Salou

Notícia

Reflexions des del confinament

Si ens centrem en “l'espai d'història concreta que ens pertoca, i el minúscul territori per viure-la”, dels quals parlava el poeta, ens adonem que estem patint la traca final d’uns anys convulsos.


Estem en moments transcendentals on, sense pudor, les pitjors característiques dels mals governants, dels mals jutges, dels mals periodistes i de les males persones en definitiva, campen lliurement per l’estat espanyol.


Les aparences enganyen gairebé sempre, i aquest “Gobierno” en aparença progressista, n'és una bona mostra. 


Com pot ser? Que per protegir la imatge de la capital del regne, no s´hagi tancat un dels principals focus de contaminació de l'Europa occidental. Com pot ser? Que ens diguin que el virus no entén de fronteres, ni territoris, quan l’única eina efectiva per controlar la crisis s’hagi demostrat que és el tancament de territoris. Com pot ser? Que les rodes de premsa informatives estiguin envoltades  de militars, de policies i guàrdies civils. Com pot ser? Que es confisquin les comandes  de material mèdic de diferents destins, per afavorir el territori d’aquells que ens diuen que no creuen en territoris. Com pot ser? Que la monarquia aprofiti aquest delicat moment per reconèixer d’amagatotis que el rei emèrit ha estat un personatge presumptament corrupte i que l'esquerra espanyola voti en contra d’investigar-ho.


 I si mirem cap a casa nostra, tot i guanyar la comparativa, no estem en el millor moment,  angoixats amb la incertesa de si el nostre sistema sanitari podrà aguantar sense col·lapsar. Aquest sistema sanitari que el ministre de les clavegueres presumia d’haver-se’l carregat, que ha patit les esgarrifadores retallades dels governs neoliberals d’Artur Mas, aquell govern que derivava pacients a hospitals privats, al mateix temps que  rebaixava els pressupostos a la sanitat publica. 

Doncs aquest sistema, aguanta estoicament, gracies a l’actiu mes important que té Catalunya en tots els àmbits, el capital humà, els magnífics professionals del sector sanitari. No tenim prou dies per aplaudir l’esforç, el sacrifici, la feina no suficientment remunerada, des del cirurgià especialitzat fins la darrera auxiliar, tots ells dia a dia donen el millor d’ells mateixos. Perquè en aquest moment, en el qual literalment, les decisions són de vida o mort, estiguin allà on han d’estar, al peu del canó, per salvar-nos la vida. 


Referent a Salou, tenim el sector econòmic fonamental, el turisme, infectat amb el COVID19 a l’UCI, amb respiració assistida, i sense vacuna a la vista. 

Els treballadors i treballadores del sector, els autònoms i petits empresaris turístics, estan veient com la tragèdia s’acosta a gran velocitat i és qüestió de dies, que esclati en tota la seva magnitud. I segur que esperen que aquells que els van anar a veure per demanar-los el vot, estiguin a l’alçada.

Entenem que les competències i els recursos municipals són els que són, i tenen les seves limitacions. Només esperem que en aquesta ocasió l’equip de govern tingui clares les prioritats, no vagi amb retard, que s’anticipi, que prengui les decisions necessàries i que actuï amb la responsabilitat que el moment exigeix.


Nosaltres hi serem, com hem estat els últims 90 anys, amb el convenciment que si tu estires fort per aquí i jo estiro fort per allà, segur que tomba..... Ja sigui un virus, una injustícia social o un estat opressor.


En aquets moments, més que mai, Salut molta salut i república.
@Xasal01