Fer un Reus millor. Aquesta és una expressió que hem verbalitzat molt els darrers mesos i que segur que molts dels que ara llegiu aquestes línies també heu sentit insistentment. Doncs bé, ha arribat l’hora de passar a l’acció.    I per aconseguir aquest Reus millor, des del govern de la ciutat apostem per posar les llums llargues. Dit d’una altra manera, apostem per la visió estratègica i també per l’ordre, ja que totes dues coses són imprescindibles per fer avançar Reus.

Fa pocs dies que cinc instituts de la ciutat van rebre el segell de la Xarxa de Centres per la Igualtat de Reus. Aquest és un reconeixement que ha creat la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència de l'Ajuntament de Reus que encapçala Esquerra Republicana de Catalunya, per tal de reconèixer la feina en pro de la igualtat que fan els centres educatius i promoure que reflexionin sobre els aspectes de la seva organització interna i activitat diària que poden reforçar o interferir en la coeducació i la transmissió d’actituds igualitàries.

Dels que som més grans... Qui no recorda l'afany, la il·lusió, els anhels d'anar cap a una societat més justa socialment i que en aquells anys negres del franquisme no podíem portar a terme? Qui no recorda aquells anys de transició on per conquerir les llibertats anàvem tots a una amb ideologies diverses però amb un sol fi: conquerir la democràcia i començar un camí nou ple d'esperança? Malauradament aquella anomenada "transició modèlica" s'ha vist amb el pas dels anys que no era "transició" i molt menys "modèlica"; es va fer una Constitució Espanyola sota l'amenaça militar, no es van legalitzar tots els partits polítics democràtics (recordeu que ERC no estava legalitzada en les primeres eleccions), no es van desmantellar del tot les estructures franquistes que encara avui persisteixen i apareixen amb virulència.

“Иди и смотри”, Idi i smotri, en rus; “Come and see”, en anglès. Aquest és el títol d'un film de l'antiga Unió Soviètica, on es narra l'ocupació d'un petit poble camperol de Bielorússia durant la Segona Guerra Mundial. Ara vull fer només esment a l'ultima escena on, envolcallada pel Dies Irae de W. A. Mozart, veiem al noi protagonista afegint-se a una llarga columna de partisans mentre tots junts s'endinsen al boscos.

Aquest divendres, 1 de setembre, quan queda un mes exacte pel Referèndum, l'Agència Tributària de Catalunya fa un salt molt important que permetrà posar les bases perquè de cara al futur pugui anar més enllà. Així doncs, es durà a terme l'activitat integral dels serveis tributaris de la Generalitat i s'està preparat per afrontar nous reptes de cara al futur. Si el proper 1 d'octubre guanya el sí, la Generalitat de Catalunya haurà d'assumir totes les funcions que són pròpies d'un Estat i a l'Agència Tributària de Catalunya li correspondrà assumir plenes competències en matèria tributària.

Primers d'agost, matí-migdia d'un dilluns calorós com qualsevol altre al centre de Reus. Els comerços oberts necessiten atreure l'atenció dels vianants d'arreu que busquen en un plànol el Gaudí Centre, la Casa Navàs, el Museu Salvador Vilaseca... petites pintades que embruten alguna façana donen un missatge poc encoratjador: "Tourist go home, refugees welcome". Parlar en un missatge així de la resta del món em sembla una reducció a l'absurd tan rídicula com malintencionada.

Aquest dijous 13 d'octubre, el conseller de Salut, Antoni Comín, juntament amb el delegat del Govern i el director del CatSalut han presentat el Pla Estratègic Sanitari del Camp de Tarragona 2016-2020. Valorem molt positivament que el conseller hagi escollit el Camp de Tarragona com a primera regió sanitària que disposarà d'un Pla Estratègic. De fet, resulta del tot encertat, ja que es tracta de la segona àrea metropolitana de Catalunya, i de l'anàlisi de la situació que s'ha fet es desprèn que hi ha una sèrie de necessitats de la nostra població que demanen una planificació acurada per millorar-ne l'atenció sanitària,  combatre'n les desigualtats en salut i la manca d'equitat per motiu de gènere.