Ripollès

Notícia

“Choque de trenes en alta mar”

Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés dels diputats Espanyol
Teresa Jordà
Teresa Jordà

Si Luís García Berlanga encara fos viu gaudiria, com un camell, immortalitzant rere una càmera els “despropòsits” d’aquestes últimes setmanes a l’Espanya, ara ja, del s.XXI.

Estic convençuda que la seva “Escopeta Nacional”, o el magistral “Bienvenido, Mister Marshall” deixarien de ser films cèlebres davant un futurible “Choque de trenes en alta mar”. I és que no n’hi ha per menys, Espanya ha arribat tard, molt tard i malament, i ara no s’hi val, ni n’hi ha prou, en buscar culpables i castigar sota estúpids supòsits de sedició, tumultos, rebel·lió, cops de porra o articles 155 aplicats inconstitucionalment.

Cal recordar-ho, cal fer memòria, cal dir-nos-ho una i una altre vegada. En aquest país, des del 2010 existeix un moviment creixent independentista que no sorgeix per generació espontània, sinó fruit de la sentencia del TC contra l’Estatut, un Estatut prèviament retallat pel PSOE i menystingut i rebutjat, amb 4.000.000 de firmes, perseguides amb tota la mala intencionalitat, al llarg i ample de l’Estat Espanyol, pel PP de Mariano Rajoy.

Aquest desafortunat episodi de la història política espanyola d’aquest segle no té res a veure amb les institucions catalanes, no té res a veure amb el nostre model impecable d’immersió lingüística, ni amb les nostres escoles, ni amb la nostra policia, ni amb les entitats i associacions que fan encara més rica la nostra nació, tot això tampoc té res a veure amb els mitjans de comunicació públics d’aquest país, val a dir una televisió i una ràdio, de les més plurals que existeixen al món mundial.

Aquesta situació vertiginosa que ens toca viure a tots plegats és només fruit de l’empanada política dels partits del Règim, unes formacions polítiques que no només han ningunejat “el procés” engegat a Catalunya, sinó que l’han abraonat i caldejat amb la seva absoluta inacció a l’hora d’abordar la problemàtica creixent seient en una taula i fent política en comptes de volar pels aires els possibles ponts de diàleg, que des del bàndol català, hem ofert, una i una altra vegada.
Ni Estatut, ni un millor finançament, ni Concert econòmic, ni Referèndum acordat, ni tant sols negociacions bilaterals, a l’altre cantó i a l’últim minut només hi hem trobat repressió, repressió i més repressió.

I ara estem instal·lats en una setmana crucial i en una lluita tricefàl·lica: la real, la moral i la mediàtica.

No sé com ho caricaturitzaria Berlanga però el que és cert és que els vagons de la dignitat han xocat amb els combois de la indecència, i que la via per on circulen aquests 2 trens és via única.

Nosaltres tossudament alçats no baixarem del tren fins la victòria #seguim