Roda de Ter i el Cabrerès

Totes les notícies

RodadeTer regidors

Corominas: «Roda Republicana és un projecte de treball col·lectiu que té per objectiu millorar la vida dels rodencs i rodenques i construir la República des de baix»

Durant l’acte també es va presentar una enquesta que s’ha distribuït a tot el poble i que és un pas més en l’ampliació del procés participatiu que han impulsat. El passat 29 de novembre el Museu de l’Esquerda de Roda de Ter va acollir la presentació del projecte Roda Republicana i de Roger Corominas, candidat d'Esquerra a l'alcaldia de Roda de Ter. L’acte va girar entorn de la trajectòria d’Esquerra a Roda de Ter i del projecte de futur que aquest grup municipal està treballant sota el nom de Roda Republicana. En paraules del mateix Corominas: «un projecte de treball col·lectiu on jo, com qualsevol de vosaltres, sóc una peça més d’aquesta eina que té per objectiu treballar per millorar la vida dels rodencs i rodenques i construir la República des de baix». La presentació la van iniciar tres dels actuals regidors a l'Ajuntament: Roser Montané, Roger Canadell i Marta Barniol. «Avui som aquí per mirar cap al futur» va dir Montané, i «tot i que aquí davant hi teniu tres regidors actuals, som la veu del grup municipal, aquest que l’any 99 va començar a parlar de participació, de sostenibilitat i de cohesió social, aquest grup que va posar paraules a la ideologia que regeix la nostra presa de decisions i que va creure en la transversalitat. Som la veu d’un grup conformat per persones diferents que comparteixen els valors d'una nova Roda Republicana». Canadell va posar èmfasi en la necessitat de tornar a conferir contingut als valors republicans i a reivindicar la necessitat d’un municipalisme fort per tal de construir la República Catalana: «estem convençuts que des del municipalisme compromès, coherent i transparent es poden fer polítiques que estiguin en sintonia amb aquests grans ideals: els interessos pel que és col·lectiu, el foment de la solidaritat, el foment de la discussió, la presa de decisions i l’execució de projectes de forma cooperativa, les inversions basades en els principis de la sostenibilitat i la salut, l’impuls de la formació per a tothom, continuada al llarg de la vida, en espais i projectes que siguin educadors en ells mateixos.

Prec que vam fer al Ple del mes de setembre davant d’algunes manifestacion públiques de l’equip de govern

Des d’Esquerra volíem fer una prec breu, aparentment simple, dirigit especialment a l’alcalde. Després de pensar-hi molt, però, creiem oportú acompanyar el prec dels motius de fons que ens condueixen a fer-lo. I com que de motius n’hem anat acumulant uns quants, ens sembla que és el moment per argumentar-los i exposar-los sense presses. Anant al gra, el prec el podríem resumir dient: “Preguem que abans de dir certes coses i de fer certes manifestacions públiques es pensi un mica més a fons què es diu, com es diu, i quins efectes poden provocar.” Posarem uns quants exemples perquè es comprengui el que estem dient: El darrer 11 de setembre l’alcalde va fer el tradicional discurs a la casa natal de Bac de Roda. Sabem que fer un discurs no és fàcil, gens fàcil, per la qual cosa és comprensible que, com més llarg és, més perill hi ha d’omplir fulls de frases grandiloqüents, tòpics i afirmacions buides. Però de les paraules que pronunciem ens n’hem de saber responsabilitzar. Volem esmentar només dues de les diverses afirmacions que ens van sorprendre aquell 11 de setembre. La primera: en un atac d’abrandament nacionalista —i mirarem de ser el més literals possible—, en reivindicar les injustícies perpetrades històricament per l’estat espanyol i barrejant aquesta qüestió (o així ens ho va semblar) amb temes relatius a la convivència, l’alcalde va dir que “Catalunya ha estat una terra amable, molt amable, excessivament amable (i assenyalem volgudament aquest “excessivament”). Des d’ERC volem manifestar que no compartim gens aquesta idea. L’amabilitat entre persones i entre pobles mai pot ser excessiva. Si volem promoure la convivència hem de denunciar radicalment la injustícia, però mai ho podem fer sacrificant l’amabilitat. Compte, doncs, a caure en el parany del populisme fàcil i fer afirmacions que, segons qui les senti poden fomentar més la confrontació que la construcció d’una societat millor i més justa.

Treballant el present per preparar el futur

Les inversions en la xarxa d’infraestructures repercuteixen directament en la qualitat de vida de la gent. Els estudis demogràfics demostren que la cohesió social millora amb una bona xarxa de mobilitat interna i amb un correcte desenvolupament dels diferents barris que conformen un poble o una ciutat. Questions com la neteja, la seguretat, l’activitat social i econòmica faciliten la interrelació entre els veïns i també amb l’administració, però no n’hi ha prou. Cal que les vivendes estiguin habitades, cal que el carrer estigui endreçat: amb bona il·luminació, amb zones d’esbarjo segures per a infants i grans, amb connexions correctes i segures amb la resta del poble. Cal, en definitiva, que sigui un lloc agradable per viure-hi. A un any escàs del final de la legislatura les inversions han estat molt poques: la casa del poeta, la placeta de Cal Rei i d’altres de menors. No comptem la inversió a la nova escola perquè ja venia condicionada de l’anterior legislatura. Després de perdre temps i diners en els dos projectes descartats de la plaça i l’aparcament —perquè tot i que quedessin en paper mullat tenen un cost— ara sembla que començaran les obres de remodelació de l’Avinguda Santa Tecla. Aquesta obra convé fer-la per tal de remodelar l’espai i sobretot per eliminar definitivament el risc d’inundacions. Les obres de l’Avinguda Santa Tecla són un bon exemple de com n’és de feixuga l’administració pública a l’hora de desenvolupar els projectes urbanístics. Si bé és cert que l’equip de govern va perdre molt temps en projectes fracassats, també és cert que molt sovint s’acusa els ajuntaments de realitzar les obres a finals de legislatura per guanyar vots però no sempre és cert, ja que els tràmits són lents i carregosos. Evidentment cal millorar moltes coses en molts llocs del poble, però si hi ha una zona que ho reclama, ara ja a crits, és la del carrer Verge del Sòl del Pont (i encara podríem afegir-hi el Serrat).

RodadeTer regidors

Roda Republicana

La declaració d’independència del 27 d’octubre segueix vigent. Per a alguns pot semblar una frase buida però, si hi pensem bé, veurem que els fets ens estan donant la raó. Contra un estat que utilitza tots els recursos polítics, judicials, policials, mediàtics i econòmics —clavegueres incloses—, la república resisteix. Resisteix a les eleccions del 21D, és viva en la mobilització social dels CDR, els llaços grocs treuen de polleguera el falangisme taronja, la lluita per l’alliberament dels presos polítics continua i va creixent i, per acabar-ho d’adobar, el PP s’enfonsa en la seva misèria, rodejat de lladronici constant, no només per la sentencia del cas Gurtel sinó també per la tornada descarada dels pitjors tics franquistes a mans dels seus hereus directes. I el socialisme —diluït entre els fills del felipisme de calç viva i el guerrisme del ribot— amb la moció de censura ha trobat una oportunitat per arreplegar el vot dels autoanomenats hereus del 15M i, fins i tot, el vot amb el nas tapat dels partits independentistes. Cap d’aquestes circumstàncies s’hauria donat sense l’impuls que ha provocat la República Catalana en les institucions i en la societat espanyola. Les més que previsibles sentències dels tribunals de justícia europeus i del Tribunal Europeu dels Drets Humans posaran la (in)justícia espanyola en un compromís tan gran que es veuran obligats a fer un rentat de cara més o menys profund i posaran la monarquia en el lloc que es mereix. Però això ja serà el seu problema. Nosaltres a la nostra. Per seguir fent República ara ens arriba una altra prova de foc: les properes eleccions municipals que, ben segur, seran molt diferents. El poble ha canviat i el país també. És segur que la irrupció de C’s a tot Catalunya i especialment a l’àrea metropolitana serà molt important. L’estratègia d’ERC per resistir a l’entorn barceloní va funcionar el 21D, i per això va ser la segona força a l’àrea metropolitana impedint que molts ex-votants del PSC anéssin a parar a C’s o a l’abstenció.

#Primaveracatalana #Primaverarodenca

Si mirem enrere i analitzem el procés polític que hem viscut al nostre país segurament ens adonarem que el 13 de setembre de 2009 va ser una data molt rellevant perquè es va celebrar a Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Hem anat acumulant dates que passaran a la història, com el 9N o, és clar, l’1 d’octubre, i els rodencs i rodenques també podem recordar aquell 13 de desembre de 2009, dia en què Roda i 166 municipis més van fer realitat processos participatius similars que uns anys més tard desembocarien en el referèndum de fa poc més de mig any. A Roda podem dir, sense por de caure en paraules grandiloqüents, que en cap altre moment de la història recent hi ha hagut tanta gent mobilitzada, treballant conjuntament per una causa comuna, dedicant tants esforços i hores a aconseguir la llibertat nacional del nostre país. Una vegada més, el poble ha fet valdre la saviesa popular: de la unió n’hem fet força i davant de la prohibició i l’amenaça ens hem enfortit, no només per a treballar per la llibertat del nostre país sinó també per caminar decidits cap a la construcció d’una societat, d’uns pobles, d’un veïnat més just, més compromès i més conscienciat de la «cosa pública» —que és el mateix que dir més atents al «bé i als béns comuns». En el moment actual, malgrat que encara no hem aconseguit desplegar la República, cal ser conscients de totes les fortaleses que hem acumulat com a societat, que són moltes! Des del grup municipal d’Esquerra fa mesos que donem voltes a aquesta qüestió: hi ha un abans i un després d’aquest procés polític i, independentment de com vagin avançant els esdeveniments en l’àmbit nacional —que no dubtem que acabaran amb la llibertat del nostre país—, cada dia estem més convençuts que cal replantejar urgentment la manera com des de la política municipal es té en compte i es treballa conjuntament amb el potencial d’una societat, d’uns veïns i veïnes, que ha canviat.

CalRei

Consideracions davant l'inici de les obres a la Placeta de Cal Rei

Ahir van començar les obres de la placeta de Cal Rei. Unes obres que s'han iniciat sense notificar-les als veïns ni a tots els rodencs i rodenques. Aquests treballs comporten el tancament del carrer Sant Sebastià des del carrer Bac, i tallen una de les vies de sortida del poble. Tot això fa que els rodencs i rodenques hagin d'evitar aquests carrers tot donant més volta per sortir de Roda. Un cop més, l'equip de govern s'oblida d'informar els veïns i el poble. Al ple del mes febrer, vam preguntar quines mesures s'havien pres o es pendrien per pal·liar les cues provocades per les obres al Pont de Can Molas de Manlleu. Se'ns va respondre que la gent havia de tenir PACIÈNCIA. Segur que la ciutadania pot sumar “paciència” a la que ja té habitualment, però com hem demanat en moltíssimes ocasions, cal INFORMAR i AVISAR amb antelació.

Treballem per un poble educador

La fotografia de la nova escola Emili Teixidor hauria de ser una foto de tots els pares, mares, mestres i infants que han viscut la provisionalitat d’aquests darrers deu anys. La foto hauria de ser el reconeixement per a tots els que han cregut en aquesta escola i que, en comptes d’abandonar i optar per altres centres, han tingut paciència i han apostat per un projecte educatiu arrelat al poble, malgrat les mancances dels equipaments. Sense aquest compromís avui la nova Escola Emili Teixidor no seria realitat. Cal agrair de manera especial la generositat de les famílies, els nens i les nenes que no hauran pogut gaudir de l’escola nova perquè han acabat l’escolarització primària i van ja a l’Institut: sense ells no s’hauria pogut trobar una solució per a aquest equipament tan bàsic i tan important que necessitava el poble. Ens alegrem de veure acabat l’edifici de la nova escola, que ens fa recordar el llarg procés que s’ha viscut en els darrers deu anys, des de l’anunci del tancament del centre concertat Sant Lluís Bertran, l’any 2005, fins al dia d’avui. La que llavors era Consellera d’Ensenyament, Marta Cid, amb el seu cap de gabinet, Carles Mundó, van entendre la necessitat de crear una nova escola pública per no haver de massificar l’existent (Mare de Déu del Sòl del Pont). L’handicap de no disposar d’un terreny i la disminució de la inversió pública durant la crisi econòmica han comportat que allò que havia de ser provisional s’hagi allargat deu anys. Però ningú pot negar la gran feina que es va fer en el passat mandat -amb el govern d’Esquerra a l’Ajuntament-, en un moment de quasi nul·la inversió pública, per aconseguir que la Generalitat aprovés i pressupostés la construcció del nou edifici, i se signessin els permisos necessaris. Avui en veiem el resultat. Des d’Esquerra sempre hem dit que l’educació és la nostra màxima prioritat, que el futur i també el present del nostre poble són els infants, i que res hauria de ser més important que la seva educació.

La Revolució d'Octubre

Cent anys després de la revolució russa de 1917, un poble oprimit i empobrit per una monarquia corrupta i per un estat incompetent va decidir alliberar-se. L’1 d’octubre de 2017 el  poble català va decidir en referèndum alliberar-se d’una monarquia innecessària i dels hereus d’una dictadura assassina. Els que vam tenir la sort de viure aquell dia davant dels col·legis electorals, per defensar les urnes o, el que és igual, per defensar els nostres drets democràtics amb el neguit de saber que en qualsevol moment podien venir a apallissar-nos com ja havíem vist que passava en altres llocs, no oblidarem mai la força i la determinació de tot el poble. Només els més grans recorden les càrregues de la policia franquista contra ciutadans i ciutadanes indefensos i ara tots hem vist tancar a la presó homes plens de raó. Quan escrivim aquest article, el govern espanyol ja ha posat en marxa els tràmits per a l’aplicació de l’article 155 de la seva constitució. Pretenen intervenir totes les institucions catalanes, la nostra economia, els nostres mitjans de comunicació, la nostra policia... I també les nostres escoles i instituts per poder, com ja va pronosticar aquell infame ministre d’educació, alliçonar-nos sobre l’amor a Espanya. Res de tot això és nou: el franquisme ja ho va intentar amb tota la seva repressió, però no se’n va sortir. El dissabte 21 una multitud de catalans ens vam manifestar per la llibertat dels Jordis i per mostrar la nostra força al govern espanyol i als partits que li donen suport en aquest retorn a la dictadura. Vam tornar a ser gent de procedències ideològiques ben diverses, perquè aquesta revolució social ja ultrapassa el reclam de la independència i s’ha transformat en una lluita pels drets humans bàsics d’una societat del segle XXI. Des d’ERC,  però, mantenim que per a aconseguir el manteniment i l’augment d’aquests drets continua essent necessària la independència. La República no és només una opció, és una necessitat de supervivència.