Ripollès

Notícia

Els electes del Ripollès expliquen perquè volen construir i consolidar la República Catalana a les xarxes socials

  • Vallfogona del Ripollès, Carme Freixa, Esteve Font, Susanna Nicoletti i Eduard Ramo
  • Campelles, Joan Dordas i Ramon Curtina
  • Llanars, Amadeu Rosell
  • Les Llosses, David Serrat i Marina Puigcorber
  • Pardines, Núria Pérez, Jordi Perpinyà, Marta Desel i Joan Garrido
  • Gombrèn, Ramon Cortina
  • Sant Joan de les Abadesses, Sergi Albrich, Elisenda Guillaumes i Lluïsa Pérez
  • Campdevànol, Toni Riera
Els ajuntaments i el món municipal són una peça clau per la República Catalana. No hauríem arribat tan lluny sense uns municipis compromesos i, per aquest fet, la federació comarcal d'ERC al Ripollès iniciarà demà la campanya "Construirem la República Catalana per...". Una campanya que tindrà lloc a les xarxes socials i estarà protagonitzada pels alcaldes, alcaldesses i regidors i regidores republicans de la comarca, els quals durant els 15 de campanya electoral explicaran la necessitat de fer créixer i consolidar la República Catalana proclamada el passat 27 d'octubre i, sobretot, per exigir la llibertat dels presos polítics.

Els ajuntaments han participat, i sovint han estat al capdavant, dels grans canvis polítics i socials del nostre país. Al 1931, al 1977, amb la defensa de l’estat del benestar o amb l’impuls de polítiques essencialment republicanes. També els darrers mesos i anys, els alcaldes i alcaldesses han estat sempre al servei de la gent tant per fer front a la crisi econòmica com per empènyer tant com fos possible cap a la República, especialment l’1O. Són probablement una de les peces imprescindibles d’aquest camí de construcció republicana. 

Per això, han estat en el punt de mirar de l’Estat. Han patit la persecució d’aquest règim demofòbic a través de la Fiscalia, amb més de 700 alcaldes i alcaldesses cridats a declarar per haver signat un decret de suport al referèndum, o per les diverses mocions aprovades als consistoris referents al procés cap a la independència. Han estat intimidats amb amenaces als secretaris i interventors municipals a través de cartes que exigien que no col·laboressin amb la democràcia l’1O. I han patit els efectes també del 155 com tota la societat catalana que veu aturats molts dels projectes que el Govern de la Generalitat havia d’implementar. 

Malgrat tot, el compromís del municipalisme amb la República i sobretot amb els ciutadans d’aquest país no s’ha vist alterat ni un instant. I, de fet, l’exemple de molts dels nostres ajuntaments ens evidencien que cal fer república amb les nostres actuacions del dia a dia sense demanar permís, perquè les majories immobilistes de l’Estat no poden ni han d’aturar els consensos que hi ha al nostre país per fer avançar la societat socialment i econòmicament. Ens ho ha demostrat Sabadell o Badalona o Sant Vicenç dels Horts. Ho podem fer. 

Construïm la democràcia i la República també des dels municipis i la practiquem dia a dia amb governs oberts, ètics, transparents i participatius. Cada dia des dels ajuntaments republicans donem les respostes als reptes socials i construïm estat del benestar, malgrat la manca de recursos. 

Cal aconseguir més recursos pels ajuntaments per permetre’ls retornar els superàvits a la ciutadania en forma de millors serveis públics i amb l’execució d’inversions prioritàries. Actualment 223 municipis catalans tenen deute zero i en el seu conjunt han aconseguit reduir el deute en més d’un 25% en quatre anys. Malgrat això, l’Estat continua ofegant els municipis obligant-los a reduir encara més deute o bé acumular superàvits (7.083M€ el 2016, un 0,64% del PIB), quan és precisament l’Estat qui incrementa any rere any el seu endeutament i aprofita per centrifugar els objectius del dèficit cap als ajuntaments.