Salou

Notícia

CARTA D’ACOMIADAMENT A LA PRECARIETAT


Des d'un formalisme republicà i socialista per acomiadar-nos del treball precari ens hem de servir d'igualtat d'oportunitats laborals basades en l'accés a la formació abaratit per l'estat de dret.

Tanmateix avui en dia, les escales salarials estan molt polaritzades i als bregadors de la cultura de l'esforç no se'ls hi garanteix la seva tria vocacional per molt que s'hagin esllomat en el seu itinerari educatiu i professional. El clientelisme entre membres de classes socials, sindicats, entitats bancàries o partits menysprea el potencial i les retribucions de moltíssims treballadors. Per això posem en dubte aquell tan repetit mantra, des de l'escola: "qui treballa fort aconsegueix el que vol".
Paradigma d'un capitalisme platònic que, a fuetades, sotmet a milers de treballadors enganyats al somni del paradís consumista. Foment de la lluita competencial entre membres del col·lectiu laborista, mentre s'ambiciona i inclús es respecta els estatus privilegiats superiors.

Per altra banda, els treballadors masculins segueixen tenint millors retribucions que les seves companyes de professió. I amb la mateixa injustícia, els immigrants lubriquen la maquinària capitalista sense seguretat social ni salaris dignes. Que l'1 de maig reivindicatiu és més necessari que mai ho demostra la nova categoria de treballadors pobres, que per molt que treballin no els hi arriba per pagar el lloguer o el menjar dels seus fills. Aquesta categoria ja fa temps que la coneixen els països explotats per les multinacionals, mentre aquestes disfressen la seva imatge amb almoines als més desafavorits o salaris més dignes als seus països seu. Cal una indemnització via impositiva. Tampoc volem oblidar que el nostre món també és explotat i buidat impunement dels seus recursos naturals, quan els nostres avenços tecnològics poden aprofitar molt millor els avantatges de les energies alternatives.

Per això pels qui desitgem un país nou; no desitgem que aquest vicis aristocràtics, ni classistes; ni volem conformar-nos a ser mileuristes endeutats a perpetuïtat, ni creiem merèixer més per ser d'un determinat sexe o nacionalitat. I volem respirar un món menys contaminat amb polítiques de kilòmetre 0. Per tant, volem apostar per un estat just que reguli les relacions laborals i acabi amb les arbitrarietats, unes inspeccions que sorprenguin (ara tothom sap quan vindrà l'inspector de torn) i sancionin, si cal, als infractors. I esperem que la crisi sanitària del coronavirus no excusi les retallades laborals ni les extincions contractuals injustes i oportunistes. Per aquestes raons per acomiadar-nos de la precarietat ens traiem els guants i la mascareta, perquè no és una excusa per ajornar aquest adéu per sempre.


Joan Ramon Puigarnau Castelló