Roda de Ter i el Cabrerès

Totes les notícies

RodadeTer regidors

Roda Republicana

La declaració d’independència del 27 d’octubre segueix vigent. Per a alguns pot semblar una frase buida però, si hi pensem bé, veurem que els fets ens estan donant la raó. Contra un estat que utilitza tots els recursos polítics, judicials, policials, mediàtics i econòmics —clavegueres incloses—, la república resisteix. Resisteix a les eleccions del 21D, és viva en la mobilització social dels CDR, els llaços grocs treuen de polleguera el falangisme taronja, la lluita per l’alliberament dels presos polítics continua i va creixent i, per acabar-ho d’adobar, el PP s’enfonsa en la seva misèria, rodejat de lladronici constant, no només per la sentencia del cas Gurtel sinó també per la tornada descarada dels pitjors tics franquistes a mans dels seus hereus directes. I el socialisme —diluït entre els fills del felipisme de calç viva i el guerrisme del ribot— amb la moció de censura ha trobat una oportunitat per arreplegar el vot dels autoanomenats hereus del 15M i, fins i tot, el vot amb el nas tapat dels partits independentistes. Cap d’aquestes circumstàncies s’hauria donat sense l’impuls que ha provocat la República Catalana en les institucions i en la societat espanyola. Les més que previsibles sentències dels tribunals de justícia europeus i del Tribunal Europeu dels Drets Humans posaran la (in)justícia espanyola en un compromís tan gran que es veuran obligats a fer un rentat de cara més o menys profund i posaran la monarquia en el lloc que es mereix. Però això ja serà el seu problema. Nosaltres a la nostra. Per seguir fent República ara ens arriba una altra prova de foc: les properes eleccions municipals que, ben segur, seran molt diferents. El poble ha canviat i el país també. És segur que la irrupció de C’s a tot Catalunya i especialment a l’àrea metropolitana serà molt important. L’estratègia d’ERC per resistir a l’entorn barceloní va funcionar el 21D, i per això va ser la segona força a l’àrea metropolitana impedint que molts ex-votants del PSC anéssin a parar a C’s o a l’abstenció.

#Primaveracatalana #Primaverarodenca

Si mirem enrere i analitzem el procés polític que hem viscut al nostre país segurament ens adonarem que el 13 de setembre de 2009 va ser una data molt rellevant perquè es va celebrar a Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Hem anat acumulant dates que passaran a la història, com el 9N o, és clar, l’1 d’octubre, i els rodencs i rodenques també podem recordar aquell 13 de desembre de 2009, dia en què Roda i 166 municipis més van fer realitat processos participatius similars que uns anys més tard desembocarien en el referèndum de fa poc més de mig any. A Roda podem dir, sense por de caure en paraules grandiloqüents, que en cap altre moment de la història recent hi ha hagut tanta gent mobilitzada, treballant conjuntament per una causa comuna, dedicant tants esforços i hores a aconseguir la llibertat nacional del nostre país. Una vegada més, el poble ha fet valdre la saviesa popular: de la unió n’hem fet força i davant de la prohibició i l’amenaça ens hem enfortit, no només per a treballar per la llibertat del nostre país sinó també per caminar decidits cap a la construcció d’una societat, d’uns pobles, d’un veïnat més just, més compromès i més conscienciat de la «cosa pública» —que és el mateix que dir més atents al «bé i als béns comuns». En el moment actual, malgrat que encara no hem aconseguit desplegar la República, cal ser conscients de totes les fortaleses que hem acumulat com a societat, que són moltes! Des del grup municipal d’Esquerra fa mesos que donem voltes a aquesta qüestió: hi ha un abans i un després d’aquest procés polític i, independentment de com vagin avançant els esdeveniments en l’àmbit nacional —que no dubtem que acabaran amb la llibertat del nostre país—, cada dia estem més convençuts que cal replantejar urgentment la manera com des de la política municipal es té en compte i es treballa conjuntament amb el potencial d’una societat, d’uns veïns i veïnes, que ha canviat.

CalRei

Consideracions davant l'inici de les obres a la Placeta de Cal Rei

Ahir van començar les obres de la placeta de Cal Rei. Unes obres que s'han iniciat sense notificar-les als veïns ni a tots els rodencs i rodenques. Aquests treballs comporten el tancament del carrer Sant Sebastià des del carrer Bac, i tallen una de les vies de sortida del poble. Tot això fa que els rodencs i rodenques hagin d'evitar aquests carrers tot donant més volta per sortir de Roda. Un cop més, l'equip de govern s'oblida d'informar els veïns i el poble. Al ple del mes febrer, vam preguntar quines mesures s'havien pres o es pendrien per pal·liar les cues provocades per les obres al Pont de Can Molas de Manlleu. Se'ns va respondre que la gent havia de tenir PACIÈNCIA. Segur que la ciutadania pot sumar “paciència” a la que ja té habitualment, però com hem demanat en moltíssimes ocasions, cal INFORMAR i AVISAR amb antelació.

Treballem per un poble educador

La fotografia de la nova escola Emili Teixidor hauria de ser una foto de tots els pares, mares, mestres i infants que han viscut la provisionalitat d’aquests darrers deu anys. La foto hauria de ser el reconeixement per a tots els que han cregut en aquesta escola i que, en comptes d’abandonar i optar per altres centres, han tingut paciència i han apostat per un projecte educatiu arrelat al poble, malgrat les mancances dels equipaments. Sense aquest compromís avui la nova Escola Emili Teixidor no seria realitat. Cal agrair de manera especial la generositat de les famílies, els nens i les nenes que no hauran pogut gaudir de l’escola nova perquè han acabat l’escolarització primària i van ja a l’Institut: sense ells no s’hauria pogut trobar una solució per a aquest equipament tan bàsic i tan important que necessitava el poble. Ens alegrem de veure acabat l’edifici de la nova escola, que ens fa recordar el llarg procés que s’ha viscut en els darrers deu anys, des de l’anunci del tancament del centre concertat Sant Lluís Bertran, l’any 2005, fins al dia d’avui. La que llavors era Consellera d’Ensenyament, Marta Cid, amb el seu cap de gabinet, Carles Mundó, van entendre la necessitat de crear una nova escola pública per no haver de massificar l’existent (Mare de Déu del Sòl del Pont). L’handicap de no disposar d’un terreny i la disminució de la inversió pública durant la crisi econòmica han comportat que allò que havia de ser provisional s’hagi allargat deu anys. Però ningú pot negar la gran feina que es va fer en el passat mandat -amb el govern d’Esquerra a l’Ajuntament-, en un moment de quasi nul·la inversió pública, per aconseguir que la Generalitat aprovés i pressupostés la construcció del nou edifici, i se signessin els permisos necessaris. Avui en veiem el resultat. Des d’Esquerra sempre hem dit que l’educació és la nostra màxima prioritat, que el futur i també el present del nostre poble són els infants, i que res hauria de ser més important que la seva educació.

La Revolució d'Octubre

Cent anys després de la revolució russa de 1917, un poble oprimit i empobrit per una monarquia corrupta i per un estat incompetent va decidir alliberar-se. L’1 d’octubre de 2017 el  poble català va decidir en referèndum alliberar-se d’una monarquia innecessària i dels hereus d’una dictadura assassina. Els que vam tenir la sort de viure aquell dia davant dels col·legis electorals, per defensar les urnes o, el que és igual, per defensar els nostres drets democràtics amb el neguit de saber que en qualsevol moment podien venir a apallissar-nos com ja havíem vist que passava en altres llocs, no oblidarem mai la força i la determinació de tot el poble. Només els més grans recorden les càrregues de la policia franquista contra ciutadans i ciutadanes indefensos i ara tots hem vist tancar a la presó homes plens de raó. Quan escrivim aquest article, el govern espanyol ja ha posat en marxa els tràmits per a l’aplicació de l’article 155 de la seva constitució. Pretenen intervenir totes les institucions catalanes, la nostra economia, els nostres mitjans de comunicació, la nostra policia... I també les nostres escoles i instituts per poder, com ja va pronosticar aquell infame ministre d’educació, alliçonar-nos sobre l’amor a Espanya. Res de tot això és nou: el franquisme ja ho va intentar amb tota la seva repressió, però no se’n va sortir. El dissabte 21 una multitud de catalans ens vam manifestar per la llibertat dels Jordis i per mostrar la nostra força al govern espanyol i als partits que li donen suport en aquest retorn a la dictadura. Vam tornar a ser gent de procedències ideològiques ben diverses, perquè aquesta revolució social ja ultrapassa el reclam de la independència i s’ha transformat en una lluita pels drets humans bàsics d’una societat del segle XXI. Des d’ERC,  però, mantenim que per a aconseguir el manteniment i l’augment d’aquests drets continua essent necessària la independència. La República no és només una opció, és una necessitat de supervivència.

LLISTAT DE TOTS ELS RODENCS I RODENQUES JUTJATS IL·LEGALMENT EN CONSELLS DE GUERRA FRANQUISTES

La llei, que van presentar conjuntament JxSí, CSQP i la CUP, té com a objectius clars declarar il·legals "els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, perquè són contraris a la llei i vulneren les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista". El text aprovat també autoritzava l'Arxiu Nacional de Catalunya perquè elaborés i fes pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista, les sentències adoptades, les persones encausades i les condemnes imposades. Aquestes llistes han estat publicades per Arxiu Nacional de Catalunya el passat 7 de juliol i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 4 dies més tard. Trobareu el llistat de tots els rodencs i rodenques jutjats il·legalment en consells de guerra franquistes AQUÍ

Moció de suport a la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista.

El ple de Juliol presentem una moció de suport a la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista. Amb la Moció volem que l’Ajuntament de Roda de Ter: - Mostrar la nostra satisfacció per l'aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 29 de juny. - Fer un reconeixement, avui en aquest ple, a tots aquells rodencs i rodenques que foren jutjats il·legalment en consells de guerra franquistes. Trobareu la moció AQUÍ

Regidors Roda de Ter

La política i els polítics serveixen per a res?

*Article publicat al RDT d'aquest mes La política és útil, no en tenim cap dubte. Serveix tant si es fa des dels partits com si es fa des de les entitats, les cooperatives, els clubs esportius... Fer política és actuar organitzadament en benefici de tota la col·lectivitat, però especialment, segons els pressupòsits de l’esquerra, de la gent més necessitada. Cada manera de fer política porta implícits uns mecanismes de funcionament. En el cas de la política de partits els plens municipals permeten exposar, debatre, acordar o rebutjar les propostes que presenten els representants públics. Aquestes propostes s’anomenen “mocions” i són deliberades en els plens. Les mocions es poden presentar des de l'equip de govern o des de l'oposició. En el cas de les presentades pels governs amb majoria, per mostrar públicament quina és la seva orientació, la seva ideologia i per arribar a acords i consensuar-les amb l'oposició. Però quan un grup està a l'oposició, quan presenta mocions, a banda de definir també la seva ideologia i de buscar el consens, intenta portar a la pràctica algunes de les propostes del seu programa que es creu que són beneficioses per al municipi i que, d'altra manera, no podrien ser executades. En el ple municipal de maig, el grup d’ERC-AM de Roda de Ter va presentar una moció amb un clar component social i d'esquerres que proposava debatre, consensuar i aplicar la progressivitat de les taxes municipals (escombraries, IBI, llar d’infant, escola de música, casals, etc.). La moció pretén que les famílies amb menys recursos hagin de pagar menys per aquests serveis i  que l’Ajuntament contribueixi a pal·liar la desigualtat i l’exclusió. L'equip de govern format per IPR i PdCat va votar-hi en contra. Els arguments van ser diversos, però l’aiguabarreig de justificacions va crear confusió sobre el seu posicionament. Per una banda van dir que estaven d'acord amb la idea de fons de la proposta d’ERC, però per l'altra van manifestar que no acceptaven la moció perquè comportava compromisos que calia estudiar, perquè no quedaven clars els criteris de la progressivitat proposada, perquè la legalitat de la proposta era dubtosa i perquè “inventar una comissió” no tenia en compte que el tema de les taxes es podia tractar en el Consell de poble.

MOCIÓ PERQUÈ L’AJUNTAMENT RETRANSMETI ELS PLENS MUNICIPALS EN DIRECT

El ple del nostre ajuntament és, sens dubte, un espai plural de debat i presa de decisions molt rellevants per l’interès públic dels ciutadans del municipi, i per tant és de vital importància que totes aquelles persones que no pugui assistir presencialment en els plens puguin, almenys, seguir-ne el seu desenvolupament a distància a través de la retransmissió audiovisual per internet i ràdio.Precisament l’aparició de les noves tecnologies i les TIC posa en el nostre abast moltes eines que ens serveixen per facilitar aquesta transparència i participació ciutadana i a més a més amb un cost molt baix. Per això al ple de juny vam proposar que  l’Ajuntament retransmeti endirecta  totes les sessions dels plens d’aquest municipi, tant ordinàries com extraordinàries, per tal que els ciutadans puguin fer-ne el seguiment a distància, tant en directe com en diferit, a través d’internet.