò que pretenia aquest Estatut, ja no diguem el del 2005, està absolutament acabat. I tornem a la política del peix al cove. En tot cas, si hi ha d´haver algun peix al cove, que siguin els aeroports.

Pddd – El Constitucional s´ha carregat els aspectes bàsics. Ara ho estem veient amb els recursos que presenta el PP, que anirà presentant recurs contra totes les aplicacions
Que facin referència a la llengua. A començament de curs, quan hi hagi uns pares que
diguin que volen l´ensenyament en castellà, què passarà?
DG – És que deien que el tema estava blindat! Doncs no exactament, i tal com diu vostè si hi ha pares o plataformes, o institucions, que volen anar al Defensor del Pueblo o posar denúncies, ho podran fer i ho tindran més fàcil.

Pddd – Atesa l´actual situació política, creu que els nostres polítics electes han entès el missatge que el poble els va transmetre amb la ma nifestació del 10 dejuliol i que són conscients que, passades les eleccions, seran observats amb lupa per tal de comprovar el compliment de les seves promeses electorals?
DG – No cal una manifestació com la del 10 de julios, sinó la pròpia sentència del Tribunal Constitucional hauria pogut ajudar a que d´unaforma simbòlica es les formacions polítiques i els diputats al Vcongrés dels diuputats, això no va ser així, això va passar fins i tot quan van abandonar l´hemicicle, això va passar el 32, va passar amb la Llei de Contractes de Conreu . Hi havia coses a fer, si voleu de tipus simbòlic, com ,a mínim per posar-li difícil al govern espanyol aquesta situació. Això no eds va donar. Per tant, oblidem d´una vegada lo de la unitat, la unitat no funcionarà, no ha funcionat en un moment històric que hauria pogut funcionar i per tant, després davant d´unes eleccions això és pràcticament inviable. Però sí que el que podem esperar –o esperem- que alguna formació política amb ambició de governar a mig termini faci com altres governs del món, que lideren un procés de canvi, de transformació, i lideren també un procés cap a tenir ¿?? Propi.

Pddd – Veu possible reproduir el Tancament de Caixes? Hi ha alguna proposta en aquest sentit. Com ho veu?
DG – Ho veig una mica difícil; els catalans són gent d´ordre El que sí que crec és que poden haver-hi governs que a mig o a llarg termini tinguin un projecte de futur per Catalunya. Però això dependrà de si les plataformes ciutadanes, si l´opinió pública, l´opinió popuylar anima aquestes formacions. Les formacions polítiques no aniran en contra de la ciutadania perquè s´hi juguen el seu present i el seu futur. Per tant, a mesura que hi hagi més gent que se sumi a aquesta possibilitat, les formacions de tarannà.
Els catalns som gent d´ordre i aquesta gent d´ordre està representada en el Parlament de Catalunya I són els nostres representants, però a mesura que aixo es va desplaçant les formacions polítiques també es desplaçaran. Fa molta por, fa vertigen la possibilitat bde fer un referèndum o de tirar endavant un projecte d´independència però si els ciutadans hi són darrere, jo crec que finalment això podrà ser.

Pdd – Si segons el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides la independència de Kosova no viola el dret internacional, el mateix argument és vàlid per a Catalunya?
DG - L´opinió –és una opinió- del Tribunal Internacional de Justícia, màcim òrgan legal de l´ONU és que Sèrbia fa una pregunta al Tribunal sobre si hi ha alguna llei internacional que prohibeixi aquesta possibilitat i el Trib. Internacional diu que no hi ha cap llei internacional que prohibieix un procés d´independència. El 1998 a la Cort Suprema del Canadà se li va fer una pregunta sobre si les lleis internacionals emparaven la secessió. La resposta va ser no. Però hi ha alguna llei internacional que prohibeii el de Kosova: és molt diferent. La llei internacional no prohibeix, . Al segle 19 i 20 han estat processos de descolonització, però en aquest mil.leni sembla que les lleis internacionals comencen a emparar la possibilutat que en països democràtics hi hagi la possibilitat legal de donar empara a la secessió. Tot i així, la Cort Suprema del Canadà va dir no hi ha empara internacional, però tot i que la constitució canadenca tampoc no contempla aquesta possiblitat hi ha un element superior que és la democràcia i el respecte a les minories. I en funció d´això, la Cort Suprema va dir que tant el Quebec com el Govern Federal està obligat a negociar la secessió o la independència del Québec. Hi ha una cosa que voldria afegir i és que quan nosaltres parlem de dret a decidir jo prefereixo parlar parlar clar aquí i a fora d´aquí.No hi ha cap problema a parlar de secessió. Algú em va criticar, en el documental, que parlés de secessió. No: quan un vol la independència i està encaixat dins d´un Estat això és auna secessió. Independència és al que tu aspires.
Però també representa la secessió respecte de l´estat al qual pertanyies abans. No tiunguem por a les paraules.

Pddd – Si les forces polítiques que representen el poble català es posessin d´acord per assolir la independència, caldria un referèndum?
DG – Jo no puc fer futuribles, però no crec que hi hagi unitat en el Parlament català respecte a aquest tema, no n´hi haurà un estat independent per Catalunya Aquesta formacioó que se suposa que és la que representa una majoria de ciutadans que negocien un procés d´independència. Aquesta mateixa assemblea o constitució o Parlament redacta una constitució, en la qual s´estipulen tots els elements d´una nova Constitució i és aquesta constitució la que es posa a referèndum del poble de Catalunya. Hi ha vàries possibilitats. En to cas, a Espanya aquesta possibilitat serà sempre unilateral: ni elmarc legal, ni constitucional, ni la mentalitat, perquè hi fa molt la mentalitat. Jo no dic que no pugui avançar Espanya, en aquest sentit de mentalitat, però tal com ho tenim ara les mentsalitats no han canviat gaire. Espanya és un país mpdern, molt més modern que fa trenta anys, Catalunya també és un país modern, però el pensament polític general a Espanya no ha avançat de la mateixa manera que en altres qüestions.

Pddd – Amb la seva experiència pel que fa a Gales, Escòcia, etc. creu que ens passaran al davant a l´hora de la independència?
DG – Alex Salmond, que és el president d´Escòcia, ara forma una coalicio amb les Verds però no té majoria a la cambra. Ell espera el 2011 tenir la majoria suficient i aleshores sí que convocarà un referèndum. El Quebec el va perdre per molts pocs vots. Qui primer ho faci tindrà més punts per sortir-se´n perquè la Unió Europea – jo vaig fer una pregunta al cap jurídic del Consell d´Europa, que és francès, i em va comentar que primer s´ha mde produir el fet polítics i després ja esfaran les lleis que s´hi adaptin. Però també Europa té por que això tinfui un efecte dominó. Per tant, el que primer hi arribi ho tindrà millor que el segon.

Pddd – Arenys de Munt ens va marcar el camí en les consultes sobiranistes. Quina opinió té del que ha generat tot aquest moviment que es va iniciar a Arenys de Munt i s´ha anat reproduint a molts llocs, també a Premià de Dalt. Com veu aquest moviment civil a Catalunya?
DG – Com ja he dit abans, aquesta és la gran diferència respecte d´altres països en els quals els governs donen suport a la possibilitat de la i ndependència o de tenir estat propi. A Catalunya han estat els moviments popuylars els que han posat sobre la taula d´una forma explícita, natural i democràtica aquesta possibilitat. Serà aquesta mobilització popular i ciutadana la que farà avançar en aquesta línia i la que impulsarà les formacions polítiques, tant aquelles que es manifesten autonomistes o deixen per més endavant la possibilitat de la independència com les que es manifesten obertament per aquesta possibilitat, però en tot cas això s´ha de fer amb rigor, amb eficàcia, donant a conèixer el tema arreu del món, buscant aliats internacionals i fent una proposta ciutadana que sigui enriquidora, i generosa per a tothom del país.

Pddd – I és fàcil?
DG – Jo crec que les consultes populars han sigut molt importants. Ha estat un èxit brutal.La gent va i manifesta la seva opinió a través d´un vot. I això sí que s´ha donat a conèixer al món, perquè és una cosa única. El país basc encara està amb la boca oberta; nosaltres pensàvem que serien els bascos els que tirarien endavant un projecte.

Hi ha una cosa històrica que és molt important i és que Navarra i el País Basc mai han tingut constitució, només l´ha tingut Catalunya. Ells tenen la possibilitat de dir que tenen drets històrics, en canvi els catalans no, però és perquè nosaltres vam tenir constitucions pròpies, no furs ere entre els ciutadans mentre que els furs eren donacions que es feien. Aquesta història no és una cosa tan remota. Aquesta animadversió respecte dels drets històrics de Catalunya… Nosaltres sí que hem tingut constitucions pròpies i sí que podem apel.lar a recuperar això