Salou

Totes les notícies

Salou... molta feina a fer en matèria de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil

El passat Plenari del 27 de maig de 2020 no només va estar marcat per aspectes en matèria de desescalada de l’estat d’alarma produït pel COVID19; altres aspectes en matèria de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil varen acaparar l’atenció de la part final del Plenari. En el torn de Precs i Preguntes el Grup Municipal del PP de Salou, primer en torn de paraula en ser el partit amb representació menys votat, va posar de manifest la noticia publicada sobre el descontentament de la plantilla de la Policia Local, entre altres aspectes, per les modificacions presentades al Reglament de Segona Activitat en el marc de les negociacions de les futures RLLT (Relació de Llocs de Treball), on es proposa modificar dels 57 als 59 anys l’edat mínima per sol·licitar una Segona Activitat. El Grup Municipal d’ERC Salou comparteix la inquietud i el prec de ser informats en els aspectes tècnics i/o polítics sobre Seguretat Ciutadana en les comissions informatives de l’àrea, que és on s’han de tractar, i no únicament en la taula de negociació de les RLLT o per notificacions a la premsa. Tampoc entenem la modificació en l’edat per accedir a la segona activitat, tenint en compte que la jubilació anticipada per a Policies Locals està establerta en els 60 anys, i tampoc és una mesura que solucioni cap problema existent ni tampoc futur, ja que l’envelliment de la plantilla és un factor que s’hauria de tractar amb atenció. En un any de legislatura no s’han tractat qüestions de Seguretat Ciutadana ni tampoc de Protecció Civil, malgrat que, malauradament, durant aquest temps hem patit i estem patint nombroses situacions d’emergència que requereixen d’un interès, d’una dedicació i d’una professionalitat que a dia d’avui no observem. ERC Salou va traslladar les següents preguntes al Regidor de Seguretat Ciutadana David Gonzàlez, del PSC: 1.  Salou es troba dins de l’àrea considerada de risc químic alt? 2.  En quina situació es troben els diferents plans de seguretat del nostre municipi, així com el sistema de megafonia d’emergència requerida? 3.

ERC Salou donem suport als companys de la canonja i també exigim ser interlocutors en la taula

ERC Salou donem suport als companys de la canonja i també exigim ser interlocutors en la taula d’avaluació i seguiment de l’accident de l’empresa Iqoxe. Cap associació, cap col·lectiu de la Canonja o d’altres poblacions com Vila-seca  o Salou figuren entre els actors amb els quals s’han mantingut converses per  fer l’informe de la Taula d’avaluació i seguiment de l’accident de l’empresa    No exagerem quan diem que la majoria dels habitants de la nostra població volen que la indústria química segueixi a la Canonja, però tampoc ho fem si diem que la confiança que els veïns i veïnes de la Canonja tenen vers aquestes empreses s’ha trencat El passat 14/01/2020 va tenir lloc l’accident de l’empresa Iqoxe. Ha estat un dels accidents més greus que ha patit el Polígon Petroquímic Sud, ja que va causar la mort de tres persones, nombrosos ferits i múltiples desperfectes, tant a la Canonja com en altres poblacions al voltant del Polígon. Però no tan sols això, sinó que molts veïns i veïnes encara reviuen amb angoixa aquella tarda. Hi ha famílies que han decidit continuar la seva vida en altres poblacions i han marxat de la Canonja. Altres, tot i tenir ben present aquesta opció, encara ho estan meditant. Només cal recordar que una de les víctimes era un veí de Torreforta. El seu habitatge va rebre l’impacte d’un fragment del reactor, de més d’una tona de pes. Aquest risc no estava previst als diferents plans d’emergència. L ’informe Taula d’avaluació i seguiment de l’accident de l’empresa Iqoxe a la Petroquímica del Camp de Tarragona el 14 de gener, presentat a la premsa el 28 d’abril, diu que Catalunya és líder en l’àmbit de la química i que concentra gairebé la meitat del sector químic i petroquímic de l’Estat, i ocupa el 5è lloc com a fabricant de productes químics a Europa. La quarta part de la producció química a l’Estat està localitzada a les comarques de Tarragona. Els municipis de la Canonja, la Pobla de Mafumet, Vila-seca, el Morell i Tarragona acullen un complex industrial químic i petroquímic que ha esdevingut la principal localització química al sud d’Europa.

Feina feta pels grups parlamentaris del congres i senat a la situación genrtada per la covid19

Feina feta pels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat   Resum de la feina feta pels grups Parlamentaris del Congrés i del Senat a la situació generada per la COVID-19 Des del primer moment que la crisi de la COVID-19 va afectar el nostre país, els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana a Madrid ens vam posar a treballar per donar resposta a totes les necessitats que van començar a sorgir al seu voltant.    Així doncs, l’objectiu del front de Madrid va ser recollir totes les preocupacions, mancances i propostes que han de permetre donar resposta a la crisi des d’un punt de vista republicà i d’esquerres.    A continuació trobareu un llistat de la feina feta al llarg d’aquests dos primers mesos de crisi de la COVID-19 (si cliqueu a sobre podreu consultar-ne el contingut). Som conscients, però, que la crisi només ha fet que començar i que serà necessària una intervenció política que doni resposta a molts sectors de la societat.     Iniciatives sobre l'emergència sanitària, social, econòmica i cultural Sobre l’emergència de l’habitatge i el lloguer  Sobre la millora de la inversió en investigació científica  Sobre la modificació de la regla de despesa i estabilitat pressupostària  Pròrroga prestació per desocupació  Sobre els 15 milions que s’han donat a les TV privades  Gestió desperfectes temporal Glòria per la temporada turística  Garantir mesures de seguretat per repartidors “GLOVO” i altres  Vulneració Drets Consumidors Préstecs ICO (1a i 2a)  Creació urgent d’una prestació per conciliació de la vida familiar i laboral  Situació refugiats fronteres Grècia i Turquia per la COVID-19  Sobre l’ERTO de l’aeroport de Reus  Regularització de migrants (1a i 2a)  Protecció de treballadors autònoms  Prohibir la suspensió de línies telefòniques Wifi públic per estudiants i ciutadania amb plena capacitat i velocitat  Sobre el teixit cultural i respostes a la crisi Mesures de protecció als treballadors temporals  Sobre els treballadors transfronterers i la seva situació laboral i de moviments  Sobre l’afectació de la línia R3 i R12 i la seva afectació durant la COVID-19  Sobre la situació dels ERTOS a diferents comarques del país (exemple)  Pel traspàs de les beques universitàries i ajudes a l’estudi  Sobre l’estratègia de cooperació davant l’emergència del a COVID-19 (1a i 2a)  Per la condonació del deute a països en vies de desenvolupament (1a i 2a)  Sobre els contractes dels professors associats després de l’estat d’alarma  Ajuda al sector dels càmpings, hostals, apartaments, hotels, cases rurals.

Platges i COVID19

S’ha pogut observar com en l’entrada de la fase 1 de desconfinament al nostre territori, els bars, restaurants, cafeteries i demés establiments adequaven les seves terrasses per poder obrir els seus negocis amb les mesures de seguretat establertes. Per sorpresa d’alguns, les terrasses que es varen obrir van rebre una afluència considerable de clients. Lamentablement en alguns casos, aquestes mesures no han estat suficients per assegurar que els clients d’aquests establiments respectessin les normes de distància, inclòs entrant en conflicte amb el propi vianant.   És evident l’afectació d’aquesta crisi en aspectes com la mobilitat i l’ús de l’espai públic. Estem veient l’aplicació de mesures per mitigar aquests efectes però no només a nivell econòmic aplicant mesures com l’exempció de taxes, augment de l’espai per pal·liar la reducció de taules i distàncies, sinó també mesures de mobilitat i convivència com son la senyalització de circulació excepcional a les voreres convidant a caminar per la dreta, cartells informatius als establiments, gel desinfectant, mascaretes...   Evidentment objectiu d’aquestes mesures és la d’ajudar els petits empresaris i professionals dels sectors més tocats i garantir la seguretat sanitària de totes i tots, reactivar l’economia sense cometre els mateixos erros del passat, aplicar mesures que beneficiïn no només els grans...   Comerç de proximitat, turisme de proximitat, economia circular, sostenibilitat. Que bé que sonen aquestes paraules en aquest temps... potser fem tard...   Si pensem en el futur immediat, entrarem en una fase on les platges assumiran un protagonisme particular.   Per una banda, la necessitat ens empeny a vendre el turisme de proximitat, les destinacions adaptades i lliures de virus, protocols de desinfecció, els grans beneficis del bany i de les nostres aigües... evidentment amb l’objectiu de salvar el que queda de temporada.   Per una altra banda, és evident el dany causat al col·lectiu dels platgers o “Xiringuiteros” que han vist passar de llarg una Setmana Santa i veuran passar de llarg l’inici de l’estiu.

ERC Salou demana al Gobierno mesures de protecció al sector turístic

En les reunions que hem mantingut amb els empresaris del sector turístic de casa nostra, hem constatat que una de les preocupacions més generalitzades de les grans, mitjanes i petites empreses són les cancel·lacions per força major vinculades a la pandèmia del COVID-19 i els reemborsaments dels pagaments rebuts a compte. Hem estudiat els diferents decrets legislatius de països del nostre entorn, i hem trobat que tenien mesures de protecció al sector més favorables que les del Gobierno d'Espanya. És per això que el grup parlamentari Republicà ha presentat aquesta esmena que esperem que tingui el suport majoritari de l'arc parlamentari. A ERC Salou ens hem marcat com a objectiu ser una eina pel nostre poble, que ajudi a la prosperitat, social, econòmica i nacional, dels nostres convilatans.                 http://locals.esquerra.cat/documents/arxius/20200512124124066.pdf

Mobilitat Post Covid-19

Noves expressions formen part de la nostra realitat, la nova, la de fa dos mesos, distanciament social i distància de seguretat. I sembla que les haurem d’incorporar a les nostres vides durant molt de temps. Ara que ja portem gairebé dos mesos de confinament, en una ciutat pràcticament sense circulació, i amb una gairebé nul·la contaminació, ara que l’activitat econòmica comença a arrencar tímidament, potser és el millor moment per repensar, en com volem el Salou post COVID-19 i aprofitar per rectificar errors passats. Probablement, no ha de ser una prioritat perquè ara toca ajudar els col·lectius més vulnerables, les petites empreses i els autònoms, el comerç, el turisme i la cultura… Ara toca reconstruir Salou , però fora bo que entre tots a l’Ajuntament ens posem  a treballar en un model de ciutat que adapti voreres, calçades, parades de bus, terrasses i establiments, parcs i zones comunes a uns criteris més adients de salut pública. Les mesures adoptades a Berenguer de Palau, Passeig Miramar i Carrer Barcelona, s’han dut a terme obligats per la prevista sortida massiva de gent al carrer. Aquesta mesura excepcional i reactiva hauria de ser molt més habitual i es podria anar experimentant des d’ara mateix en altres punts de Salou. I a mig termini, cal remodelar voreres i fer-les més amples i amables. Cal tancar al trànsit i vies estretes amb un sol carril i voreres minúscules. Cal fomentar la mobilitat sostenible. Cal recuperar espai pel vianant i reduir el del vehicle privat. Cal augmentar la previsió de nous carrils bici. I això correspon al pla de mobilitat de la ciutat que hem d’accelerar el màxim possible i adaptar-lo a les noves necessitats. No en deixem passar l’oportunitat, la COVID-19 també ens impulsa a banda de la mobilitat i l'espai públic, a repensar els edificis i els habitatges de la ciutat. Marçal Curto Hoyos Portaveu Grup Municipal d' ERC Salou EL PLA DE MOBILITAT URBANA:   https://www.salou.

ESQUERRA REPUBLICANA EXIGEIX UNA RECTIFICACIÓ I UNA DISCULPA PÚBLICA A ALBA VERGÉS

ESQUERRA REPUBLICANA EXIGEIX A ENRIC LLORCA, ALCALDE DE SANT ANDREU DE LA BARCA, UNA RECTIFICACIÓ I UNA DISCULPA PÚBLICA A ALBA VERGÉS Esquerra Republicana vol mostrar el seu malestar amb les últimes declaracions públiques d’Enric Llorca, alcalde socialista de Sant Andreu de la Barca, en què anunciava que el consistori que encapçala declararia persona non grata la consellera de Salut, Alba Vergés.  Aquesta intenció és només la culminació d’un comportament indigne i insolidari que el senyor Llorca ha vingut sostenint al llarg de tota la crisi de la COVID-19. Amb anterioritat, ja va decidir de manera unilateral instal·lar un hospital de campanya de la Guàrdia Civil en un poliesportiu del municipi, malgrat que ho desaconsellaven els experts sanitaris. Hores d’ara, el senyor Llorca ja ha estat desautoritzat públicament per Salvador Illa, ministre de Sanitat del govern espanyol, que ha valorat i defensat la tasca que els responsables sanitaris del Govern estan duent a terme en aquesta crisi. En conseqüència, exigim que el senyor Llorca desisteixi de la seva intenció i que es disculpi públicament amb la consellera Alba Vergés i tot el sector sanitari que ella encapçala i representa. Esquerra Republicana també vol interpel·lar Nuria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona on el senyor Llorca ostenta el càrrec de diputat delegat de Salut Pública i Consum, sobre el comportament i les declaracions públiques d’aquest membre del seu equip de govern, i la convida a reprovar-lo públicament. Esquerra Republicana vol, en últim lloc, denunciar el tarannà escassament democràtic del senyor Llorca, que ha anunciat públicament una mesura personalista sense ni tan sols haver estat sotmesa a debat en el ple municipal, demostrant així la seva concepció del respecte a la pluralitat. Els ciutadans i les ciutadanes de Sant Andreu de la Barca mereixen un lideratge polític a l’alçada de les seves necessitats, encara més en una crisi com la que estem vivint.

Píndola 1 Post confinament

Píndoles de coneixement: Turisme familiar en temps de la COVID-19 Post confinament vs post COVID-19 Turisme, oci exterior i l’actual pandèmia. Què podem esperar els mesos vinents? Un estudi impulsat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Píndoles per una situació excepcional Què són i per a què? Arran de la pandèmia declarada a escala global per la irrupció i propagació de la malaltia infecciosa COVID-19, la salut, l’economia i els hàbits de les persones s’han vist afectats i capgirats com ningú podia imaginar fa només uns mesos. Aquesta situació ens obliga a repensar la nostra manera d’afrontar nous condicionants i situacions complexes en l’àmbit personal, alhora que també ens crida a reformular les dinàmiques del nostre àmbit professional. I sense dubte, el nostre, és un dels sectors econòmics més directament afectats per aquesta situació.   Què esperar  del futur  en temps  de la COVID-19? És possible que, fa uns mesos, l’expectativa sobre el 2020 i el 2021 en endavant fos que les coses evolucionessin dins d’una normalitat, de certes coses esperables i plausibles, en un continu creixement. Aquesta situació que estem vivint, entre moltes variables, ens condueix a trencar esquemes sobre allò que donàvem per fet.   Mons post-COVID-19 i post confinament no són el mateix Aquest és un dels punts clau d’allò que podem saber: el final del confinament no coincidirà amb el final del virus, malauradament. Es parla sovint de com serà el món «post-COVID-19». Si ens referim amb el post com «després de», queden anys per aquest moment. Per tant, i atès que tot és molt incert i alguns processos són accelerats o caòtics, encara no podem tenir clar quins serien els escenaris probables.   Quins estadis són previsibles després del confinament, els mesos vinents? Els càlculs sobre la durada del desconfinament i les previsions sobre l’obtenció d’una vacuna ens permeten visualitzar possibles impactes econòmics i socials del mateix confinament, però també plantejar-nos – tot i que la previsió pot resultar incòmoda- que tenim per endavant, com a poc, dos anys de volatilitat, de nous petits i mitjans esdeveniments inesperats, com per exemple nous brots i infeccions a diferents escales.

CARTA D’ACOMIADAMENT A LA PRECARIETAT

Des d'un formalisme republicà i socialista per acomiadar-nos del treball precari ens hem de servir d'igualtat d'oportunitats laborals basades en l'accés a la formació abaratit per l'estat de dret. Tanmateix avui en dia, les escales salarials estan molt polaritzades i als bregadors de la cultura de l'esforç no se'ls hi garanteix la seva tria vocacional per molt que s'hagin esllomat en el seu itinerari educatiu i professional. El clientelisme entre membres de classes socials, sindicats, entitats bancàries o partits menysprea el potencial i les retribucions de moltíssims treballadors. Per això posem en dubte aquell tan repetit mantra, des de l'escola: "qui treballa fort aconsegueix el que vol". Paradigma d'un capitalisme platònic que, a fuetades, sotmet a milers de treballadors enganyats al somni del paradís consumista. Foment de la lluita competencial entre membres del col·lectiu laborista, mentre s'ambiciona i inclús es respecta els estatus privilegiats superiors. Per altra banda, els treballadors masculins segueixen tenint millors retribucions que les seves companyes de professió. I amb la mateixa injustícia, els immigrants lubriquen la maquinària capitalista sense seguretat social ni salaris dignes. Que l'1 de maig reivindicatiu és més necessari que mai ho demostra la nova categoria de treballadors pobres, que per molt que treballin no els hi arriba per pagar el lloguer o el menjar dels seus fills. Aquesta categoria ja fa temps que la coneixen els països explotats per les multinacionals, mentre aquestes disfressen la seva imatge amb almoines als més desafavorits o salaris més dignes als seus països seu. Cal una indemnització via impositiva. Tampoc volem oblidar que el nostre món també és explotat i buidat impunement dels seus recursos naturals, quan els nostres avenços tecnològics poden aprofitar molt millor els avantatges de les energies alternatives. Per això pels qui desitgem un país nou; no desitgem que aquest vicis aristocràtics, ni classistes; ni volem conformar-nos a ser mileuristes endeutats a perpetuïtat, ni creiem merèixer més per ser d'un determinat sexe o nacionalitat.