Esquerra Sabadell

Dijous, 9 de juny del 2011

Paraules d’amistat i de comiat per a en Ramon Ferrer i Valero

Què és un amic? Un amic és algú que et desfà els lligams i et diu: ets lliure. Un amic és algú que si t’has enfadat no dubta en fer el primer pas i et diu: sóc aquí. Un amic és algú que t’obre la mà perquè t’hi agafis i la tanca per aguantar-te ben fort. Un amic és algú que t’ajuda a creure en l’amistat, la veritat, la confiança, l’amor. Un amic és algú que et diu: camina, salta, comença a viure, a creure, a esperar que broti el que hem plantat, que t’anima a pujar fins a dalt del cim.

Dijous, 9 de juny del 2011

En record d’en Ramon Ferrer

Aquest juny plujós ens ha dut la mort d’un bon amic i company d’Esquerra Republicana de Catalunya, en Ramon Ferrer i Valero. Una persona molt coneguda a Sabadell, en cercles polítics, per la seva participació en la lluita antifranquista a través del Front Nacional de Catalunya, en la lluita per la recuperació de les nostres llibertats socials i nacionals a través primer de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment a Esquerra Republicana de Catalunya. Com va explicar la seva filla Ada, en els seu emotiu i multitudinari comiat al Tanatori de Sabadell, una de les últimes activitats públiques en què el recordarem és per la seva plena i il•lusionada implicació en la recollida de vot en la Consulta del 30 de maig de 2010.

Dimarts, 10 de maig del 2011

Els independentistes a l’Ajuntament

Aglutinar el vot independentista. Aquest és el principal objectiu pels comicis del proper 22 de maig de 2011 que ens ha dut a fer una coalició amb Reagrupament i altres persones independents vinculades amb la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell que varen fer possible que el 30 de maig de 2010, més de 20.000 sabadellencs votéssim en urnes a favor d’un Estat Català. Si aconseguim aglutinar tot aquest electorat, obtindrem una representació decisiva per conformar una nova majoria al Govern municipal o per liderar l’oposició del govern regionalista que es conformi.

Dijous, 5 de maig del 2011

Sumant amb el català

Massa sovint sentim a dir que la llengua és una font de problemes, un obstacle per als nouvinguts, un factor de confrontació. Qui fa aquests plantejaments sol dividir la societat catalana entre catalanoparlants i castellanoparlants –deixant de banda el fet que s’hi parlen unes 250 llengües diferents– i, seguint aquesta lògica perillosíssima, intenta promoure la segregació dels alumnes en funció de la llengua, com es feia amb el color de la pell als Estats Units de fa cinquanta anys o la Sudàfrica d’en fa només vint.

Diumenge, 1 de maig del 2011

Actuem!

Hi ha molts motius per sentir-nos indignats -parafrasejant el famós llibre de Stéphane Hessel- en aquest moments de greu crisi econòmica. Els catalans en som doblement perjudicats per aquesta crisi, primer com a ciutadans d’una nació menystinguda i després com a una nació espoliada. Aquesta gran crisi quasi global està fonamentada, entre d’altres, per les males pràctiques financeres, els grans monopolis, l’abús i control de les energies fòssils, la direcció dels mercats, les polítiques especuladores que juguen amb els aliments fins amb els propis països.