Ripoll

Notícia

ERC proposa col·locar elements de record a les persones de Ripoll deportades a camps de concentració nazis

El grup municipal d'ERC porta a votació al ple del 25 de febrer de 2020 de l'ajuntament de Ripoll, la següent moció:

MOCIÓ EN RECORD A PERSONES DE RIPOLL DEPORTADES ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS
 
El foment de la memòria històrica és important com a eina de dignificació i record per a les persones que han sigut víctimes de guerres, pogroms o persecucions diverses per raons ètniques, ideològiques, religioses o de qualsevol tipus.  Més enllà del record necessari, crear espais de memòria és imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves. Esdevé la manera de donar compliment als postulats de l’ONU per a l’assoliment dels tres grans eixos del que ha de ser la Memòria Històrica: Veritat, Justícia i Reparació.

El 27 de gener es va celebrar el Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust, dia instaurat per Nacions Unides per posar de manifest la memòria de qui va ser víctima de la barbàrie Nazi. A Catalunya, segons un estudi del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern català, de la Universitat Pompeu Fabra i de l'entitat Amical Mauthausen, eleva a 8.964 el nombre de deportats republicans als camps nazis.
D’aquests, 7.347 van estar internats a Mauthausen-Gusen, 751 a Dachau, i 638 a Buchenwald. La resta es va repartir entre altres camps com Neuengamme, Flossenbürg i Ravensbrück. Moltes d’aquestes persones deportades eren dones, de les que malauradament no ha quedat cap registre, no se’n sap el nom ni la procedència. El 59% de les persones deportades va morir i el 4% es van donar per desaparegudes. Un 37% van ser alliberades.

A  Ripoll, gràcies a informació de familiars i a estudiosos en la matèria, coneixem que cinc persones van ser deportades a camps d’extermini nazi, tres hi van morir i les altres dues van ser-ne supervivents. En tots els casos van ser deportats als camps de concentració nazis de Mauthausen-Gusen. Aportem aquesta informació en un document annex perquè ho puguin comprovar i validar els tècnics municipals. És probable que alguna altra persona ripollesa també fos deportada, però caldria investigar-ho més a fons.

Per aquest motiu, proposem instal·lar plaques o llambordes de memòria, també anomenats Stolpersteine, una idea importada d’Alemanya que va començar a desenvolupar l’artista Gunter Demnig l’any 1992. El 16 de desembre d’aquell any, Demnig va col·locar el primer llambordí davant de l’ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d’extermini nazis. L’any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món.

Els “Stolpersteine” estan fets de formigó de 10 cm per 10 cm i estan coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme. L’objectiu d’aquestes llambordes és aturar al vianant -de fet, també es coneixen com a pedres de topada- i fer-lo pensar en la persona empresonada, desapareguda, assassinada, torturada. Hi ha un llambordí únic per a cada persona, i així molts cops podem trobar tres, quatre o més llambordins junts, corresponents als membres d’una mateixa família assassinada.

Des de l'inici del projecte, s’han instal·lat més de 60.000 llambordins en més de 1.800 municipis europeus, a fins a 21 països d'Europa. No només, però, es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. També recuperen la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, els “stolpersteine” reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació.

L'any 2013 l'Amical de Mauthausen i altres camps endega el projecte Xarxa de memòria i de prevenció del feixisme, "Mai més", amb l'objectiu de crear una xarxa a nivell local integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica. Actualment, la xarxa està integrada per 30 centres i compta amb el suport d’ajuntaments i diverses entitats. El projecte preveu dur a terme altres activitats i estendre's a altres territoris de l'Estat espanyol i Europa. El Memorial Democràtic ha impulsat la col·locació de llambordes “Stolpersteine” en el territori de Catalunya.
 
Per tots aquests motius, el Grup Municipal d’ERC de Ripoll proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents ACORDS:
PRIMER.- Que l’Ajuntament, en col·laboració amb les entitats de la memòria històrica i les persones que han investigat, actualitzi, elabori i publiqui un cens definitiu de les persones de Ripoll deportades als camps nazis.
SEGON.- Que l’Ajuntament  instal·li els llambordins “Stolpersteine” en record de les persones de Ripoll deportades als camps de concentració nazis.
TERCER.- Que l’Ajuntament promogui activitats de sensibilització entre les escoles, instituts i entitats de lleure per recordar-los i educar-los en el respecte a la vida i el rebuig a qualsevol ideologia totalitària.
QUART.- Traslladar els presents acords al Memorial Democràtic, a la Federació Catalana de Municipis, a l’Associació Catalana de Municipis, a l’Amical Mauthausen, a l’Amical Ravensburg, així com a totes aquelles associacions compromeses en la reivindicació i dignificació de les víctimes de la barbàrie nazi i feixista.