Sabadell

Notícia

Una de les propostes és l’elaboració d’un Pla Municipal de Normalització Lingüística.

A la nostra ciutat, com passa a gran part del país, malgrat que el nivell de coneixement i de comprensió oral del català és força elevat, l’ús social continua sent baix. La situació de la llengua és encara especialment crítica en àmbits com ara l’empresa, la justícia, els mitjans de comunicació, els audiovisuals o la indústria cultural. D’altra banda en els darrers mesos s’han produït intents de trencar la cohesió social del nostre país, com per exemple les sentències que qüestionen la immersió lingüística a les escoles.

Davant d’aquesta situació, cal apostar pel valor cohesionador de la llengua catalana i reconèixer explícitament l’actiu que representa la immersió lingüística com a eina d’acollida i d’integració. Garantir el coneixement del català i afavorir-ne l’ús social en tots els àmbits és la millor manera d’oferir les mateixes possibilitats a tots els ciutadans, independentment de quina sigui la seva llengua.

Des d’ERC+RCat proposem l’elaboració d’un Pla Municipal de Normalització Lingüística (PMNL) adequat a les necessitats sociolingüístiques de la ciutat, que estableixi clarament els objectius prioritaris, les actuacions que cal per assolir-los en els propers quatre anys i la dotació de recursos necessaris per poder dur-los a terme. Aquest pla, aprovat pel ple, s’ha de revisar, avaluar i actualitzar cada any. En l’elaboració i execució del PMNL cal implicar les associacions de promoció de la llengua i tots els agents cívics, polítics, econòmics i socials de la ciutat, perquè, coordinadament amb l’ajuntament i el Centre per a la Normalització Lingüística, actuïn d’impulsors i de supervisors de la normalització lingüística en els seus respectius àmbits d’actuació.

A banda del PMNL, cal aplicar mesures de foment de l’ús social del català al si de l’ajuntament, utilitzant-lo com a llengua vehicular i preferent en totes les actuacions públiques municipals, així com en totes les publicacions en format paper o bé electròniques i en les intervencions públiques en l’exercici del càrrec de representació del Govern municipal. En aquesta mateixa línia, cal prendre altres mesures, com pot ser incloure clàusules lingüístiques com a condició d’execució dels contractes que garanteixin que els proveïdors i concessionaris amb què treballa l’ajuntament, almenys quan gestionen o exploten el servei concedit, emprin el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin. Finalment, una altra mesura per incentivar l’ús del català a l’ajuntament pot ser puntuar com a mèrit tenir un nivell de català superior al que requereix la convocatòria.

Un altre àmbit en què cal abocar esforços és el de l’acollida de la immigració. Realitzar l’acolliment lingüístic des del moment d’arribada a la ciutat i mitjançant informació bàsica presencial o amb suport paper, tallers que donin a conèixer la realitat sociolingüística del país, cursos per aprendre la llengua o activitats i plans d’acolliment que permetin aplicar els primers coneixements, són recursos bàsics que facilitarien la integració de les persones nouvingudes i evitarien cap mena de discriminació per manca de competència lingüística.

En l’àmbit associatiu, considerem oportú impulsar la creació d’un Consell Local de la Llengua Catalana que inclogui les associacions de promoció de la llengua i també les entitats culturals i esportives, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions d’empresaris i de comerciants, les associacions de veïns i els col•lectius d’immigrants i de cultures foranes, perquè actuïn d’impulsors i de supervisors de la normalització lingüística en el seu àmbit d’actuació i elaborin propostes i estratègies de millora de l’ús social del català.

En l’àmbit empresarial, proposem aplicar exempcions fiscals, a l’empara de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, per actes relacionats amb la normalització i el foment del català a les empreses i els comerços que signifiquin un avenç en l’ús social i sempre que vagin més enllà del compliment estricte de la llei, com per exemple empreses i comerços que facin cursos de català per al seu personal o que actuïn com a dinamitzadors en el camp lingüístic.

I en l’àmbit de l’ensenyament, cal defensar, com ja hem dit, la immersió lingüística com a model d’èxit educatiu i com a model d’èxit per garantir la cohesió social.

Juli Fernàndez, cap de llista d’ERC+RCat, va manifestar que ”en un context de retrocés i d’agressió a la llengua catalana, creiem imprescindibles actuacions valentes i decidides des de l’Ajuntament de Sabadell per impulsar el procés de normalització lingüística i incrementar l’ús social del català. Per fer del català la llengua comuna i l’eix vertebrador de la societat sabadellenca”.

David Vila, numero 6 de la candidatura i dinamitzador lingüístic, va declarar que “cal presentar la llengua com quelcom atractiu i, sobretot, necessari. Els parlants som responsables de fer-la atractiva, utilitzant-la desacomplexadament, i l’administració l’ha de fer necessària, duent a terme un desplegament normatiu que garanteixi una autèntica normalització del català com a llengua pròpia i comuna. És important saber-ne en tot moment les mancances, però també les fortaleses, ja que una llengua els parlants de la qual tenen autoestima col•lectiva i la utilitzen amb comoditat és una llengua que suma nous parlants. Aquesta és la clau: la llengua no divideix, sinó que suma”.