Ribera d'Ebre

Totes les notícies

Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Gemma Carim serà la candidata a presidir el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal va ser la força més votada (4.542 vots) i amb un major nombre de regidores i regidors (57) i la que més alcaldies va aconseguir (9) a la Ribera d’Ebre a les eleccions municipals, obtenint així 10 del 19 consellers i conselleres comarcals que composen el Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. D’aquesta manera, han estat proclamats conselleres i consellers, Gemma Carim de Vinebre, Jesús Àlvarez de Móra la Nova, Sergi Borràs de La Torre de l’Espanyol, Cinta Agné de Móra d’Ebre, TereAgné de Ginestar, Meritxell Margalef de Tivissa, Toni Llambrich de Miravet, Vera Llombart de Flix, Maria José Alcoverro de Garcia i Amadeu Pros d’Ascó. D’entre els consellers i consellers d’ERC-AM, es proposarà al Ple del dia 15 de juliol, l’actual presidenta, Gemma Carim, per continuar com a presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Des d’ERC-AM volem destacar la voluntat treballar amb els consellers i les consellers del Ple que ho vulguin perquè  hem d’afrontar grans reptes com a comarca, i cal que ho fem de la mà i amb el màxim consens possible i amb tot, considerem que la Gemma Carim, actual presidenta, compleix amb aquest esperit, amb una vocació de servei públic immensa, i recollint amplis consensos per seguir desenvolupant la tasca de liderar l’ens comarcal, per això esperem que reculli amplis suports. Entre les prioritats comarcal tindran, des de la vessant de serveis i atenció a les persones, anirà en la millora de la prestació de serveis, fomentar la igualtat en tots els àmbits (gènere, lgtbi, nova ciutadania,...), promoure la mediació en l’habitatge des de l’administració, fer polítiques de joventut generant oportunitats per fixar joves al territori, promoure la cultura comarcal, i treballar en la millora dels serveis socials, d’ensenyament i de salut de la comarca. Un segon element a treballar des del Consell Comarcal, anirà pel suport i la prestació de serveis als municipis de la comarca, en gestió de residus i medi ambient, en TIC o protecció civil.

Conseller Comin amb alcaldesses, alcaldes i representants ERC de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta

Satisfacció per l’anunci del conseller Comín de la creació de l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre que gestionarà l’Hospital de Móra d’Ebre

El conseller de Salut, Toni Comín, ha anunciat avui en roda de premsa des del mateix Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, acompanyat del director dels serveis territorials de Salut, Ismael Piñas, que s'està creant l'empresa pública Salut Terres de l’Ebre, empresa que permetrà al CatSalut articular els serveis de salut al territori i treballar en xarxa. Aquest canvi de model de gestió de la salut pública que ha anunciat el conseller avui a Móra d’Ebre és el que s’anirà implantant arreu del país i el que permetrà que cada regió sanitària tingui dues grans potes, la de l’Institut Català de la Salut (ICS) i la del CatSalut. Des d'ERC Ribera d'Ebre volem manifestar la satisfacció perquè el Departament de Salut ha escoltat les reivindicacions del territori i, per tant, l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre passarà a ser gestionat directament pel CatSalut quan el mes de març de 2018 s'acabi la concessió de l’actual conveni amb Sagessa. També vol dir que això permetrà que no pugui a tornar a passar el que ha passat amb la gestió actual de l’Hospital, en què el conveni amb SAGESSA ha permès traspassar 4 milions d’euros a l’Hospital Sant Joan de Reus, un fet que el mateix conseller ha titllat de “decisió injusta”. A més, ERC celebrem que es deixi enrere el model de consorcis i empreses municipals que tants problemes ha suposat i que el nou model se centri en una empresa 100 % depenent del CatSalut, com sempre hem defensat.  També s'ha recordat que les inversions en insfraestructures de funcionament general de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre pel CatSalut, que és a qui corresponen, mai no s’han deixat de fer i que a partir de la gestió directa de l’Hospital, l’abril vinent, les inversions en infraestructures tecnològiques que corresponen fins ara a SAGESSA i que no s'han portat a terme es podran implementar. De fet, ha recordat que la primera correspon a la instal·lació d’un mamògraf, fruit de la donació de la Fundació Amancio Ortega.

Alcaldesses, alcaldes i electes d'ERC Ribera d'Ebre durant la roda de premsa d'avui.

ERC Ribera d’Ebre reclama una empresa pública del CATSALUT que gestioni l’Hospital de Móra d’Ebre

Els alcaldes, les alcaldesses i la resta d’electes d’Esquerra Republicana de la Ribera d’Ebre han comparegut avui dimarts davant dels mitjans de comunicació per reclamar ‘que el Servei Català de la Salut (CatSalut) s’ocupi de la gestió de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, mitjançant una empresa pública i a partir del 2018, que és quan acaba l’actual conveni amb SAGESSA’.   Des d’ERC Ribera d’Ebre s’ha volgut posar de manifest que el fet que un ajuntament gestioni l’Hospital és un model de gestió fallit, insuficient i problemàtic, i que aquest model en què l’Hospital de Móra depèn de Reus ha comportat un dèficit d’inversions i de manteniment de les infraestructures hospitalàries i ha empitjorat les condicions laborals dels treballadors, les especialitats i els professionals de l’Hospital Comarcal. Els republicans han recordat que ‘els diners per a l’Hospital de Móra hi eren, el CatSalut els transferia en concepte de serveis, atenció, inversions, manteniments i amortització, però han fet cap a un fons de reserva que ha servit per tapar amb deficiències els forats de mala gestió de Reus’. De fet, es continua reclamant la imperiosa necessitat que SAGESSA i el conglomerat dependent de l’Ajuntament de Reus facin les inversions que demanen el Comitè d’Empresa i les institucions del territori, unes inversions que fan molta falta a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i que haurien d’estar fetes abans que acabi l’any i el conveni de gestió actual.   Per tant, vist el que ha passat els darrers anys, els electes d’Esquerra Republicana a la Ribera d’Ebre han fet ‘una demanda molt clara: s’ha de crear una empresa pública del CatSalut integrada al Sistema Nacional de Salut Català per tenir una sanitat pública i de qualitat a la República Catalana’.   ERC-Ribera d’Ebre té clar que ‘aquesta empresa pública ha de tenir a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre tant els òrgans de govern i direcció com els de gestió i administració’ perquè és l’únic hospital que és propietat del CatSalut a les Terres de l’Ebre.

Esquerra Republicana demana a l'Ajuntament de Reus que renunciï a descapitalitzar l’Hospital de Móra per salvar el de Reus

També demana al Departament de Salut que denunciï el conveni de gestió amb les societats de Reus referents a l'Hospital de Móra d'Ebre, amb la salvaguarda dels drets dels treballadors de l'Hospital. Arran de les informacions dels darrers dies amb referència a la bancarrota de l'Hospital Sant Joan de Reus, davant de les confirmacions que, de nou, se sostrauran fons de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre i de la possibilitat que els actuals administradors de l’Hospital decideixin no pagar els complements de productivitat als treballadors de l'Hospital Comarcal, des d'Esquerra Republicana de la Ribera d'Ebre volem manifestar el nostre més profund malestar pel que considerem un nou atac al territori i demanem a l'Ajuntament de Reus i als actuals gestors dels conglomerats de SAGESSA, GECOHSA i Hospital Sant Joan de Reus, SA, que no toquin ni un euro més del fons de reserva de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre.   ERC considerem que aquest fons de reserva de l'Hospital Comarcal s'ha acumulat a causa de la manca d'inversions durant anys i per la inexistència d’una política de recursos humans que valori els professionals que treballen a l'Hospital de Móra d'Ebre, amb la crisi econòmica com a excusa.   Considerem, també, que l'actual model de gestió hospitalària, pel qual l'Ajuntament de Reus s'ha fet amo i senyor dels recursos del nostre territori, és una autèntica vergonya, perquè pagarà complements de productivitat als professionals de l'Hospital de Reus i deixarà sense aquests complements els professionals de l'Hospital de Móra d'Ebre, pagant el nostre territori.   Des d'ERC, volem  que s'apliqui immediatament un nou model hospitalari, no supeditat a cap ajuntament, amb la denúncia del conveni contracte actual i el rescabalament de la prestació de serveis dels organismes instrumentals del Departament de Salut, de manera que els drets dels professionals quedin salvaguardats i millorin respecte al model dependent, l’actual, que s’ha demostrat ineficaç.

Els alcaldes i regidors d’ERC-AM a la Ribera d’Ebre treballaran el 6 de desembre

S’adhereixen al manifest de l’Associació de Municipis per la Independència.   El dimarts 6 de desembre és festa a tota Espanya amb motiu de la celebració del referèndum del 1978 en què es va votar la Constitució Espanyola. Una Constitució que s’ha mostrat insuficient, i que massa vegades s’ha utilitzat en contra dels catalans. I especialment, en aquest moment en què el poble de Catalunya ha optat majoritàriament per la Independència i és aquesta mateixa Constitució la que no ho permet i en tot cas, els representants polítics de les institucions espanyoles, l’utilitzen per prohibir-ho. És per això, que els càrrecs electes d’ERC-AM a la Ribera d’Ebre duran a terme reunions de treball, accions cíviques i solidàries per tal de reivindicar que des dels ajuntaments, treballem per fer un país que aquesta Constitució ni ens serveix, ni ens protegeix, ni ens representa com a poble.   Els representants electes d’ERC-AM de Benissanet, Garcia, Ginestar, La Palma d’Ebre, La Torre de l’Espanyol, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera i Tivissa... treballaran el 6 de desembre com ho fan tots els dies de l’any, al costat dels veïns i veïnes dels pobles de la comarca.   A Benissanet, l’Alcalde Xavier Arbó acompanyat dels regidors de l’equip de govern, treballaran des de l’Ajuntament durant el matí. Igual que l’alcalde de Móra la Nova, Francesc Moliné i els regidors d’ERC-AM de la vila. A la Torre de l’Espanyol, l’alcalde Joan Juncà i els regidors d’ERC estaran a l’Ajuntament treballant i a les 13h llegiran el manifest de l’Associació de Municipis per la Independència i faran un vermut popular. L’alcaldessa de Ginestar, Conxita Pujol i els regidors de l’equip de govern, estaran també treballant d’11 a 13h a l’Ajuntament. L’alcaldessa Blanca Lopez i el seu equip a Garcia treballaran com cada dia pel seu poble, aquest 6D han quedat amb voluntaris de Garcia per netejar diverses senderes i camins del terme.

La Ribera d'Ebre anul·la els nomenaments de Franco com a alcalde de diverses poblacions

Els plens dels ajuntaments de Benissanet, Garcia, Ginestar, Flix, Miravet, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Palma d'Ebre, la Torre de l'Espanyol i Vinebre ja han aprovat o aprovaran els dies vinents l'anul·lació dels respectius acords de Ple de l'any 1964, en què es nomenava, amb motiu del 25è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre, alcalde honorífic i, en alguns casos, perpetu el dictador Francisco Franco. Aquests acords havien passat inadvertits durant més de 35 anys, ja que va ser un requeriment del governador civil i del cap provincial de la Falange als ajuntaments de l'època, amb motiu de les celebracions pel final victoriós de la Guerra. La gent d'ERC de la comarca compartim que acords de ple com els que prenem ara ajuden a posar en relleu que durant els quaranta anys de transició espanyola no s'ha fet neteja del passat que la precedia, i que encara resten vestigis que exalten la figura d'un personatge que es va aixecar en armes contra la democràcia i va començar una guerra fratricida seguida de quatre dècades de repressió i morts. Per tant, cal fer actes per al rescabalament de la memòria i la dignificació dels homes i les dones que van perdre la vida defensant els valors de la llibertat, la democràcia i el republicanisme. Encoratgem, per tant, els pobles de la província que encara no ho han fet que consultin els seus arxius i actes del ple dels dies 31 de març i 1 d'abril de 1964 i que anul·lin aquests acords de ple. Cal recordar que el governador civil de Tarragona, Rafael Fernández, Martínez, el 21 de juny de 1966, amb motiu de la inauguració del monument franquista que hi ha la mig de l'Ebre, i acte presidit pel mateix dictador espanyol, va començar el seu discurs dient ‘excelencia y alcalde honorario y perpetuo de todos los ayuntamientos de la provincia de Tarragona...’. Cal recordar que entre aquestes celebracions per aquesta trista i fosca efemèride que van portar 40 anys de repressió i més morts, hi va haver també la instal·lació del monument franquista que hi ha al mig del riu a Tortosa i que, segons s'ha posat en relleu les darreres setmanes, sembla que els municipis de la demarcació haurien fet aportacions econòmiques per a la construcció del monument d'exaltació del franquisme.

Esquerra tem que el pacte PSOE-PP comporti la ubicació del cementiri nuclear a Ascó sense tenir en compte la voluntat de Catalunya

El senador Pere Múñoz considera que si el Govern de l’Estat decideix ubicar el cementeri nuclear a Ascó, serà una nova agressió contra la sobirania de les institucions democràtiques de Catalunya. Lluís Salvadó demana una vegada més a l’ajuntament d’Ascó que retiri la seva candidatura sinó vol incrementar la fractura social i institucional al territori Aquest matí, Lluís Salvadó, secretari d’Organització d’Esquerra a l’Ebre, i Pere Muñoz, senador d’Esquerra dins l’Entesa Catalana de Progrés, han comparegut en roda de premsa per explicar que demà, el senador Muñoz, interpel·larà el ministre d’Indústria al Senat per tal que informi sobre el calendari previst per fer pública la decisió sobre la ubicació del cementiri de residus nuclears, com també per saber si el Govern espanyol pensa complir la promesa que tindrà en compte la voluntat del territori que hagi presentat candidatura per acollir-lo. En aquest sentit, Muñoz ha fet referència a l’aprovació de mocions contràries a acollir el cementiri de residus nuclears a Catalunya aprovades als ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i el Parlament de Catalunya, i ha advertit que “el Ministeri d’Indústria i el Govern espanyol no pot ubicar l’MTC a Ascó si té en compte aquestes mocions i pretén complir la seva paraula”. En la interpel·lació al ministre, Muñoz també li demanarà si és cert que tenen previst incentivar econòmicament els municipis que acullin l’MTC, perquè sembla que en aquests moments hi ha incertesa sobre aquesta qüestió, ja que segons el calendari previst s’hauria d’haver fet pública l’ordre ministerial i encara no ha sortit a la llum. Per tant, segons Muñoz, l’objectiu d’Esquerra és fer-li arribar al ministre la situació de la convocatòria catalana i ha afirmat que “volem fer arribar al ministre la fractura social que la candidatura d’Ascó per acollir l’MTC ha suposat per al territori, com també el posicionament contrari d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions i, sobretot, del Parlament de Catalunya”, perquè “entenem que el Ministeri ha rebut un altre missatge de part de l’AMAC i entitats que no són de representació pública.

Pere Muñoz, senador

Muñoz presenta una moció perquè es respectin els acords dels parlaments autonòmics a l'hora d'ubicar el cementiri nuclear

Arran de la interpel·lació que ahir el senador republicà del grup de l'Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, li va formular al Ministre d'Indústria espanyol, Miguel Sebastián, sobre el magatzem temporal centralitzat de residus nuclears (MTC), Muñoz ha decidit presentar una moció conseqüència de la interpel·lació. Segons el senador d'Esquerra, "el motiu és la manca de concreció i el retard del Govern espanyol a l'hora de clarificar la ubicació del cementiri de residus nuclears". La moció presentada demana de manera literal "vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació de l'MTC al consens social i institucional, especialment amb les CCAA que puguin veure's afectades per les candidatures municipals presentades, respectant els acords dels parlaments respectius". A més, la moció vol "que l'esmentat consens s'adapti al que estableix el conveni d'Aarhus, signat i ratificat per tots els Estats Membres de la Unió Europea, sobre l'accés a la informació i la participació de la ciutadania en la presa de decisions en els assumptes ambientals, i també a les recomanacions del programa COWAM de la CE, que fa referència específicament a la governança dels procediments per a la gestió de residus radioactius als països de la Unió Europea ". El senador republicà ha recordat que el Ministre d'Indústria ahir al Senat va declarar en la seva intervenció que la ubicació de l'MTC s'hauria de fonamentar "en un ampli consens polític, institucional i social" i que "s'escoltaran totes les parts interessades i, evidentment, com no pot ser d'altra manera, les comunitats autònomes i les forces polítiques". Muñoz, però davant la manca de concreció del Ministre i de les bones paraules ha afirmat que és "l'hora de passar als fets" i "a les accions concretes". És per això que Pere Muñoz no dubta que "la votació d'aquesta moció serà la prova del cotó que demostrarà si el Govern espanyol pensa tenir en compte el rebuig expressat pel Parlament català i la majoria d'institucions del nostre país sobre la possibilitat d'acollir el cementiri de residus nuclears".