Es comencen a reformar els passos soterrats tal i com va exigir ERC - Junts x Premià per donar suport als #pressupostos de 2018. El pacte implicava una reforma en profunditat, no cosmètica, dels diferents accessos soterrats amb què compta #PremiàdeMar per arribar a les platges. Igualment, també es plantejava un estudi per transformar-los en accessos aptes per a persones amb mobilitat reduïda. ...
ERC - Junts x Premià va negociar als pressupostos del 2018 l'ampliació de l'horari dels socorristes a la platja, la incorporació de passarel·les i vehicles amfibis per a persones amb mobilitat reduïda i la reforma total dels passos subterranis. No tot s'ha realitzat, però des de l'oposició, amb 2 regidors, i amb compromís, anem avançant mica en mica. Ara, a uns dies de l'inici de la temporada de platges, es noten ja alguns canvis introduïts per ERC - Junts x Premià com, per exemple, una hora més de socorrista i una discreta millora en els passos subterranis. Seguim empenyent constructivament per un millor #PremiàdeMar #SomEquip #SomelCanvi http://www.premiademar.cat/document.php?id=14052...
Des d'Esquerra Republicana al Maresme lamentem i expressem el nostre condol per la mort del regidor de Salut del PSC de Mataró i vicepresident 3r del Consell Comarcal del Maresme, Juan Manuel Vinzo, que ens ha deixat massa aviat, als 48 anys. Vinzo també havia exercit anteriorment de metge del servei de Neonatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de Pediatra a la Clínica Quirón. Des d'ERC reiterem tot el nostre escalf i suport a la família i als companys de partit del Juan Manuel. Descansa en pau. ...
Molts dels qui llegireu aquest text coneixíeu l’Oriol Junqueras abans que entrés a la presó. Jo, no. Molts, quan vau saber que tancarien a Estremera l’Oriol Junqueras, enteníeu fins a quin punt era rellevant per al país i per a Esquerra Republicana. Jo, no. L’únic dia que havia pogut xerrar amb l’Oriol va ser la Nit de Santa Llúcia de l’any passat. Em va felicitar per haver sigut Premi Mercè Rodoreda. M’ha dit un ocellet –em va dir—que som veïns. La segona vegada que vaig poder xerrar amb l’Oriol va ser fa unes setmanes: érem a una presó de Madrid, hi havia un vidre entremig, no li vaig poder fer una abraçada i ell parlava a través d’un telèfon. El temps era limitat i a la peixera —des de la qual vèiem Joaquim Forn— érem quatre: els cunyats de l’Oriol, el Ruben Wagensberg i jo. Des de la campanya no havíem pogut, cap dels dos, parlar amb el cap de la llista de la qual tots dos n’érem candidats. La conversa va començar amb el Lluc i la Joana, ...
