Premià de Mar

Notícia

EL FUTUR DEL COMERÇ LOCAL A PREMIÀ DE MAR.

Xavier Gatius i Vallés, regidor d´ERC Premià de Mar-JuntsxPremià.
Imatge Esther de Prades
Imatge Esther de Prades


Cap a un nou model de comerç local.

Actualment estem vivint, en l'àmbit global, uns moments de canvis importants pel que fa al comerç local. De tres dècades ençà que el model de comerç de proximitat s'ha vist afectat per factors com ara la proliferació de les grans superfícies (amb la seva oferta combinada d'oci), la irrupció dels grans operadors de comerç online o la incidència de les tecnologies digitals en la comunicació i en la interacció amb els consumidors.


L'omnicanalitat sembla que ha vingut per quedar-se, i el petit comerciant no ha quedat exclòs d'aquest fenomen. Les tecnologies de les comunicacions ho han revolucionat tot i els consumidors s'han tornat més exigents, tenen menys temps i volen escollir més, però a la vegada valoren aspectes com la sostenibilitat, la proximitat i el concepte de comerç just. En alguns aspectes, la tecnologia competeix i conviu amb el factor humà, esdevenint tot plegat un nou model de consum mixt.

Actualment, la pandèmia de la covid ha tornat a afectar els hàbits de consum i posa molts interrogants a l'evolució de la distribució comercial en el futur. Sembla que determinats comerços locals i el comerç en línia en general en surten reforçats, de moment, davant de les grans superfícies. Tot i això, s'estima que al territori espanyol un total de 90.000 botigues tancaran com a conseqüència directa de la pandèmia. El gegant de les vendes online, en canvi, va incrementar les seves vendes en un 70% durant l'any 2020. El Corte Inglés, per la seva banda, ha anunciat recentment una reducció de 3.000 treballadors (5% de la seva plantilla) per ajustar-se, segons la direcció de la marca, als canvis en els hàbits dels consumidors.

Resulta complicat definir, doncs, quines seran les tendències que marcaran les pautes en els pròxims anys, però el que sí que és cert és que els canvis es produiran amb més freqüència i intensitat que en el passat, que hi haurà més alternatives a l'hora de fer la cistella de la compra i que, per tant, el nivell d'exigència per als nostres comerciants locals serà cada cop més alt.

Molts experts apunten una transformació de l'oferta a peu de carrer amb menys comerços en el seu format tradicional i més serveis relacionats amb la cultura, esports i la restauració. En aquesta línia, l'informe de la consultora KPMG publicat al gener d'aquest any "The future of towns and cities post COVID-19" afirma que la pandèmia no ha fet més que accelerar la despoblació del comerç, especialment en les grans ciutats i en favor del comerç online, però suggereix, en canvi, una oportunitat per a les poblacions més petites, que poden aprofitar els nous hàbits de compra generats per la deslocalització de molts llocs de treball.

Altres veus apunten a la irrupció d'un model de comerç nou que combinarà serveis d'assessorament, serveis de postvenda, exposició de productes i lliuraments o recollides de les compres que els clients podran adquirir a Internet, des de les seves cases o, fins i tot, des del mateix comerç.

Com estem a Premià de Mar?

A Premià, aquests canvis de model han coincidit amb una despoblació important del nostre teixit comercial.

Anys enrere, el nostre municipi havia estat un referent comercial per al Baix Maresme, amb carrers plens de comerços i serveis que abastien els nostres veïns i veïnes i els dels municipis del nostre voltant; ara bé, en els darrers anys hem vist com s'han anat tancant botigues i com barris sencers han quedat despoblats de comerços. Per altra banda, també veiem com la nova oportunitat del port esportiu no ha estat capaç d'oferir una oferta comercial prou atractiva.

El mercat de Sant Joan n'és un altre exemple. El que hauria de ser el centre neuràlgic i motor dinamitzador del nostre comerç local s'ha quedat lluny de ser l'equipament modern i funcional de referència per al municipi, lluny de l'estàndard del qual gaudeixen la majoria de municipis del nostre voltant i fins i tot del país. Val a dir que hom té la sensació de tornar als anys setanta en entrar-hi: cal tenir present que l'efecte "experiencial" cada vegada és més important i pot ser decisiu a l'hora d'atreure i de fidelitzar els clients.

La proliferació de comerços poc especialitzats arreu de la localitat, de poca qualitat i centrats en alimentació i productes de primera necessitat, és un altre símptoma típic de la transformació en poble dormitori que a hores d'ara ja pateix la nostra població. Una metamorfosi fruit de la proximitat a una gran ciutat productiva com Barcelona i a la inacció per part de la nostra administració local.

Què podem fer al nostre poble?

El comerç és, en definitiva, part d'un ecosistema del qual participa aportant-hi i rebent-ne; és, per tant, causa i conseqüència dels aspectes socials, econòmics, culturals i estructurals d'un municipi. Cal tenir molt present, doncs, que l'activitat comercial depèn de molts factors i que només amb un pla estratègic ben definit i amb una actuació de caràcter transversal a mitjà i llarg termini podrem incidir significativament en la salut del nostre comerç.

Hi ha aspectes que són bàsics, com ara tot allò que té a veure amb l'urbanisme i amb la mobilitat: uns carrers on es pugui caminar còmodament amb el carro de la compra, solucions per a l'aparcament, una bona xarxa de transport públic tant interna com externa... són fonamentals per a la bona salut del comerç, però no suficients. Calen clients disposats a comprar, i és aquí on rau l'aposta més important.

D'una banda, hem de promoure els clients interns, la qual cosa implica defensar un poble viu, on la gent faci vida tot el dia, on es treballi i, per tant, on es generi riquesa, indústria i, definitivament, prosperitat econòmica. Premià té molts components per postular-se com a ciutat satèl·lit de Barcelona en l'oferta de serveis. Gràcies a la seva proximitat amb la capital, el seu nombre d'habitants i la seva façana marítima, Premià pot esdevenir una alternativa en l'oferta d'espais per a empreses de serveis creixents en la nostra economia, com ara els relacionats amb les noves tecnologies o l'educació. És a dir, més enllà de deixar-nos caure en el parany d'esdevenir un poble dormitori, cal implantar polítiques que ens permetin explotar els nostres avantatges per esdevenir generadors d'activitat econòmica, especialment en el sector serveis.

Per altra banda, hem de cercar també els clients externs, i en aquest punt sorgeix la necessitat de disposar de comunicacions òptimes amb les poblacions veïnes, és a dir, d'una xarxa de transport públic amb el nostre entorn. Però també caldrà cercar solucions atractives d'aparcament en forma de places dissuasòries ubicades estratègicament al municipi, i complementar-ho tot plegat amb un transport col·lectiu interurbà suficient.

Cal tenir en compte el paper destacat que hi juga l'oferta d'oci com a complement cada vegada més important en l'experiència de compra. Serà necessari, doncs, potenciar i cuidar la restauració, la cultura i l'oci en general. L'organització d'esdeveniments, com ara fires temàtiques o ofertes d'oci i restauració creuades sota el format de packs experiencials, pot suposar un factor dinamitzador i de comunicació per atreure clients tant interns com externs.

Cal ser conscients que aquesta realitat canviant a la qual fèiem referència demanarà que des de l'administració local s'ofereixin uns serveis de comerç i promoció econòmica suficientment dimensionats i tècnicament ben preparats per fer front als nous reptes que se'ns presenten, especialment per a aquells que guardin relació amb la digitalització del comerç.

Per últim, en l'àmbit del comerç electrònic cal aprofitar els avantatges que la xarxa de comerços locals, ben organitzada, té davant dels grans operadors online. No es tracta de lluitar contra Amazon, sinó de millorar el servei que Amazon ofereix. Entre els avantatges destaca la logística de proximitat, més econòmica i sostenible, amb temps de lliurament curts i la possibilitat d'establir punts de recollides Click & Collect a prop dels domicilis dels clients, així com l'opció de retorn dels productes als diferents comerços. El component humà també és important: darrere de cada comanda hi ha el botiguer o la botiguera que coneixem bé, i al qual, en un moment donat, podem escriure o trucar perquè ens acabi d'explicar o aclarir els dubtes sobre el producte que estem adquirint des del nostre mòbil o tauleta.

En aquest sentit, cal desenvolupar iniciatives des de l'ajuntament, com ja han fet altres municipis, que estructurin plataformes marketplace i solucions logístiques per potenciar aquests avantatges; en cas de no fer-ho així, serà molt difícil competir amb les grans plataformes online. Aquestes iniciatives s'han de plantejar des de l'Ajuntament i posar en marxa mitjançant la col·laboració de les associacions, comerços, restauració i teixit empresarial del poble. En aquest punt, cal també tenir visió de comarca i considerar especialment els nostres pobles veïns i, molt especialment, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt.

Què és el que NO hauríem de fer?

A llarg termini, no podem perdre aquesta perspectiva de quin és el model de poble que ens cal i aquesta necessitat d'estratègia transversal. Les accions de suport que avui dia es fan, entre les quals l'organització d'esdeveniments, les campanyes publicitaries o les accions formatives, sovint es plantegen de forma inconnexa per culpa d'aquesta manca de planificació política; com a resultat, no poden combatre la despoblació natural del nostre comerç i corren el risc de ser econòmicament ineficients.

A mitjà termini, no hem de renunciar a tenir unes infraestructures bàsiques, com ara el mercat municipal, en condicions òptimes i exigibles per als temps que corren.

No hem d'oblidar mai tampoc que els agents econòmics han de ser, després dels veïns i veïnes del poble, el segon client més important per a l'administració local, i és des d'aquesta perspectiva que s'han de treballar totes les polítiques municipals.