Ripollès

Dimecres, 2 de novembre del 2011

La reiterada frustració dels catalans

He escoltat en molts moments, per part de polítics de “primera línia” (de foc?), una coartada perfecte per evitar un pronunciament favorable sobre un tema: “...aquest posicionament, aquest objectiu, al no aconseguir-se, generaria frustració al poble de Catalunya”. Insisteixo, ho he escoltat moltes vegades i sorgint de tots “els colors” de l’arc de Sant Martí polític. D’uns més que altres, també és veritat!. A partir d’aquesta expressió fantàstica... “jo penso que això pot arribar ser bo, però com que no sé segur si ens ho donaran, o ho aconseguirem, no ho podem ni plantejar, perquè sinó genera frustració a l’immadur (això ho dic jo), poble de Catalunya...” em permeto fer-hi alguna reflexió.

A la política, als objectius polítics, amb voluntat de transformar i millorar la societat, hem de prioritzar ser ambiciosos. Segurament també a molts altres àmbits de la vida, el professional, el de l’amistat... hauríem de prioritzar ser ambiciosos. Sóc conscient que aquesta paraula té, o pot tenir, si és de forma desmesurada i sense altres valors i contrapesos, una entrada negativa. L’ambició pot arribar a ser malaltissa, i no bona, en excés. Per tant, crec que en política i als objectius de la mateixa, l’ingredient ambició ha de ser-hi present, com també el factor de ser previsors, el del consens, el fet d’entendre i positivar la incertesa (no tot hem d’exigir que sempre haguem de saber com acaba i amb un 100% de seguretat), com a mecanismesamb per realment fer avançar les coses de forma decidida. La situació econòmica, però no només econòmica sinó amb l’afectació amb moltes i diverses cares de la vida, fa que s’hagin de prendre decisions, és un moment que cal endevinar més que mai les decisions en base a un certa ruta definida. I aquí, per mi és un bon moment per ser ambiciosos, pel bé, pel futur i sobretot per la felicitat de la gent que vivim en aquest país.

Dos exemples de la coartada, això generaria frustració. Fa una setmana el President Montilla, com a Primer secretari del PSC, en referència al concert econòmic i l’estudi de l’Institut d’Estudis Autonòmics que avalava aquest camí: ha titllat “la proposta en el marc actual és impossible I comportarà més frustració pel país".La segona mostra, la del secretari general de CiU i candidat a les properes eleccions espanyoles, Josep Antoni Duran i Lleida, en unes declaracións del 5 d’abril de 2011, després que el President Pujol abracés el camí independentista com a vàlid. Duran deia: “no em deixaré arrossegar pel corrent independentista que hi ha en la política catalana, perquè pot provocar divisió i frustració per la seva inviabilitat".  

Carles Bassaganya i Serra