Ripollès

Notícia

Discurs de comiat de Teresa Jordà com a regidora de Ripoll

  • Comiat Teresa Jordà
  • Comiat Teresa Jordà
  • Comiat Teresa Jordà
  • Comiat Teresa Jordà
Bon vespre a totes i a tots. Ja ho deia l’amic Pep Pujals: “No hi ha res, que duri per sempre”  i és que a mida que et fas gran, te n’adones, que és una immensa sort que això sigui així.

Suposo que hi ha poques excepcions, de fet quan  al s.V a.c Aristòtil teoritzava sobre Política ho va clavar, i encara avui les seves tesis regeixen l’administració del poder, deu ser una de les excepcions que confirmen la regla.

Però avui no toca ni teoritzar, ni filosofar, ni tan sols fer història. Avui m’acomiado d’aquesta casa, de la Casa consistorial, de fet..., de la casa de tots els ripollesos i les ripolleses. Una casa que com a ciutadana seguirà sent meva, ara però des d’una altra òptica i des d’una posició diferent, la d’una ripollesa que aspira a viure en un poble millor.

De fet, la mateixa aspiració que em va portar a encapçalar el projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya a Ripoll, aquell ja llunyà 1999 ( que dur sona reconèixer que sóc regidora de la casa des del segle passat. Tot i que cal dir que d’altres em superen amb escreix...). Tenia 24 anys i mil ganes de menjar-me el món. Una il·lusió desfermada per fer més gran i sobretot més just el poble que coneixia i estimava. Ho feia des del convenciment que la justícia social havia de ser la base de la societat i que només sota els valors del republicanisme radical podíem tenir un Ripoll de ciutadans lliures i iguals.

Vaig ser regidora a l’oposició al costat d’un gran company, bon amic i excel·lent compatriota, en Quico Terradelles; tots dos substituíem a una insigne ripollesa que durant anys va defensar els postulats d’esquerra i independentistes a Ripoll, l’Anna Ma Faja.
Van ser anys d’aprenentatge i de començar a sentir a la pell la duresa de la política en la proximitat de l’univers municipal.

El 2003 la vila de Ripoll ens va donar la oportunitat de gestionar l’Ajuntament a través d’una coalició de forces d’esquerres i així ho vàrem fer.
Varen ser 8 anys d’intensitat extrema, anys de diàleg permanent, anys de transformació, anys de persecució in extremis, si calia, de qualsevol ajuda que ens permetés tirar endavant tots aquells projectes que donaven forma al nostra model de poble, aquelles infraestructures que, al nostra entendre, farien de Ripoll, una capital de comarca de primer ordre que fos present arreu i que bategués a bon ritme, en un país que, a poc a poc, despertava de l’ofec estatal per reclamar dignitat com a poble.
D’aquests anys em reservo el nostre llegat polític, no és el moment ni el lloc,  però sí vull deixar constància del meu llegat personal.

Vaig tenir l’honor i el goig de poder treballar al costat de grans persones, algunes per la seva vàlua política, d’altres pel seu radical compromís amb el mandat que per 2 vegades ens havien donat els ripollesos, i d’altres pel seu incontrolat afany de canviar dinàmiques velles i arcaiques d’aquelles que s’enquisten, com per norma, a les institucions, però totes elles, sense excepció van estar companys excel·lents tant en la vessant professional com també personal.

He après que més enllà d’ideologies i de maneres de fer i de pensar, la política la fan les persones i ensopegar amb persones que en moments durs i difícils esdevenen amics és un privilegi que sempre duré a la motxilla de la vida.
 Perquè a aquestes alçades em ve de gust dir-ho, i dir-ho alt i clar: La política municipal és la política de la pell, la que et va directe a vena, directa al cor, la que et regala els millors i els pitjors moments de la vida, la que et fa somriure i la que et fa plorar.

Gràcies, mil gràcies Eudald Casas, Ramon Orriols, Carme Martinez, Casilda Gómez, Quico Terradelles i Ramon Serra.

No puc deixar de dir, perquè no seria just, tot allò que des de la discrepància ideològica a vegades, més per una qüestió de partits que de models de poble, m’han aportat altres grans companys de viatge.

El PSC a Ripoll ha estat un partit vital en la història democràtica de la nostra vila, va ser un honor poder treballar amb companys que van “parir” l’esquelet del Ripoll post-franquista, gràcies Jaume Camps , Fina del Pozo i Adolfo de Martín, també a la Pilar Pellejero i al desaparegut amic Santi Terradelles. I a les noves fornades, un plaer Enric Pérez.

I com no, també el temps t’ajuda a valorar que a vegades aquelles idees més surrealistes explicades com un conte de fades poden esdevenir grans propòsits, gracies també Carme Brugarola i a tota la bona gent de l’esquerra verda d’aquest poble.

 I gràcies també als qui vareu ser oposició quan nosaltres governàvem. Recordo perfectament d’aquella època, qui feia política amb el cor i el cap i qui la feia amb l’estómac, això però m’ho reservo no només dins la motxilla, si no també dins el cor.

I gràcies també als meus companys en aquesta última etapa a l’oposició. No ens enganyem, és des del govern on les coses es canvien. Haver tingut el goig i l’honor de poder-ho fer, i després tornar estar a l’oposició, no és fàcil. Ja us ho avanço, qui digui que des de l’oposició es viu millor, us enganya. La vocació d’un polític que creu que tot està per fer i que tot és possible, que en un poble ho podem tot perquè ho volem tot, és arribar a poder prendre decisions fermes i aplicar-les, no hi ha dubte.
Però també és cert que l’oposició té grans virtuts, entre d’altres s’aprèn i s’aprèn ràpid.

Gràcies Roger Bosch, has estat un excel·lent company, en tu vaig descobrir talent amagat i vocació, no em vaig equivocar, tens molt camp per córrer, tens fusta i em tindràs sempre a prop, sort i encerts...amic.

Gràcies Carme Serrano, el teu compromís permanent, les teves ganes i la teva implicació ens han ajudat sempre a construir, ets una dona molt valenta.

Gràcies Ramon Serra, vares ser un bon regidor d’esports i has compartit amb mi govern i oposició, hi has set sempre, malgrat els moments hagin estat difícils, sé que n’has tingut, mercès, de cor, per no defallir.

Gràcies Jordi Batlle, un exemple d’empresari i servei a la comunitat, un exemple que a vegades és possible ser a dos fronts a l’hora i a vegades no, un lluitador incansable.

 I gracies Nancy Rovira un exemple viu de la duresa de la política i la fragilitat de les persones. Hem viscut tantes coses juntes, que fins hi tot aprendre que en la política i en l’amistat no tot s’hi val, ho hem hagut de viure plegades. Ens ha fet grans a les dues.

I gràcies també a la resta de companyes i companys d’aquesta legislatura, a la valenta de l’Anna, la Bawen, una dona compromesa que si fos independentista ja seria la hòstia!!

Al Santi, el meu Randellaire predilecte, un bon ripollès que ens ha portat als plens de Ripoll l’esquerra anti-capitalista i els Plens paral·lels.......

I a l’equip de govern..., que dir de l’equip de govern? Doncs res, agrair la feina que fan amb més o amb menys encerts..., perquè aquests 19 anys també t’ensenyen que un Ajuntament com el de Ripoll té poques coses a amagar, i si n’hi ha, sento dir-ho, les sap tothom perquè aquí ens coneixem tots.
Jordi, alcalde, company, conec el teu compromís ferm i lleial, malgrat no compartir projecte amb tu. Un honor treballar tants anys en aquesta casa i que tu hi fossis, sàpigues que per aquest poble i pel què necessitis, aquí em tens.

I molta fortuna als 2 nous regidors republicans, dues persones que des de l’anonimat ja fa temps que treballen amb el nostre equip. Nani, ets una donassa amb empenta, ideals i amb capacitat de trobar temps per tot, serà una molt bona experiència, ja veuràs.
Aitor, la política no difereix massa de jugar als dards, sempre apuntes i treballes la tirada amb precisió, a vegades l’encertes i a vegades no. Sabem que tens bon ull. Anirà bé.

En definitiva, allò més gran que ha tingut sempre el nostre Ajuntament és que tots els seus regidors i regidores han donat el millor d’ells mateixos i això sí que m’ho emporto a la motxilla amb molt d’orgull.

No vull deixar d’agrair als qui realment fan que tot allò que els càrrecs electes somiem esdevingui real. Gràcies a tots els treballadors de la casa, des del secretari, passant per l’interventor, els tècnics, els administratius, el personal de brigada, del servei de l’esport, els qui ajuden que Ripoll sigui més net, els nostres policies, els qui ajuden i cuiden els nostres avis i àvies, els vidells..., a tots ells gràcies per la feina i per la paciència.

Gràcies també a tots els ripollesos que donen vida al poble a través de les seves entitats i associacions, un poble es mesura sovint pel seu teixit associatiu. Gràcies per la vostra tasca. També als qui aixequeu la persiana cada dia des de la vostra empresa o el vostre comerç, sé que no és fàcil però si sé que sempre hi sou.

I sobretot també gracies al poble de Ripoll que cada quatre anys ens posa a proba, ens exigeix i ens interpel·la. També als mitjans de comunicació que fan d’altaveu de tota la feinada que es cou en aquesta casa.

I finalment gràcies als qui per culpa meva heu patit i també gaudit d’aquests meus 19 anys a l’Ajuntament, a la meva família, ma mare en particular, gràcies als meus amics per la paciència i els consells, a tots els amors i desamors viscuts, a molts anònims que en moments difícils m’han donat la mà i als qui m’han fotut la traveta també, perquè tot plegat et fa valent.

Gràcies als companys i companyes d’ERC a la Secció Local, a la Comarcal, a la Regional i a Nacional. Aquest és un partit honest i net, un partit nascut fa 86 anys, és un honor representar-lo sempre.

Amigues i amics un honor i un plaer haver format part d’aquest Ajuntament.

Ara amb la mateixa il·lusió d’aquells 24 anys treballo incansablement per vehicular el nostre país cap a la seva llibertat política, però sense deixar de tenir un ull posat en el poble que també somio veure’l créixer amb plenitud i llibertat.

Acabo amb el mateix poema que vaig llegir aquell 14 de juny quan vaig ser proclamada Alcaldessa, El Poble de Miquel Martí i Pol.

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant amb descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d'estiu
és un parapet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d'habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
El principi i la fi,
l'amor i l'odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.



Salut, república i Visca Ripoll.

 

  • Vídeo de comiat de Teresa Jordà a l'ajuntament de Ripoll