Ripollès

Totes les opinions

Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés dels Diputats Espanyol

Estem guanyant

Diumenge a la nit, cansada com la immensa majoria de catalans, vaig  escrire al Twitteraquests 140 caràcters: Mai oblidaré que, uns, ens varen manllevar a cop de porra, l’alegria descomunal d’una victòria incontestable. Ho havíem fet, havíem aconseguit votar com sempre, malgrat tots els impediments, i guanyar com mai. Però ens va quedar un regust que ens costarà molt de marxar. El passat 6 de setembre el nostre Parlament, amb tota la legitimació del món, va declarar-se subjecte polític, i va explicar al món que Catalunya és una Nació.

TERESA JORDÀ, DIPUTADA D'ERC AL CONGRÉS DELS DIPUTATS ESPANYOL

Un tren sense bitllet de tornada

Ha arribat el moment. Des del passat dimecres estem convocades i convocats a fer un país nou, modern i lliure, ho estem totes i tots els ciutadans de Catalunya. El procés català ha agafat una velocitat vertiginosa i el tren de la república ja no permet bitllet de tornada. Catalunya és un subjecte polític, Catalunya és una nació, i com qualsevol nació té tot el dret a assumir la seva legítima sobirania i a decidir la seva configuració política.

SERGI ALBRICH, REGIDOR-PORTAVEU D'ERC A L'AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

El dia 1, tot comença

És indiscutible que després del proper 1 d'octubre res serà igual. Els catalans i les catalanes haurem votat i serem comptats entre els partidaris d'aconseguir un país propi, que pugui decidir el seu futur i la manera d'autogovernar-se, i els partidaris de voler romandre dins l'estat Espanyol.    Sigui quin sigui el resultat, els partidaris del referèndum defensem que uns i altres podrem anem a votar el proper dia 1 d'octubre.

Roger Bosch Capdevila, portaveu ERC al Consell Comarcal del Ripollès i a l'Ajuntament de Ripoll

Gràcies per no perdre el somriure!

Roger Bosch Capdevila

A les portes d’un nou 11 de setembre, encaro aquesta diada amb una barreja estranya d’emocions. Suposo que encara tinc al cap el record de la diada del 2012, quan milers de catalans i catalanes enfilàvem el Passeig de Gràcia de Barcelona, amb la sensació que allò que estàvem fent no tenia aturador. Un dia en què tots els que hi érem, independentment de la nostra edat, gènere, procedència, condició social, de dretes o d’esquerres, ens movíem per un mateix sentiment.

Jordi Batchelli, primer tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Camprodon

Catarsi

Jordi Batchelli

Dissabte 26 d’agost a Ripoll 18:00 hores, una tarda d’estiu on el sol i la calor feien notar la seva presència davant el monestir, és a dir, picava fort, un acte que va començar puntual, amb molta gent, sincerament no ho havia vist mai a tants ripollesos i gent d’arreu s’aplegués per un acte de rebuig i de reivindicació col·lectiva que no feia diferencies entre religions o creences. Un acte que crec que va provocar una catarsi col·lectiva ( tal com defineix el Diccionari de la Llengua Catalana, es diu d’aquella purificació alliberadora de les emocions primàries, com ara la culpa o la por, mitjançant la contemplació d’una obra, d’una tragèdia) no puc descriure les sensacions que es van viure en altres manifestacions arreu del país, però si que en podem extreure d’aquesta concentració a Ripoll un sentiment unànime de rebuig, fermesa…però per sobre de tot un acompanyament a les famílies afectades amb els fets de Barcelona i Cambrils.

Carles Bassaganya, alcalde de Sant Joan de les Abadesses (1999-2006)

El dol no es dona per acomiadat

Tinc 40 anys. Vaig néixer a Sant Joan de les Abadesses. L'educació infantil i primària la vaig fer a una escola de Sant Joan. Vaig realitzar aquell llunyà BUP i COU a Ripoll. Visc, he viscut a Sant Joan sempre, a excepció de la barcelonina època universitària i dels primers anys laborals postcarrera. Vaig tenir el privilegi de ser quasi vuit anys alcalde de Sant Joan. El perquè d'aquestes dades biogràfiques és per intentar justificar, que tot i no conèixer a tots i cadascun dels 26.

Maria Perramon, regidora d'ERC a l'Ajuntament de Ribes de Freser

Se'm fa difícil escriure!

Se’m fa difícil escriure en moments com aquests de consternació dolors i perplexitat perquè mil pensaments s’arremolinen al cervell i costa deixar anar idees  concretes,assenyades i coherents. Així com es barregen els sentiments també es barregen els pensament i costa desgranar un escrit amb sentit. Em pregunto quin progrés ha aconseguit la humanitat si en ple segle XXI continuem matant en nom d’un Déu sigui quin sigui el nom que li donem o bé continuem matant en nom d’un fanatisme desfermat moltes vegades liderats per dirigents diversos sense entranyes.

Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés dels Diputats Espanyol

Amb una n’hi ha prou

Teresa Jordà

A l’equador del sempre anhelat mes d’agost, aquest 2017 ens regala grans titulars per amenitzar les hores de platja i evadir-te, ni que siguin 20 minuts, de la família. Curiosament, almenys fins avui dia, el protagonista no està sent “el procés”, però la tensió segueix fixada a la capital de la Nova República. Barcelona és sempre notícia, però aquest estiu, l’estiu de les noces d’argent dels flamants Jocs Olímpics del 92, les quilomètriques cues de l’Aeroport del Prat i l’activisme borroka, com l’anomenen alguns, són els autèntics protagonistes de la ciutat Comtal.

Anna Colomer, regidora de Cultura a l'Ajuntament de Camprodon

El Festival Isaac Albéniz, cada cop més gran

Anna Colomer

Un any més el Festival de Música Isaac Albéniz està sent un èxit absolut tant en assistència de públic com en nivell i prestigi dels artistes. El Festival s’ha convertit en un referent en el món de la música clàssica i també en un aparador immillorable per mostrar el compromís de Camprodon amb la cultura. Des de fa anys, tant l’ajuntament de Camprodon com la Fundació Isaac Albéniz treballem intensament per la formació de nous talents i per continuar apropant la música clàssica a la gent.