Rubí

Dimecres, 30 de juny del 2010

Declaració d'Esquerra sobre la sentència de l'Estatut

El TC sentencia la via estatutària i la viabilitat de l'Estat plurinacional

Context

El TC ha estat quatre anys potinejant els recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de la Moncloa que va ser plebiscitat pel poble de Catalunya. L'única actitud admissible hauria estat la inadmissió d'aquells recursos. Però no ha estat així.

Finalment, la sentència del TC ha arribat —admetent en bona mesura el recurs del PP— i s'ha traduït en una segona i severa retallada, passant per damunt de la voluntat expressada per la ciutadania a les urnes.


Xoc de legitimitats

La sentència del TC ens situa en una disjuntiva que no admet vacil·lacions. Per un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes en referèndum. A l’altre, 10 magistrats d’un alt tribunal desprestigiat i convertit en camp de batalla d'interessos inconfessables de PSOE i PP.

Aquesta és la qüestió essencial. Els magistrats del TC s'han erigit en inquisidors de la voluntat popular. No és que l'Estatut del Parlament (1) no tingui cabuda a la Constitució Espanyola, és que tampoc hi té cabuda l'Estatut aprovat per les Corts espanyoles i per la ciutadania catalana en referèndum.



Atac a la dignitat

Aquesta sentència també és un atac a la dignitat i a la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya que demana una resposta democràtica, al més unitària possible i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.
No és que el TC hagi sentenciat l'Estatut és que, a la fi, ha sentenciat la via estatutària, atorgant-se un paper pel qual no havia estat concebut i establint així un funest precedent (2).
Davant d’aquest xoc de legitimitats i el greuge del TC, totes les forces del catalanisme han de ser capaces de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana.

Per tant, és necessària tant la mobilització civil com una resposta de les institucions catalanes a l'alçada de les circumstàncies. Però també reafirmar-nos en un full de ruta davant l'actual conjuntura i el final de cicle que expressa la sentència del màxim òrgan jurisdiccional espanyol.



L'horitzó de futur: superar el sostre autonòmic


Les actuals circumstàncies reclamen alhora una iniciativa política que superi el sostre autonòmic a partir d'una consulta ciutadana que permeti als catalans pronunciar-nos Perquè quan es constata que la voluntat d'entesa de la part catalana no troba receptivitat a l'espanyola sinó rebuig,

El TC, les seves batusses i sentència ja formen part del passat. El futur immèdiat passa perdonar la paraula a la ciutadania. I aquest no és un dret en abstracte sinó que s'ha d'exercitarcom un acte de plena i sobirana normalitat democràtica.


(1) 30 de setembre de 2005. Aprovat pel 90% dels diputats.

(2 )Mai abans el TC s'havia pronunciat sobre un text referendat per la voluntat sobirana de la ciutadania.