Roda de Ter i el Cabrerès

Notícia

Prec que vam fer al Ple del mes de setembre davant d’algunes manifestacion públiques de l’equip de govern

RodadeTer regidors


Des d’Esquerra volíem fer una prec breu, aparentment simple, dirigit especialment a l’alcalde. Després de pensar-hi molt, però, creiem oportú acompanyar el prec dels motius de fons que ens condueixen a fer-lo. I com que de motius n’hem anat acumulant uns quants, ens sembla que és el moment per argumentar-los i exposar-los sense presses.

Anant al gra, el prec el podríem resumir dient: “Preguem que abans de dir certes coses i de fer certes manifestacions públiques es pensi un mica més a fons què es diu, com es diu, i quins efectes poden provocar.”

Posarem uns quants exemples perquè es comprengui el que estem dient:

El darrer 11 de setembre l’alcalde va fer el tradicional discurs a la casa natal de Bac de Roda. Sabem que fer un discurs no és fàcil, gens fàcil, per la qual cosa és comprensible que, com més llarg és, més perill hi ha d’omplir fulls de frases grandiloqüents, tòpics i afirmacions buides. Però de les paraules que pronunciem ens n’hem de saber responsabilitzar. Volem esmentar només dues de les diverses afirmacions que ens van sorprendre aquell 11 de setembre.

La primera: en un atac d’abrandament nacionalista —i mirarem de ser el més literals possible—, en reivindicar les injustícies perpetrades històricament per l’estat espanyol i barrejant aquesta qüestió (o així ens ho va semblar) amb temes relatius a la convivència, l’alcalde va dir que “Catalunya ha estat una terra amable, molt amable, excessivament amable (i assenyalem volgudament aquest “excessivament”).

Des d’ERC volem manifestar que no compartim gens aquesta idea. L’amabilitat entre persones i entre pobles mai pot ser excessiva. Si volem promoure la convivència hem de denunciar radicalment la injustícia, però mai ho podem fer sacrificant l’amabilitat. Compte, doncs, a caure en el parany del populisme fàcil i fer afirmacions que, segons qui les senti poden fomentar més la confrontació que la construcció d’una societat millor i més justa.

En el mateix discurs l’alcalde ens va regalar una segona “perla”. Aquest cop va ser una afirmació posada en boca d’un amic o conegut seu, però que si no l’assumís com a pròpia, o com a digna de ser escoltada per tothom, no l’hauria compartit. Segons aquest amic “que viatja molt” (literal), avui en dia “un català a Madrid se sent com un jueu a l’alemanya nazi”. Com es pot dir una barbaritat tan gran? Per respecte als jueus i en memòria de la magnitud de la persecució viscuda per aquest poble no s’haurien de fer afirmacions així. El seu amic (no sabem si l’alcalde) ha viatjat gaire a Madrid? Una cosa és sentir-se menystingut per l’estat espanyol, espoliat, i tot el que vulgui afegir (hi estarem segurament d’acord) però una altra de ben diferents és ser perseguit com un jueu a l’alemanya nazi.

Afirmacions d’aquesta mena, dites per un representant del poble, contribueixen a generar un discurs, per part de l’espanyolisme, que atia la confrontació i magnifica una inventada manca de convivència. No caiguem, doncs, en el parany de fer servir els seus recursos retòrics, tan grandiloqüents i abrandats com allunyats de la realitat.

També hem pogut llegir afirmacions que caldria que es pensessin bé abans de ser pronunciades, per exemple, en l’entrevista a Albert Serra publicada en el darrer Roda de Ter.

En parlar de les obres que s’han fet i que es faran a Roda en els propers mesos vostè afirma: “quan un altre partit polític (referint-se a ERC) va entrar a l’Ajuntament en la legislatura 2011-2015, les inversions del Pla de Barris van ser ínfimes, malgrat que el 75% estava subvencionat per la Generalitat. Ara el Pla de Barris s’ha tornat a revitalitzar i hem invertit més de 600.000 euros”.

Li preguem que pensi una mica abans de parlar i que si parla d’altres, parli amb propietat. Perquè vostè diu veritats a mitges. I com que vostè no ho explica tot, ho farem nosaltres. En la legislatura 2011-2015 no es va fer ús del Pla de Barris, com en tants altres pobles, perquè (els perquès són importants), perquè la Generalitat estava en números vermells i perquè si l’ajuntament desenvolupava molts projectes no cobraria el 75%. Això hauria volgut dir que l’ajuntament de Roda hauria hagut d’assumir la despesa, com a mínim durant molts anys, i hauria hagut d’augmentar l’endeutament. I sap per què no es podia endeutar més l’Ajuntament de Roda en la legislatura 2011-2015? Perquè IPR havia deixat la caixa buida, havia estirat més el braç que la màniga i va ser ERC qui va haver de fer la feina bruta de recuperar la capacitat econòmica del poble en els anys més durs de la crisi. I ERC se’n va sortir. Ara vostès viuen de renda de la bona gestió d’aquells anys i de la recuperació econòmica.

Compte, doncs, a dir mitges veritats.

En aquesta mateixa entrevista, i segurament sense haver-hi pensar gaire (volem creure que és per això), a la pregunta sobre l’eslògan “Roda feminista” l’alcalde acaba dient: “Serem iguals no quan la dona reivindiqui sinó quan l’home s’ho cregui”. Preguem que hi pensi una mica... Algunes i alguns feministes de pedra picada li dirien que la igualtat no ha de ser mai una concessió de l’home i que si molts homes canvien i acaben creient en la igualtat és perquè moltes dones han reivindicat i els han fet obrir els ulls.

Potser també és motivat per no haver-hi pensat gaire que en programa de Festa Major d’enguany s’hi diu que a la dona se li ha de “donar el seu lloc” o que “com una persona normal” ha de poder decidir “com gaudir de la festa”. Primer: a la dona no se li dona “el seu lloc”, condescendentment (per part de l’home, imaginem que volen dir) sinó que el seu lloc li pertany, i prou. I segon: els discursos sobre la “normalitat” estan desterrats de tot pensament feminista o social actual. Què és ser normal? Què és la normalitat? Pensem-hi i mirem de no enredar més la troca i de tirar-nos pedres a la pròpia teulada, com també passa amb el desafortunat conte, que explica cada any, la regidora de serveis socials en l’acte de reconeixement a les parelles que celebren 50 anys de casats. No el volem ni recordar per no posar-nos vermells.

Ah, i encara una darrera cosa, sobre aquest tema: pensi també en la seva afirmació “ hi ha gestos que pesen molt i potser tenen poc ressò [...] a la passada legislatura va desaparèixer la regidoria d’Igualtat i en aquesta legislatura ha tornat a ser-hi”.

Li tornem a pregar que pensi: no per tenir una regidoria es treballa més per la igualtat. Amb el govern d’ERC no n’hi havia perquè des del nostre grup pensem que les qüestions relatives a la igualtat són transversals i que han d’estar impregnades en totes les regidories. Diguem que a nosaltres no ens preocupava tant com a vostè que tingués ressò sinó que les decisions en favor de la igualtat s’apliquessin en tota la gestió municipal.

Tots aquests exemples que hem anat desgranant són només una mostra, ja ho hem dit, de com les paraules poden delatar una clara tendència a l’eslògan fàcil, a les mitges veritats o a la superficialitat. Per evitar-ho, doncs, repetim el prec: preguem que pensi bé abans de parlar i que, darrere les paraules, més enllà del seu so, hi hagi una reflexió prèvia.