S’ha pogut observar com en l’entrada de la fase 1 de desconfinament al nostre territori, els bars, restaurants, cafeteries i demés establiments adequaven les seves terrasses per poder obrir els seus negocis amb les mesures de seguretat establertes. Per sorpresa d’alguns, les terrasses que es varen obrir van rebre una afluència considerable de clients. Lamentablement en alguns casos, aquestes mesures no han estat suficients per assegurar que els clients d’aquests establiments respectessin les normes de distància, inclòs entrant en conflicte amb el propi vianant.   És evident l’afectació d’aquesta crisi en aspectes com la mobilitat i l’ús de l’espai públic. Estem veient l’aplicació de mesures per mitigar aquests efectes però no només a nivell econòmic aplicant mesures com l’exempció de taxes, augment de l’espai per pal·liar la reducció de taules i distàncies, sinó també mesures de mobilitat i convivència com son la senyalització de circulació excepcional a les voreres convidant a caminar per la dreta, cartells informatius als establiments, gel desinfectant, mascaretes...   Evidentment objectiu d’aquestes mesures és la d’ajudar els petits empresaris i professionals dels sectors més tocats i garantir la seguretat sanitària de totes i tots, reactivar l’economia sense cometre els mateixos erros del passat, aplicar mesures que beneficiïn no només els grans...   Comerç de proximitat, turisme de proximitat, economia circular, sostenibilitat. Que bé que sonen aquestes paraules en aquest temps... potser fem tard...   Si pensem en el futur immediat, entrarem en una fase on les platges assumiran un protagonisme particular.   Per una banda, la necessitat ens empeny a vendre el turisme de proximitat, les destinacions adaptades i lliures de virus, protocols de desinfecció, els grans beneficis del bany i de les nostres aigües... evidentment amb l’objectiu de salvar el que queda de temporada.   Per una altra banda, és evident el dany causat al col·lectiu dels platgers o “Xiringuiteros” que han vist passar de llarg una Setmana Santa i veuran passar de llarg l’inici de l’estiu.

En les reunions que hem mantingut amb els empresaris del sector turístic de casa nostra, hem constatat que una de les preocupacions més generalitzades de les grans, mitjanes i petites empreses són les cancel·lacions per força major vinculades a la pandèmia del COVID-19 i els reemborsaments dels pagaments rebuts a compte. Hem estudiat els diferents decrets legislatius de països del nostre entorn, i hem trobat que tenien mesures de protecció al sector més favorables que les del Gobierno d'Espanya. És per això que el grup parlamentari Republicà ha presentat aquesta esmena que esperem que tingui el suport majoritari de l'arc parlamentari. A ERC Salou ens hem marcat com a objectiu ser una eina pel nostre poble, que ajudi a la prosperitat, social, econòmica i nacional, dels nostres convilatans.                 http://locals.esquerra.cat/documents/arxius/20200512124124066.pdf

Noves expressions formen part de la nostra realitat, la nova, la de fa dos mesos, distanciament social i distància de seguretat. I sembla que les haurem d’incorporar a les nostres vides durant molt de temps. Ara que ja portem gairebé dos mesos de confinament, en una ciutat pràcticament sense circulació, i amb una gairebé nul·la contaminació, ara que l’activitat econòmica comença a arrencar tímidament, potser és el millor moment per repensar, en com volem el Salou post COVID-19 i aprofitar per rectificar errors passats. Probablement, no ha de ser una prioritat perquè ara toca ajudar els col·lectius més vulnerables, les petites empreses i els autònoms, el comerç, el turisme i la cultura… Ara toca reconstruir Salou , però fora bo que entre tots a l’Ajuntament ens posem  a treballar en un model de ciutat que adapti voreres, calçades, parades de bus, terrasses i establiments, parcs i zones comunes a uns criteris més adients de salut pública. Les mesures adoptades a Berenguer de Palau, Passeig Miramar i Carrer Barcelona, s’han dut a terme obligats per la prevista sortida massiva de gent al carrer. Aquesta mesura excepcional i reactiva hauria de ser molt més habitual i es podria anar experimentant des d’ara mateix en altres punts de Salou. I a mig termini, cal remodelar voreres i fer-les més amples i amables. Cal tancar al trànsit i vies estretes amb un sol carril i voreres minúscules. Cal fomentar la mobilitat sostenible. Cal recuperar espai pel vianant i reduir el del vehicle privat. Cal augmentar la previsió de nous carrils bici. I això correspon al pla de mobilitat de la ciutat que hem d’accelerar el màxim possible i adaptar-lo a les noves necessitats. No en deixem passar l’oportunitat, la COVID-19 també ens impulsa a banda de la mobilitat i l'espai públic, a repensar els edificis i els habitatges de la ciutat. Marçal Curto Hoyos Portaveu Grup Municipal d' ERC Salou EL PLA DE MOBILITAT URBANA:   https://www.salou.

ESQUERRA REPUBLICANA EXIGEIX A ENRIC LLORCA, ALCALDE DE SANT ANDREU DE LA BARCA, UNA RECTIFICACIÓ I UNA DISCULPA PÚBLICA A ALBA VERGÉS Esquerra Republicana vol mostrar el seu malestar amb les últimes declaracions públiques d’Enric Llorca, alcalde socialista de Sant Andreu de la Barca, en què anunciava que el consistori que encapçala declararia persona non grata la consellera de Salut, Alba Vergés.  Aquesta intenció és només la culminació d’un comportament indigne i insolidari que el senyor Llorca ha vingut sostenint al llarg de tota la crisi de la COVID-19. Amb anterioritat, ja va decidir de manera unilateral instal·lar un hospital de campanya de la Guàrdia Civil en un poliesportiu del municipi, malgrat que ho desaconsellaven els experts sanitaris. Hores d’ara, el senyor Llorca ja ha estat desautoritzat públicament per Salvador Illa, ministre de Sanitat del govern espanyol, que ha valorat i defensat la tasca que els responsables sanitaris del Govern estan duent a terme en aquesta crisi. En conseqüència, exigim que el senyor Llorca desisteixi de la seva intenció i que es disculpi públicament amb la consellera Alba Vergés i tot el sector sanitari que ella encapçala i representa. Esquerra Republicana també vol interpel·lar Nuria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona on el senyor Llorca ostenta el càrrec de diputat delegat de Salut Pública i Consum, sobre el comportament i les declaracions públiques d’aquest membre del seu equip de govern, i la convida a reprovar-lo públicament. Esquerra Republicana vol, en últim lloc, denunciar el tarannà escassament democràtic del senyor Llorca, que ha anunciat públicament una mesura personalista sense ni tan sols haver estat sotmesa a debat en el ple municipal, demostrant així la seva concepció del respecte a la pluralitat. Els ciutadans i les ciutadanes de Sant Andreu de la Barca mereixen un lideratge polític a l’alçada de les seves necessitats, encara més en una crisi com la que estem vivint.

Píndoles de coneixement: Turisme familiar en temps de la COVID-19 Post confinament vs post COVID-19 Turisme, oci exterior i l’actual pandèmia. Què podem esperar els mesos vinents? Un estudi impulsat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Píndoles per una situació excepcional Què són i per a què? Arran de la pandèmia declarada a escala global per la irrupció i propagació de la malaltia infecciosa COVID-19, la salut, l’economia i els hàbits de les persones s’han vist afectats i capgirats com ningú podia imaginar fa només uns mesos. Aquesta situació ens obliga a repensar la nostra manera d’afrontar nous condicionants i situacions complexes en l’àmbit personal, alhora que també ens crida a reformular les dinàmiques del nostre àmbit professional. I sense dubte, el nostre, és un dels sectors econòmics més directament afectats per aquesta situació.   Què esperar  del futur  en temps  de la COVID-19? És possible que, fa uns mesos, l’expectativa sobre el 2020 i el 2021 en endavant fos que les coses evolucionessin dins d’una normalitat, de certes coses esperables i plausibles, en un continu creixement. Aquesta situació que estem vivint, entre moltes variables, ens condueix a trencar esquemes sobre allò que donàvem per fet.   Mons post-COVID-19 i post confinament no són el mateix Aquest és un dels punts clau d’allò que podem saber: el final del confinament no coincidirà amb el final del virus, malauradament. Es parla sovint de com serà el món «post-COVID-19». Si ens referim amb el post com «després de», queden anys per aquest moment. Per tant, i atès que tot és molt incert i alguns processos són accelerats o caòtics, encara no podem tenir clar quins serien els escenaris probables.   Quins estadis són previsibles després del confinament, els mesos vinents? Els càlculs sobre la durada del desconfinament i les previsions sobre l’obtenció d’una vacuna ens permeten visualitzar possibles impactes econòmics i socials del mateix confinament, però també plantejar-nos – tot i que la previsió pot resultar incòmoda- que tenim per endavant, com a poc, dos anys de volatilitat, de nous petits i mitjans esdeveniments inesperats, com per exemple nous brots i infeccions a diferents escales.

Des d'un formalisme republicà i socialista per acomiadar-nos del treball precari ens hem de servir d'igualtat d'oportunitats laborals basades en l'accés a la formació abaratit per l'estat de dret. Tanmateix avui en dia, les escales salarials estan molt polaritzades i als bregadors de la cultura de l'esforç no se'ls hi garanteix la seva tria vocacional per molt que s'hagin esllomat en el seu itinerari educatiu i professional. El clientelisme entre membres de classes socials, sindicats, entitats bancàries o partits menysprea el potencial i les retribucions de moltíssims treballadors. Per això posem en dubte aquell tan repetit mantra, des de l'escola: "qui treballa fort aconsegueix el que vol". Paradigma d'un capitalisme platònic que, a fuetades, sotmet a milers de treballadors enganyats al somni del paradís consumista. Foment de la lluita competencial entre membres del col·lectiu laborista, mentre s'ambiciona i inclús es respecta els estatus privilegiats superiors. Per altra banda, els treballadors masculins segueixen tenint millors retribucions que les seves companyes de professió. I amb la mateixa injustícia, els immigrants lubriquen la maquinària capitalista sense seguretat social ni salaris dignes. Que l'1 de maig reivindicatiu és més necessari que mai ho demostra la nova categoria de treballadors pobres, que per molt que treballin no els hi arriba per pagar el lloguer o el menjar dels seus fills. Aquesta categoria ja fa temps que la coneixen els països explotats per les multinacionals, mentre aquestes disfressen la seva imatge amb almoines als més desafavorits o salaris més dignes als seus països seu. Cal una indemnització via impositiva. Tampoc volem oblidar que el nostre món també és explotat i buidat impunement dels seus recursos naturals, quan els nostres avenços tecnològics poden aprofitar molt millor els avantatges de les energies alternatives. Per això pels qui desitgem un país nou; no desitgem que aquest vicis aristocràtics, ni classistes; ni volem conformar-nos a ser mileuristes endeutats a perpetuïtat, ni creiem merèixer més per ser d'un determinat sexe o nacionalitat.

Quin és el principal problema  que ha de resoldre Catalunya per esdevenir un estat sobirà independent? Possiblement, si féssim la pregunta, el primer que ens vindria al cap és que el principal problema és l’estat espanyol, un estat enrocat en la defensa de la unitat d’Espanya per sobre de tot. Una idea tan arrelada a l’imaginari col·lectiu espanyol, que fins i tot fa que forces progressistes renunciïn  a defensar drets fonamentals, no sigui que algú els acusi de separatistes i de voler trencar Espanya. Evidentment aquest és un gran problema, però jo estic convençut que no n'és el principal. Doncs si no és aquest, quin és? Segons Manel Delgado, el principal problema que tenim els catalans és la presència larvada del feixisme dins del moviment independentista. Jo no puc estar més d’acord amb aquesta afirmació. Fa uns dies, en Joan Canadell (President de la cambra de comerç de Barcelona) declarava sense ruboritzar-se: “España es paro y muerte; Catalunya, vida y futuro” Entre els comentaris de particulars que acompanyaven la noticia, l’adjectiu més comú era “Nyordos de merda”. Realment algun independentista pot creure que aquest és el camí? La veritable batalla que s’ha de lliurar és la dels arguments, la de fer entendre que si ens gestionem nosaltres mateixos tindrem un millor futur; que si ho fem bé, podem crear una República amb uns fonaments sòlids, socialment justa, feminista, ecologista, un model modern, transparent, de governs del poble pel poble, integradora, on tothom (i tothom és tothom) estigui representat i la faci seva. No podem permetre que ningú trenqui aquest somni. Dins l’independentisme, hi ha qui pensa que una persona que respecta la terra dels seus avantpassats, que estima la llengua dels seus avis i pares, que voldria que Catalunya continués formant part de l’estat Espanyol, que espera amb anhel l’arribada de l’estiu per anar a aquella casa familiar d’Andalusia, d’Extremadura, de Castella o del Marroc, que aquesta família no té lloc a una Catalunya independent, que són “nyordos de merda”.

Avuí us fem arribar un informe amb data 14 d’abril de 2020, que donada la nostra situació i la dedicació de la nostra població al mercat turístic trobem prou important i interesant, en que  detalla l’estat dels mercats emissors de turisme a dia 8 d’abril de 2020.  S’ha de tenir en compte que en les circumstàncies actuals, la informació canvia constantment.  En aquest informe s’assenyalen les restriccions de moviments i les mesures preses al sector turístic de cada mercat. Els mercats implicats en aquest informe són els següents: -EUROPA: Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Italia, Irlanda, Israel, Països Baixos, Països Nòrdics, Portugal, Regne Unit, Rússia. -AMÈRICA: Argentina, Brasil, Estats Units.  -ASIA: Àsia-Pacífic, Xina.                                                     Us convidem a que us mireu l’informe detingudament per extraure la informació necessaria.  http://locals.esquerra.cat/documents/arxius/informe-mesures-sector-turistic-090420-mercats-emissors-1-pdf                                                   INFORME MESURES SECTOR TURÍSTIC 9.4.2020 COVID-19 http://locals.esquerra.cat/documents/arxius/1587068087033_novetats-covid-9.4-1.pdf                                                  INFORME MESURES SECTOR TURÍSTIC 28.4.2020 COVID-19 http://locals.esquerra.cat/documents/arxius/actualitzacio-28.04.2020.pdf                                                INFORME MESURES SECTOR TURÍSTIC 30/04/2020 COVID-19 http://locals.esquerra.cat/documents/arxius/novetats-covid-30.4-1.pdf

Ajuda i acompanyament per les famílies vulnerables, treballadors, autònoms, PIMEs i altres sectors que s'han vist afectats per la declaració de l'Estat d'Alarma Mesures econòmiques Mesures de neteja, recollida de residus i salubritat urbana Mesures d'infància, joventut, culturals i educatives Mesures que s'han pres des del Patronat Municipal de Turisme de Salou Mesures de gestió i tràmits en línea a través de la seu electrònica Mesures de serveis als veïns i veïnes de Salou VOLEU SER VOLUNTARIS/ÀRIES? Escriviu un missatge i ens posarem en contacte amb vosaltres​ QUÈ PUC FER I QUÈ NO, ALTRE ENLLAÇOS D'INTERÈS Informació sobre la restricció d’activitats Què puc fer i què no puc fer. Preguntes sobre la restricció d'activitats per la Covid-19 (Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya)   Informació general Preguntes i respostes sobre el Covid-19 (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya)   Información para la ciudadanía sobre el nuevo coronavirus Covid-19 (Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social)   Situació actual del Covid-19 a Espanya (Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social)   Informació i recomanacions sobre el coronavirus en diferents idiomes (Canal Salut de la Generalitat de Catalunya)    Informació sobre salut App Stop Covid-19CAT (Canal Salut, Generalitat de Catalunya)  Guia amb recomanacions de gestió psicologics durant quarantenes per malalties infeccioses (Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya)   Informació sobre educació Mesures preses en l'àmbit educatiu (Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya)   Informació sobre l’àmbit econòmic Servei d’atenció digital per informar de les mesures econòmiques per fer front al COVID-19 (Departament d’Empresa de la Generalitat de Catalunya)   Recomanacions per a les empreses en casos d’infecció (Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya)   Afectacions del coronavirus per a les persones consumidores (Agència Catalana de Consum)   Moratòria del pagament de la hipoteca pel Covid-19.