Ripollès

Totes les opinions

Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés dels diputats Espanyol

“Choque de trenes en alta mar”

Teresa Jordà

Si Luís García Berlanga encara fos viu gaudiria, com un camell, immortalitzant rere una càmera els “despropòsits” d’aquestes últimes setmanes a l’Espanya, ara ja, del s.XXI. Estic convençuda que la seva “Escopeta Nacional”, o el magistral “Bienvenido, Mister Marshall” deixarien de ser films cèlebres davant un futurible “Choque de trenes en alta mar”. I és que no n’hi ha per menys, Espanya ha arribat tard, molt tard i malament, i ara no s’hi val, ni n’hi ha prou, en buscar culpables i castigar sota estúpids supòsits de sedició, tumultos, rebel·lió, cops de porra o articles 155 aplicats inconstitucionalment.

Sergi Albrich, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i portaveu adjunt d'ERC al Consell Comarcal del Ripollès

TV3, la nostra

Sergi Albrich

Aquests dies, la informació avança vertiginosament i una indignació d'avui es transforma amb un bri d'il·lusió el dia següent i viceversa. Dies convulsos on hem d'aprendre a gestionar les emocions mirant amb optimisme l'objectiu final. Hem de fer confiança a aquells que gestionen el nostre país amb el convenciment que arribarem a bon port.  Hi ha remor de fons. Volgudament infundat des de fora o, de vegades, existent al si del bloc polític independentista.

Carme Freixa, alcaldessa de Vallfogona del Ripollès i Presidenta ERC Ripollès

Vallfogona de Ripollès, un exemple en estalvi i eficiència energètica a la comarca

Carme Freixa

La gestió energètica municipal ha esdevingut els darrers anys un pilar important d’estalvi en els ajuntaments de Catalunya. Entre les retallades que han experimentat i l’augment dels costos de l’energia dels darrers anys, el manteniment de les infraestructures i dels enllumenats ha passat a ser una tasca feixuga per les arques municipals. Aquesta gestió consisteix en la racionalització de la despesa analitzant la facturació energètica, adequant les contractacions al consum i necessitats reals de cada instal·lació, i invertir l’estalvi obtingut en mesures d’eficiència energètica, com canvis d’enllumenat, detectors de presència, reguladors de flux.

Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés dels Diputats Espanyol

Estem guanyant

Diumenge a la nit, cansada com la immensa majoria de catalans, vaig  escrire al Twitteraquests 140 caràcters: Mai oblidaré que, uns, ens varen manllevar a cop de porra, l’alegria descomunal d’una victòria incontestable. Ho havíem fet, havíem aconseguit votar com sempre, malgrat tots els impediments, i guanyar com mai. Però ens va quedar un regust que ens costarà molt de marxar. El passat 6 de setembre el nostre Parlament, amb tota la legitimació del món, va declarar-se subjecte polític, i va explicar al món que Catalunya és una Nació.

TERESA JORDÀ, DIPUTADA D'ERC AL CONGRÉS DELS DIPUTATS ESPANYOL

Un tren sense bitllet de tornada

Ha arribat el moment. Des del passat dimecres estem convocades i convocats a fer un país nou, modern i lliure, ho estem totes i tots els ciutadans de Catalunya. El procés català ha agafat una velocitat vertiginosa i el tren de la república ja no permet bitllet de tornada. Catalunya és un subjecte polític, Catalunya és una nació, i com qualsevol nació té tot el dret a assumir la seva legítima sobirania i a decidir la seva configuració política.

SERGI ALBRICH, REGIDOR-PORTAVEU D'ERC A L'AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

El dia 1, tot comença

És indiscutible que després del proper 1 d'octubre res serà igual. Els catalans i les catalanes haurem votat i serem comptats entre els partidaris d'aconseguir un país propi, que pugui decidir el seu futur i la manera d'autogovernar-se, i els partidaris de voler romandre dins l'estat Espanyol.    Sigui quin sigui el resultat, els partidaris del referèndum defensem que uns i altres podrem anem a votar el proper dia 1 d'octubre.

Roger Bosch Capdevila, portaveu ERC al Consell Comarcal del Ripollès i a l'Ajuntament de Ripoll

Gràcies per no perdre el somriure!

Roger Bosch Capdevila

A les portes d’un nou 11 de setembre, encaro aquesta diada amb una barreja estranya d’emocions. Suposo que encara tinc al cap el record de la diada del 2012, quan milers de catalans i catalanes enfilàvem el Passeig de Gràcia de Barcelona, amb la sensació que allò que estàvem fent no tenia aturador. Un dia en què tots els que hi érem, independentment de la nostra edat, gènere, procedència, condició social, de dretes o d’esquerres, ens movíem per un mateix sentiment.

Jordi Batchelli, primer tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Camprodon

Catarsi

Jordi Batchelli

Dissabte 26 d’agost a Ripoll 18:00 hores, una tarda d’estiu on el sol i la calor feien notar la seva presència davant el monestir, és a dir, picava fort, un acte que va començar puntual, amb molta gent, sincerament no ho havia vist mai a tants ripollesos i gent d’arreu s’aplegués per un acte de rebuig i de reivindicació col·lectiva que no feia diferencies entre religions o creences. Un acte que crec que va provocar una catarsi col·lectiva ( tal com defineix el Diccionari de la Llengua Catalana, es diu d’aquella purificació alliberadora de les emocions primàries, com ara la culpa o la por, mitjançant la contemplació d’una obra, d’una tragèdia) no puc descriure les sensacions que es van viure en altres manifestacions arreu del país, però si que en podem extreure d’aquesta concentració a Ripoll un sentiment unànime de rebuig, fermesa…però per sobre de tot un acompanyament a les famílies afectades amb els fets de Barcelona i Cambrils.

Carles Bassaganya, alcalde de Sant Joan de les Abadesses (1999-2006)

El dol no es dona per acomiadat

Tinc 40 anys. Vaig néixer a Sant Joan de les Abadesses. L'educació infantil i primària la vaig fer a una escola de Sant Joan. Vaig realitzar aquell llunyà BUP i COU a Ripoll. Visc, he viscut a Sant Joan sempre, a excepció de la barcelonina època universitària i dels primers anys laborals postcarrera. Vaig tenir el privilegi de ser quasi vuit anys alcalde de Sant Joan. El perquè d'aquestes dades biogràfiques és per intentar justificar, que tot i no conèixer a tots i cadascun dels 26.