Reus

Notícia

Noemí Llauradó presenta el Pla d'Acció Municipal que es desplegarà durant el mandat (2019-2023)

La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó a la presentació del PAM
La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó a la presentació del PAM
L’Ajuntament de Reus està treballant en l’elaboració del Pla d’Acció Municipal que té com a finalitat establir les línies prioritàries, els objectius i les actuacions que el govern municipal desplegarà durant el present mandat (2019-2023). És, per tant, el full de ruta que orienta quin model de ciutat es vol per a Reus.
El PAM ha d’incloure aquelles mesures més urgents, però també aquelles accions que han de formar part de l’estratègia a mitjà i llarg termini en tots els àmbits municipals. D’aquesta manera, es referma el compromís amb la ciutadania i el bon govern per avançar cap a un Reus millor.
La voluntat és planificar l’obra de govern que es vol impulsar des de l’Ajuntament durant aquest mandat. Això permetrà dibuixar amb claredat els objectius que es volen aconseguir i els passos o accions que s’han de fer per aconseguir-los.
El PAM s’impulsa i elabora des de la Vicealcaldia perquè és una de les funcions que té assignades. En concret, es tracta de la direcció i gestió dels assumptes relatius a la coordinació de l’acció del Govern municipal per assolir els objectius definits en els plans o programes que aquest defineixi. A més, l’elaboració es fa amb el suport de totes les regidories de Govern. Serà, doncs, el resultat del treball de tot l’equip de Govern.

Fases d’elaboració
El PAM inclou dues fases d’elaboració

Fase 1
Des de Vicealcaldia s’ha emplaçat a totes i cadascuna de les regidories a fer les seves aportacions al PAM. En concret, les regidories han de definir els grans objectius estratègics que tenen per a aquest mandat i, a continuació, determinar les accions que realitzaran per tal d’aconseguir aquests objectius.
En concret, els objectius i les accions recollits al PAM seran:
  • aquells que siguin nous o que signifiquin un element de millora respecte al que s’està desenvolupant en l’actualitat
  • aquells que -tot i que ja s’estiguin impulsant/executant- es consideren bàsics per a poder assolir un objectiu estratègic ja establert.
Fase 2
Posteriorment, i amb l’objectiu d’aconseguir un projecte col·lectiu, s’obrirà un procés de participació ciutadana per tal de conèixer la seva opinió sobre les actuacions plantejades per part del govern municipal.
Una planificació transversal basada en quatre pilars
El PAM s’estructurarà en quatre grans eixos: progrés social; espai urbà; desenvolupament econòmic; gestió, organització i planificació. Es tracta d’uns eixos que han de ser els pilars de l’acció de govern d’aquest mandat.
En aquest sentit, són uns eixos que van més enllà de la divisió de regidories existent. És a dir, el PAM vol generar una visió global i transversal del model de ciutat que es vol, independentment de com estiguin repartides les competències entre les diverses regidories.

Sobre el procés participatiu
Un cop estigui elaborat el PAM (fase 1), es posarà en marxa un procés participatiu (fase 2). Es tracta d’un procés participatiu de caràcter consultiu.
En concret, les reusenques i reusencs podran votar quines de les accions incloses al PAM consideren que són més importants. Amb aquesta informació, el govern municipal podrà posar més èmfasi en unes o altres accions a l’hora d’executar-les.
Espais a través dels quals es vehicularà el procés participatiu:
  • La plataforma participa.reus.cat: és una plataforma que ja s’ha utilitzat en anteriors processos, com els dels pressupostos participatius. Permetrà que els ciutadans votin electrònicament les accions que considerin més rellevants i també que facin comentaris sobre el PAM.
  • S’habilitarà un punt físic a l’antic hospital de Sant Joan per tal que els ciutadans també puguin votar de manera presencial les accions que considerin més destacades.
  • Es realitzarà una sessió informativa oberta a tota la ciutadania per conèixer la seva opinió de primera mà. La liderarà la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, i la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores.